Plasma de supervivents com a tractament per al covid-19
Tractar les malalties provocades per virus és complicat. En el cas del covid-19, després de molts assajos, s’ha vist que el remdesivir pot reduir uns dies el temps d’hospitalització si s’administra a pacients ingressats que requereixen oxigen. Per altra banda, la dexametasona, un fàrmac amb efectes antiinflamatoris, evita prop d’un 30% de les morts de pacients greus. Tot i que també s’han fet molts estudis amb tractaments a base d’anticossos, de moment no hi ha resultats prou sòlids perquè se n’hagi aprovat cap. Un nou assaig fet a l’Argentina i publicat a la revista New England Journal of Medicine aporta un grau d’evidència superior a la resta d’estudis fets fins ara sobre aquests tractaments.
En l’assaig, coordinat per la fundació INFANT, hi van participar 160 malalts de covid-19 de més de 65 anys i amb una edat mitjana de 77 anys. Tots tenien almenys una malaltia crònica com ara diabetis, obesitat o hipertensió, entre d’altres. A la meitat dels participants se’ls va tractar amb plasma sanguini de persones que ja havien passat la malaltia i a l’altra meitat se’ls va administrar un placebo, és a dir, una substància que no conté cap principi actiu des del punt de vista farmacològic (en aquest cas, aigua amb sals minerals). El plasma utilitzat, a més de tenir una quantitat elevada d’anticossos, es va injectar en les primeres 72 hores després de l’aparició de símptomes. De tots els pacients que van rebre plasma, nou van requerir oxigen. De la resta, en van necessitar 23. Això indica que, administrat en aquestes condicions, el plasma de pacients recuperats pot reduir l’evolució de la malaltia cap a casos greus en un 60%.
Segons han explicat els autors en un comunicat, “aquest estudi descriu la primera estratègia al món per aturar la progressió del SARS-CoV-2 amb una intervenció econòmica, no subjecta a patents, que s’ha comprovat que és segura i que es pot administrar en ambulatoris sense necessitat d’hospitalització”. A parer d’Anna Millan, directora assistencial del Banc de Sang i Teixits, “tot i que no s’ha fet amb un nombre gaire elevat de pacients, d’aquest estudi es pot concloure que el tractament amb plasma de persones que han passat la malaltia pot funcionar si s’aplica aviat i si el plasma té nivells elevats d’anticossos”.
Un tractament difícil d’assajar
El principi de funcionament d’aquest tractament és simple: com que les persones recuperades tenen anticossos a la sang que els protegeixen de noves infeccions, si es poden extreure aquests anticossos i introduir-los en malalts, es podria millorar el pronòstic de la malaltia. El problema que hi ha hagut durant la pandèmia és que no s’han pogut fer prou estudis amb grans nombres de persones per demostrar l’eficàcia d’aquest principi de manera concloent. “Posar aquests estudis en marxa porta temps”, explica Millan. I per fer-los també cal que hi hagi un nombre de contagis considerable i sostingut en el temps, cosa que, com és natural, s’intenta evitar. Un dels estudis amb més pacients que s’han fet fins ara, als Estats Units, va comprovar que el tractament era segur en 35.000 malalts. Però com que no es va administrar placebo a cap dels participants no es va poder concloure si els pacients que milloraven ho feien com a conseqüència d’haver rebut plasma o per altres factors.
La utilització de plasma de supervivents és l’opció més barata per administrar anticossos als malalts. Una alternativa, en la qual treballa la farmacèutica catalana Grifols, és obtenir una substància amb una gran concentració d’anticossos extrets de la sang de donants supervivents amb l’objectiu de preparar un medicament conegut com a globulina hiperimmune. També es poden utilitzar els anomenats anticossos monoclonals, que són anticossos creats al laboratori a partir d’anticossos generats per gent que ha passat la malaltia i que constitueixen el tractament a base d’anticossos més car de tots.
En aquests moments, des del Banc de Sang i Teixits es classifica el plasma rebut en funció de la concentració d’anticossos per utilitzar-lo en un assaig clínic a l’Hospital Germans Trias i Pujol. “Estem fent una campanya per rebre donacions, amb la idea de fidelitzar els donants”, explica Millan.