Perilla la col·laboració a l’espai

Al Museu de la Cosmonàutica de Rússia s’hi exposen amb merescut orgull artefactes dels primers anys de conquestes espacials històriques del país: del primer satèl·lit, del primer gos que va viatjar a l’espai, del primer cosmonauta i, poc després, de la primera caixa d’eines. Anunciada amb lletres ciríl·liques majúscules com a “plafó amb instruments per al servei tècnic i les reparacions”, la caixa d’eines contenia tot un seguit d’articles d’utilitat, com ara pinces, dues llimes amb un mànec de fusta i una serra per a metalls amb una fulla de recanvi.

Doncs bé, les autoritats russes encarregades de l’exploració espacial apel·len a aquesta història de determinació i enginy amb l’esperança de convèncer Washington de mantenir l’exploració pilotada de l’espai conjuntament durant els pròxims deu anys, en comptes d’anar cadascú pel seu compte. Els obstacles que els uns i els altres afronten són semblants.

La majoria dels incentius per col·laborar amb Rússia en aquesta matèria que tenien els nord-americans als anys 90 (objectius polítics com ara donar feina a astrònoms inactius a fi d’evitar la proliferació de míssils) han desaparegut amb el ressorgiment de les tensions. El govern de Trump ja ha proposat que el 2025 els EUA deixin de finançar l’Estació Espacial Internacional (EEI), que ara mateix és el principal projecte conjunt. La decisió final està en mans del Congrés nord-americà. Si la confirmés, a partir de llavors el paper dels EUA podria canviar i l’estació es podria convertir en una base d’activitats comercials.

En lloc de l’Estació Espacial Internacional, la NASA té previst posar en òrbita al voltant de la Lluna una estació habitable anomenada Gateway i enviar sondes a la superfície del satèl·lit, que servirien per posar a prova tecnologies de cara a possibles viatges a Mart. Els plans d’alguns emprenedors de llançar estacions espacials privades per al turisme espacial compliquen encara més les coses.

Les converses entre Rússia i els Estats Units prometen ser complicades i val a dir que un incident misteriós que es va produir a l’EEI no facilita gens les coses: al mes d’agost es va descobrir un forat pel qual es perdia aire a la paret de la càpsula Soiuz russa amarrada a l’estació. Dmitri O. Rogozin, el director de l’Agència Espacial Russa, afirma en una entrevista que el forat va ser perforat en un acte intencionat de sabotatge, però no se sap si es va produir abans del llançament o un cop en òrbita. “Va ser un dany intencionat a la nau, ara n’estem convençuts”, diu Rogozin sobre el forat, que és de l’amplada d’un llapis. Els cosmonautes que hi havia a bord el van tapar amb una cinta especial. “Va ser una acció intencionada: una acció manual intencionada”.

Un sabotatge a l’espai

Els mitjans informatius russos han especulat sense descans sobre la possibilitat que els astronautes de la NASA fossin els responsables del sabotatge a la càpsula. El comandant nord-americà de l’Estació Espacial Internacional en el moment dels fets ha negat les acusacions. La càpsula es va llançar al juny, però la fuita d’aire no va sorgir fins al cap d’algunes setmanes, cosa que indicaria que, si el forat s’havia fet abans del llançament, l’havien d’haver segellat amb algun element que es va desintegrar amb el pas del temps i va ser succionat pel buit de l’espai.

El dimarts 11 de desembre al vespre, hora russa, dos cosmonautes, Serguei Prokopiev i Oleg Kononenko, van sortir de l’estació per fer una passejada espacial amb l’objectiu d’inspeccionar l’exterior de la càpsula. Tenien previst retirar un plafó de la nau i tornar-la a la Terra perquè l’examinessin a la recerca de signes de regalim del material segellador. El cas és que la investigació s’ha de dur a terme a l’espai, perquè la part de la nau Soiuz on hi ha el forat està dissenyada per separar-se i entrar en combustió durant la tornada a la Terra, motiu pel qual no es pot examinar des d’aquí.

Rogozin afirma que ell i Jim Bridenstine, l’administrador de la NASA, van acordar no especular sobre les causes o les implicacions polítiques de la qüestió fins que no s’hagi tancat la investigació. Interrogat sobre si el forat afectava les converses sobre la cooperació futura en matèria d’exploració de l’espai, Rogozin contesta: “Depèn del resultat de la investigació”.

Cooperació en perill

Deixant de banda el misteri del forat, no se sap quant temps més pot durar l’era postsoviètica de cooperació espacial entre els Estats Units i Rússia amb l’ambient de màxima hostilitat que envolta les seves relacions actualment. A l’entrevista, Rogozin diu que Rússia vol continuar organitzant viatges conjuntament amb els Estats Units i els seus aliats, malgrat la tensió per les ingerències en eleccions, les guerres de Síria i Ucraïna i l’enverinament amb armes químiques d’un ex doble agent al Regne Unit.

