Mai no coneixem la realitat, sinó el model que ens en fem a partir dels preconceptes que tenim, la informació que ens arriba o els experiments que fem. I els models poden canviar amb el temps, però els costa.
Al començament de la invasió d’Ucraïna tothom tenia una idea de Putin. Quin model ens n’hem fet? És boig o és maquiavèlic? Si és un criminal boig, caldria que el seu entorn en detectés la bogeria i l’expulsés del comandament. Així s’acabaria el malson. Si és maquiavèlic, anirà llançant proclames i duent a terme accions forassenyades, però relativament controlades. En aquest cas, els seus col·laboradors hi estarien d’acord i s’amagarien en el secret, de manera que caldrà preparar-se per a un conflicte que pot ser llarg.
Per cert, Rússia està perdent la guerra o ho fa veure? Davant els mateixos fets -dels quals no sabem més que allò que ens n’arriba, i que és molt poc, com en tota guerra-, les conclusions a què arriben dues persones poden ser radicalment diferents. Les informacions poden estar molt manipulades i, a més, les seleccionem segons les nostres afinitats. Es barregen amb els nostres preconceptes i idees i, per tant, la nostra conclusió no s’assemblarà gens a la d’un altre. L’acèrrim anticomunista optarà pel model maquiavèlic. L’acèrrim comunista prosoviètic triarà la visió que està protegint l’URSS, o Rússia, del món occidental i de l’OTAN. El psicologista ho reduirà a la interpretació que està desequilibrat. El domini dels mitjans és fonamental per promoure models de la realitat que orientin el pensament de l’espectador. De la guerra en veiem poca cosa: principalment els drames humans, que són informacions dirigides al sentiment i no a l’anàlisi.
Quines evidències ens farien falta per canviar el model que tenim de Putin i del conflicte en un sentit o en un altre?
