¿Podria una antiga vacuna aturar el nou coronavirus?

The New York TimesEn un esforç per trobar una manera ràpida de protegir els professionals sanitaris i altres col·lectius, un grup de científics està provant l’eficàcia contra el coronavirus d’una vacuna que es va desenvolupar fa uns cent anys per combatre el flagell de la tuberculosi a Europa.

La vacuna del bacil de Calmette i Guérin (BCG) es continua utilitzant habitualment als països en desenvolupament, on els científics han descobert que té més beneficis a banda de prevenir la tuberculosi: també té un efecte preventiu de les morts en edat infantil per diverses causes i redueix de manera substancial la incidència d’infeccions respiratòries.

Assajos en marxa

Els experts afirmen que la vacuna sembla que entreni el sistema immunitari, aconseguint que reconegui certes infeccions víriques, bacterianes i parasitàries i hi pugui respondre de manera més eficaç. Encara es disposa de poques dades empíriques que permetin afirmar que la vacuna mitiga els efectes d’una infecció per coronavirus, però ja hi ha una sèrie d’assajos clínics en marxa que podrien dissipar tots aquests dubtes tot just en qüestió de mesos.

A finals de març, científics de la ciutat australiana de Melbourne van començar a administrar la vacuna BCG o un placebo a milers de metges, infermers, fisioterapeutes respiratoris i altres professionals sanitaris en el primer de diversos assajos aleatoritzats i controlats pensats per determinar l’eficàcia de la vacuna contra el coronavirus. “Ningú no diu que sigui una panacea -adverteix Nigel Curtis, investigador expert en malalties infeccioses de la Universitat de Melbourne i de l’Institut de Recerca Pediàtrica Murdoch, que ha planificat l’estudi-. El nostre objectiu és reduir el temps que els professionals sanitaris es troben malament perquè es recuperin i puguin tornar a la feina més de pressa”.

Fa uns quinze dies que es va iniciar un altre assaig clínic en què participaran 1.000 sanitaris holandesos, com explica el Dr. Mihai G. Netea, expert en malalties infeccioses del Centre Mèdic de la Universitat Radboud, situat a Nimega (Països Baixos). Ja s’hi han inscrit 800 professionals sanitaris (cal tenir en compte que, com a Austràlia, a la meitat dels participants se’ls administrarà un placebo).

La Dra. Denise Faustman, directora del Servei d’Immunologia de l’Hospital General de Massachusetts, busca finançament per posar en marxa un assaig clínic de la vacuna també entre sanitaris de Boston. En tan sols quatre mesos es podria disposar dels resultats preliminars. “Disposem de dades molt sòlides d’assajos clínics amb humans, no amb ratolins, que indiquen que la vacuna protegeix de les infeccions víriques i parasitàries -diu la Dra. Faustman-. Si fos per mi, començaria avui”.

La vacuna BCG té una història insòlita. Es va inspirar en la constatació, feta al segle XIX, que les dides no desenvolupaven la tuberculosi, i porta el nom dels seus dos inventors, el Dr. Albert Calmette i la Dra. Camille Guérin, que la van elaborar a principis del segle XX a partir del Mycobacterium bovis, una forma de tuberculosi que afecta el bestiar boví. Els dos científics conreaven raspaments bacterians de les mamelles de vaques i van cultivar bacteris de la tuberculosi bovina durant més de deu anys fins a afeblir-los prou perquè deixessin de provocar una infecció virulenta en animals al laboratori.

El 1921 la vacuna es va administrar per primera vegada a humans, i després de la Segona Guerra Mundial se’n va generalitzar l’ús. Actualment, aquesta vacuna s’administra eminentment als països en desenvolupament i en països on la tuberculosi continua sent prevalent, on la reben més de 100 milions de nadons l’any.

Estudis durant 25 anys

Com altres vacunes, la BCG combat un patogen específic: el bacteri de la tuberculosi. Tanmateix, les proves recopilades els darrers deu anys indiquen que la vacuna també té una sèrie d’efectes addicionals, com ara una reducció de les malalties víriques, les infeccions respiratòries i la sèpsia, així com un reforçament del sistema immunitari. Aquestes proves corroboren una idea que deriva de l’anomenada “hipòtesi de la higiene”, segons la qual la preocupació per la neteja en les societats modernes fa que els infants no experimentin una exposició tan elevada a certs gèrmens i tinguin un sistema immunitari afeblit i menys capaç de combatre les malalties per manca d’entrenament.