Els programes espacials pilotats nord-americà i rus haurien de continuar sent mixtos, assegura Rogozin, com a símbol de coexistència i de la recerca pacífica de coneixement científic. Així mateix, sosté que seria un error deixar els russos fora dels projectes espacials que comportin un cert risc. La maquinària russa proporcionaria una xarxa de seguretat en cas que fallés alguna cosa prop de la Lluna, diu, de la mateixa manera que els coets russos van poder proveir l’Estació Espacial Internacional després del desastre de la llançadora espacial Columbia el 2003, que va tenir el programa de llançadores nord-americanes a terra i sense poder enlairar-se durant més de dos anys.

“Encara que els americans creïn el seu propi sistema de transport lunar, sempre hi hauria d’haver una reserva, per a la seguretat de la tripulació”, afirma. “Aquesta reserva només pot existir si un soci -i ara com ara només ho pot fer Rússia, ningú més- té un altre sistema de transport alternatiu capaç de salvar els astronautes si es dona una situació molt problemàtica”.

Els analistes asseguren que Moscou té un gran incentiu per mantenir el programa conjunt: una clara falta de recursos per establir una estació lunar per si sols. El pressupost rus per al programa espacial del país és poc menys d’una desena part del que els Estats Units es gasten en la NASA.

Bridenstine, el màxim responsable de la NASA, ha dit que li agradaria que Rússia participés en el programa lunar i va aixecar temporalment les sancions imposades a Rogozin durant la crisi d’Ucraïna perquè pogués fer una visita i continuar les converses.

Accident en un coet Soiuz

Les negociacions es van obrir al mes d’octubre a Baikonur, una base de llançament gestionada per Rússia i situada al Kazakhstan, on un coet rus Soiuz va fallar en ple vol amb un cosmonauta (rus) i un astronauta (nord-americà) a bord. Tot i això, un sistema de sortida d’emergència va expel·lir la càpsula on anaven i, gràcies al sistema, van poder tornar a terra precàriament però sans i estalvis. “El seu suport i la qualitat de la seva feina en aquest cas no em sorprèn”, va dir Nick Hague, l’astronauta nord-americà que anava a bord del coet defectuós en una entrevista a la televisió de la NASA, en relació amb el sistema rus i la ràpida actuació dels equips de recerca i de rescat. “Allà ho veus cada dia”. El 3 de desembre, els russos van llançar amb èxit a l’estació una nova tripulació a bord del mateix model de coet.

Rússia prefereix continuar impulsant un programa espacial agermanat amb el dels Estats Units, bé sigui en el programa lunar o en una altra iniciativa, explica Rogozin. Ara bé, si les converses fracassen Rússia podria inclinar-se per associar-se amb la Xina o l’Índia. “La Xina ofereix cooperació en moltes iniciatives, ens demana que els ajudem a desenvolupar-se, tot i que ja han assolit un bon nivell de desenvolupament -diu-. Proposen la creació d’una estació conjunta”. En aquest cas hi hauria dues estacions orbitant la Terra o la Lluna, una de dirigida pels Estats Units i l’altra fruit d’una associació entre russos i xinesos.

Rogozin fins i tot llança la idea d’una “estació dels BRIC”, l’acrònim de les economies en desenvolupament del Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina.

Una base habitable a la Lluna

Al novembre Rogozin va ordenar a l’Acadèmia Russa de les Ciències que estudiés les possibilitats que un programa impulsat per Rússia tota sola pogués construir una base habitable a la superfície de la Lluna. Ivan M. Moiséiev, director de l’Institut de Política Espacial de Moscou, afirma que qualsevol proposta d’estació lunar russa en solitari és pura fantasia donades les restriccions pressupostàries. “Hi ha la capacitat tècnica però no els recursos financers”.

La Unió Soviètica, malgrat ser superada pels Estats Units en la cursa a la Lluna, no va ser mai un rival fàcil en l’exploració lunar. Va ser el primer país a fotografiar la cara oculta de la Lluna i a fer-hi aterrar un vehicle terrestre i tornar-ne amb una mostra amb mitjans robòtics. Però, en lloc de perseguir el segon lloc en la cursa per trepitjar la Lluna, als anys 70 els soviètics van cancel·lar el seu programa lunar pilotat. “Ens hi vam acostar”, comenta Moiséiev.

Ara mateix optar per un programa independent és l’últim recurs. “No estaria bé”, diu, planificar un futur dels vols espacials pilotats després de l’Estació Espacial Internacional en què hi hagués múltiples programes estatals o aliances que competissin entre si.

Rogozin assenyala que el que pot oferir Rússia és un marge de seguretat per a les estacions que orbitin al voltant de la Lluna en el futur. Al llarg de dècades de gestionar les estacions espacials Saliut, primer, i Mir, posteriorment, els cosmonautes russos han afrontat una sèrie d’emergències i reparacions durant el vol que van des d’incendis fins a col·lisions. De fet, aquests contratemps van convertir els programes russos en el màxim exponent de la llei de Murphy en òrbita. El cas és que van sobreviure.

“Anar junts és millor, més barat i més segur”, assegura Rogozin. “Els polítics diran: «Fem-ho pel nostre compte». Però la política s’acaba allà on comença l’opinió d’un científic seriós. Vet-ho aquí”. Rogozin planteja què passaria si els Estats Units decidissin excloure’n Rússia i hi hagués una emergència: “Qui en respondrà?”

Traducció: Ignasi Vancells Mora