El poble vol que pactem

Quan es conegui el resultat de les properes eleccions, probablement hi haurà comentaristes que afirmaran que “el poble vol que pactin els partits A i B” i altres vaguetats similars. Però no hi ha un “poble” en conjunt, sinó una suma de vots individuals. Aquest “poble” és un concepte global, com ho és el concepte “temperatura de la Terra”. No hi ha una temperatura de la Terra. Hi ha la temperatura de cadascun dels punts de la Terra i després hi ha una manera de calcular-ne una mitjana. Aquest valor és el que permet parlar als climatòlegs de l’“augment de la temperatura mitjana del planeta”. Però mesurar temperatures no és com mesurar vots.

Anàlogament, les votacions al Parlament fan pensar en l’operació sortida de les grans ciutats. Les autoritats aconsellen “distribuir l’hora de la sortida de la ciutat”. Però cada conductor, individualment, no pot distribuir la seva hora de sortida. O surt a les 4 o surt a les 5, però no pot fer més que decidir segons el que creu que serà el comportament més raonable.

Amb la normativa de llistes tancades, a les votacions del Parlament català un elector només pot votar per un sol partit. En una decisió entre dos partits A i B, cada elector se situa en una posició. Posem que preferiria un 40% A i un 60% B, però al final ha d’acabar votant B. Com que no es pot repartir el vot, el vot final és al cent per cent per a B. Això podria portar que guanyés el partit B per una majoria absoluta aclaparadora, però potser en el cor dels votants aquesta majoria absoluta és més relativa.

El resultat d’unes eleccions és el sumatori de moltes decisions individuals independents. Però sempre surt el que diu que sap interpretar la voluntat popular i pontifica que “el poble vol que pactem”. El que realment vol dir és que, “amb aquests resultats, o pactem o no ens en sortirem”.