Plantes que emeten sons quan estan estressades

Ho fan els ocells; ho fan les abelles; fins i tot ho fan les puces ben educades, com diu la cançó. No, no parlem de sexe, sinó de comunicació. Tots els éssers vius es comuniquen, d’una manera o altra, i això és essencial per a la seva existència i supervivència. Però malgrat el que estem acostumats a veure a les pel·lícules de dibuixos animats, és evident que cap altre organisme ha arribat a desenvolupar la complexitat dels mètodes que fem servir els humans per transmetre informació. Això no vol dir que no hagin trobat maneres enginyoses per enviar senyals a altres individus. Per exemple, se sap que les plantes “parlen” entre elles mitjançant un entramat de substàncies químiques que alliberen a l’aire. Però ara s’acaba de descobrir que, en situacions d’estrès, també podrien fer servir un mètode alternatiu per “queixar-se”, que és possible que puguin sentir certs animals.

Plors vegetals d’ultrasons

Les plantes es comuniquen habitualment entre elles a través de petits compostos volàtils i, a vegades, de senyals elèctrics. Aquest és un tema que estudia la ciència anomenada fitosemiòtica. En un article publicat recentment a la revista Cell, el grup dirigit per la doctora Lilach Hadany, de la Universitat de Tel-Aviv, a Israel, explica un avenç inesperat en aquest camp: han descobert que certes plantes emeten un so característic quan es troben en situacions d’estrès, per exemple si els falta aigua o si reben un tall.

Prèviament, els investigadors havien vist que certes plantes reaccionen als sorolls que fan els animals, per exemple alliberant nèctar quan senten una abella, i van voler esbrinar si al revés també passava una cosa similar. Per això van posar plantes del tabac i tomaqueres en una caixa insonoritzada amb un micròfon capaç de captar ultrasons i les van estimular de diverses maneres. Es van adonar que quan les plantes patien, feien sorolls específics.

Malgrat que aquests sons s’han descrit com un plor o una queixa, més que res perquè s’han associat a les dificultats que pateixen les plantes en un moment donat, en realitat sonen com petits clics curts i secs, emesos a freqüències molt altes (entre 20 i 100 kHz), que l’oïda humana no pot captar. Sí que entren de ple en el rang que són capaços de detectar certs insectes, com les arnes, o alguns mamífers, com per exemple els ratpenats o els ratolins.

Com que les plantes no tenen cap òrgan amb la funció específica de generar sons, els investigadors han suggerit que els sorolls es produirien en els xilemes, els tubs que transporten aigua i nutrients de les arrels a les fulles. Segurament, l’estrès hi crearia bombolles d’aire que, quan exploten, farien els clics ultrasònics, que es poden sentir fins i tot a uns quants metres de distància. Caldrà comprovar si és així o si hi intervenen altres mecanismes.

Una habilitat estesa i incompresa

S’ha de destacar que les plantes que no estan estressades també fan sons similars, però només ocasionalment: si passen set, per exemple, els clics es repeteixen unes 35 vegades per hora, però, en canvi, en situacions favorables, la freqüència baixa a només un per hora. Els patrons d’aquests sorolls, a més, són específics. Les diferències són tan clares que els científics van poder dissenyar un programa d’intel·ligència artificial capaç d’analitzar els sons emesos per les plantes i diferenciar, amb una eficàcia del 70%, si tenien set, si els havien fet un tall, o bé si no tenien cap problema.

A més, sembla que això no seria una característica única de les dues plantes estudiades, sinó que altres, com el blat, el blat de moro i el raïm possiblement també serien capaces d’emetre aquests clics, segons les mesures inicials que s’han pres. Fins i tot és possible que es tracti d’una habilitat força estesa en el regne vegetal.

Però malgrat això, encara no està clar quina rellevància biològica pot tenir aquest so que produeixen les plantes. Podria ser una manera d’assenyalar una situació negativa, però, llavors, a qui aniria destinat el missatge? ¿Els animals que poden sentir aquest suposat crit d’ajuda estan en disposició de fer-hi alguna cosa? Que estiguin capacitats per rebre el missatge no vol dir que realment l’escoltin. A més, haurien d’estar molt a prop de les plantes per sentir-lo.

Per entendre la seva finalitat, si en tenen cap, caldrà estudiar ara si aquests sons tenen algun impacte en el comportament d’altres éssers vius. Potser serveix d’alguna cosa a les plantes veïnes. Esclar que també pot ser que sigui una simple casualitat, una conseqüència d’un fenomen purament físic que no té cap utilitat comunicativa.

Sigui com sigui, aquest descobriment és revolucionari, perquè fins ara no se sabia que les plantes fessin cap mena de soroll. Així s’obre la possibilitat d'estudiar noves vies de comunicació que fins ara no s’havia pensat que les plantes poguessin utilitzar, i que potser tenen algun impacte en com es regulen els ecosistemes. De moment, ens podrien servir per determinar quan a un cultiu li falta aigua i poder controlar sistemes de reg automàtic, cosa que permetria millorar algunes tècniques agrícoles.