Un dels primers estudis que apuntava als diversos beneficis de la vacuna BCG va ser un assaig aleatoritzat en què van participar 2.320 nadons de Guinea Bissau que es va publicar el 2011. Al treball s’informava que la taxa de mortalitat entre nadons nascuts amb baix pes s’havia reduït de manera espectacular des del moment que s’havia introduït la vacunació amb BCG. Un assaig posterior va concloure que les taxes de mortalitat per malalties infeccioses en nadons nascuts amb un baix pes a qui s’havia administrat la vacuna es reduïen en més d’un 40%.

Altres estudis epidemiològics (entre ells, un estudi fet amb més de 150.000 infants de 33 països durant un període de 25 anys) han constatat una davallada del 40% del risc d’infeccions agudes del tracte respiratori inferior entre els vacunats amb la BCG.

D’altra banda, un estudi amb persones d’edat avançada va indicar que l’administració consecutiva de la vacuna BCG redueix la incidència d’infeccions agudes del tracte respiratori superior. Així mateix, una revisió a càrrec de l’Organització Mundial de la Salut publicada recentment conclou que la BCG té efectes secundaris beneficiosos i recomana dur a terme més estudis dels efectes de la vacuna en diverses infeccions.

Limitacions de la BCG

“Aquesta vacuna ha salvat tantes vides com la de la pòlio: la seva és una història increïble!”, diu el Dr. Curtis, que ha dissenyat i posat en marxa l’assaig de Melbourne sobre la vacuna en menys d’un mes amb l’esperança d’anar un pas per davant de la propagació del coronavirus per Austràlia. Tot i que el científic afirma que la vacuna BCG està infravalorada, recalca que “no és una vacuna específica contra la covid-19”.

A més, la BCG no es pot administrar a persones immunodeprimides, perquè és una vacuna viva atenuada i, per tant, conté bacils de la tuberculosi vius però afeblits. La Dra. Faustman assenyala que no és indicada per a pacients hospitalitzats amb una malaltia en curs, perquè podria no funcionar prou ràpidament i generar interaccions contraproduents amb altres tractaments.

Malgrat aquestes indicacions i els assajos que ja hi ha en marxa, no tothom està convençut del futur prometedor de la vacuna BCG. El Dr. Domenico Accili, endocrinòleg de la Universitat de Colúmbia, afirma que des d’un punt de vista personal les iniciatives per utilitzar aquesta vacuna contra el coronavirus li sonen “una mica a pensament màgic”. Tot i que reconeix que la vacuna BCG és “un potenciador no específic del sistema immunitari”, considera que “hauríem de ser capaços de desenvolupar un plantejament més específic”.

Interrogants pendents

Un interrogant irresolt és l’efecte que podria tenir la vacuna en els pacients amb un sistema immunitari que genera una resposta excessiva al coronavirus, la qual desemboca en el que es coneix com a tempestes de citocines. El Dr. Randy Cron, expert en tempestes de citocines de la Universitat d’Alabama (campus de Birmingham), comenta que, ara per ara, és impossible saber-ho.

Una anàlisi recent dels estralls dispars segons el país que ha causat el nou coronavirus en països de renda mitjana i alta ha revelat l’existència d’una correlació amb les polítiques relatives a la vacuna BCG. L’estudi conclou que als països on no se seguia una política de vacunació universal amb la BCG o bé s’havia abandonat, hi ha hagut un nombre més alt d’infeccions per càpita i una taxa de mortalitat més elevada. Val a dir que s’han exclòs de l’estudi els països de renda baixa per la poca fiabilitat de les dades sobre la covid-19 notificades i les mancances dels seus sistemes sanitaris en termes generals.

“Es pot fer una vacuna nova -assegura la Dra. Faustman-. Som molt intel·ligents i en som capaços. Però trigarem dos anys, de manera que arribarà dos anys massa tard. En canvi, si tenim una cosa genèrica disponible a escala mundial que podem fer servir per enfortir l’hoste humà, hi sortim guanyant tots des de bon principi”.

Traducció d’Ignasi Vancells

Copyright The New York Times