Un petit mamífer prehistòric atacava dinosaures que en feien tres com ell

BarcelonaVan quedar fossilitzats a l’instant, com els habitants de Pompeia durant l’erupció del Vesuvi l’any 79, però a la Xina de fa 125 milions d’anys en plena era dels dinosaures. Eren un mamífer de la mida d’un gat petit i un dinosaure de la mida d’un gos gros. I, contràriament al que es podria pensar, el mamífer està atacant el dinosaure per matar-lo i menjar-se’l. Això han deduït els científics del Museu de Natura del Canadà i de la Carleton University, també al Canadà, que han estudiat aquest fòssil extraordinari.

"És molt rar trobar un exemple de comportament tan clar al registre fòssil", assegura Albert Prieto-Màrquez, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, que qualifica la troballa de "molt important". En efecte, el fòssil dels dos animals és fascinant: estan entortolligats i s’aprecia clarament com el mamífer agafa la mandíbula del dinosaure amb l’urpa davantera esquerra, al mateix temps que amb la pota posterior esquerra subjecta per sota del genoll una de les potes del dinosaure contra el terra i li etziba una mossegada a les costelles.

Se sabia que aquesta espècie de mamífer, coneguda com a Repenomamus robustus i amb certa semblança amb un diable de Tasmània, es podia alimentar de cries de dinosaure, però no que pogués atacar directament adults de Psittacosaurus, un dinosaure herbívor molt abundant. Bàsicament perquè el mamífer feia prop de tres quilos i el dinosaure en feia deu.

Les proves de l’atac

Ara bé, com saben els científics que el fòssil realment captura un moment de la vida d’aquests dos animals i no és un simple muntatge o una casualitat? Els muntatges de dos o més fòssils estan documentats en aquesta zona de la Xina, propera a la ciutat de Jinzhou, a la costa nord del país i molt rica en fòssils d’aquesta època. De la mateixa manera que els taxidermistes del segle XIX construïen animals ficticis cosint caps d’una espècie al cos d’una altra, de vegades els buscadors de fòssils construeixen moments ficticis posant de costat ossos fossilitzats d’espècies diferents. Segons l’experiència dels científics, però, la majoria d’aquests moments falsos consisteixen en una simple juxtaposició de dos o més fòssils i no reprodueixen el grau d’entortolligament que s’aprecia en el fòssil estudiat.

Tampoc és gaire probable que els animals morissin separats i per diverses circumstàncies acabessin en aquesta posició. Una interpretació més plausible és que el mamífer s’estigués alimentant del dinosaure un cop mort, la qual cosa faria més assumible la diferència de mida entre tots dos animals. Però en aquest cas, hi hauria d’haver marques de dents als ossos del dinosaure i no n’hi ha cap. La hipòtesi carronyaire tampoc lliga gaire amb l’entortolligament dels dos animals, ni amb el fet que el mamífer estigui a sobre del dinosaure quan el més fàcil seria menjar-se’l des de terra, al seu costat. "La disposició dels dos cossos és massa complicada si no fos perquè s’estaven barallant", corrobora Prieto-Márquez. La hipòtesi dels científics, doncs, és que mentre es produïa l’atac, un flux de fum i cendra volcànica calenta que es desplaçava a desenes de metres per segon els va matar i sepultar a l’acte.

Una qüestió de mida

Més enllà del caràcter extraordinari del fòssil per la cristal·lització d’un moment de fa 125 milions d’anys, el que més va sorprendre els investigadors és que un mamífer de tres quilos ataqués un dinosaure que en feia deu. Per això van estudiar si hi ha algun cas de depredadors actuals que ataquin preses tres vegades més pesants. I sí que n’hi ha. Els goluts, que pesen uns quinze quilos, poden atacar rens, cérvols i fins i tot ants. I algunes espècies de mostela s’atreveixen amb ocells grossos o conills.

No hi ha gaires precedents de troballes com aquesta en la història de la paleontologia. La més coneguda és, potser, la que va fer el 1971 a Mongòlia un equip de paleontòlegs polonesos. Van trobar un velociraptor, el dinosaure ràpid i carnívor que es va fer famós gràcies a Jurassic Park, entrellaçat amb un protoceratop, un gran herbívor amb bec i una gran placa a la part superior del cap. En aquesta escena, el velociraptor tenia agafat el cap de l’herbívor i li donava coces a la panxa, mentre que el protoceratop havia atrapat amb el bec una de les potes davanteres de l’atacant.

La conclusió de l’anàlisi, publicada a la revista Scientific Reports, és que, a diferència de la idea dominant que els dinosaures eren amos i senyors del planeta i que la resta d’animals havien d’anar amb compte de no ser devorats per aquests sauris, hi havia mamífers que podien representar una amenaça per a algunes espècies de dinosaure. Els científics també expliquen que el jaciment de Yixian d’on prové el fòssil pot ser molt ric en aquesta mena d’escenes com a conseqüència de la mateixa erupció volcànica, tal com, probablement, demostraran futures excavacions.