‘Preprint’ o ciència inconclusa
CENTRE D’ESTUDIS DE CIÈNCIA, COMUNICACIÓ I SOCIETAT - UPFQuè ens permet dir que un coneixement és ciència o no? Partim del saber preestablert (hipòtesi) per arribar a un determinat resultat (tesi) mitjançant la demostració, l’experiment o l’assaig clínic. Per exemple, elaborem una substància bioquímica a partir de l’experiència adquirida i d’innovar-ne la composició amb el supòsit que ens servirà per generar una determinada immunitat contra una nova malaltia. Aquesta hipòtesi d’una vacuna possible només es podrà convertir en la tesi d’una vacuna efectiva després de diverses experimentacions i assajos clínics que la facin compatible amb una administració segura en humans. Però el procés científic no s’acaba aquí. Cal que tot el procediment s’expliqui amb el més mínim detall i es publiqui en una revista de referència científica, prèvia validació estricta per part d’altres grups científics. És el que s’anomena peer review o revisió per parells. Per tant, la ciència no és ciència fins que no s’hagi publicat un paper o article amb tota la metodologia utilitzada i la contrastació dels resultats obtinguts.
El sistema no és perfecte i admet moltes crítiques, però ens ha permès avançar en el coneixement científic i combatre la incertesa inherent a qualsevol saber humà. Des de fa un cert temps s’ha anat imposant el sistema mitjançant el qual els científics donen a conèixer els seus resultats de manera oberta, sense haver passat la preceptiva revisió dels seus parells i abans de publicar-los en una revista de referència. Aquests articles es coneixen com a preprint (literalment: preimprès; o sigui: prepublicat). En l’actualitat ho estem vivint de manera massiva en el cas del covid-19. Cal tenir-ho molt en compte, perquè aquesta ciència preimpresa en realitat encara no és ciència. Pot finalment ser-ho o no, però la veritat és que és ciència inconclusa. Cal tenir-ho molt en compte!
