Per què un ratpenat pot viure amb tants virus?

The New York TimesTal com explica Peter Daszak, president de l’ONG EcoHealth Alliance, que treballa a la Xina des de fa 15 anys estudiant malalties que salten dels animals a les persones: “Encara no en coneixem l’origen, però hi ha proves força contundents que és un coronavirus transmès pels ratpenats. Segurament és el ratpenat de ferradura xinès”, una espècie força habitual que pesa fins a 30 grams. Si Daszak té raó, aquesta soca s’afegirà als molts virus que ja transporten els ratpenats. Les epidèmies de SARS i MERS les van causar coronavirus de ratpenats, i també una epidèmia viral molt agressiva que va atacar els porcs.

Els ratpenats poden donar allotjament a molts virus sense posar-se malalts. Són el reservori natural del virus de Marburg, i dels virus Nipah i Hendra, que han provocat malalties humanes i brots a l’Àfrica, Malàisia, Bangladesh i Austràlia. I es creu que són el reservori natural del virus de l’Ebola. També transporten el virus de la ràbia, però en aquest cas la malaltia també els afecta a ells mateixos.

La seva tolerància als virus, que supera la d’altres mamífers, és una de les moltes característiques que els distingeixen. Són els únics mamífers voladors, devoren un munt d’insectes portadors de malalties i són essencials per a la pol·linització de molts fruits, com els plàtans, els alvocats i els mangos. Però la seva capacitat de conviure amb virus que poden propagar-se entre altres animals pot tenir conseqüències devastadores quan ens els mengem, els comercialitzem en mercats d’animals vius i envaïm el seu territori.

Viure amb els virus

Per a la ciència sempre ha sigut un gran interrogant la seva capacitat de transportar tants virus i sobreviure-hi. Els nous estudis fan pensar que potser la resposta són els canvis que va haver de patir el sistema immunitari dels ratpenats a conseqüència de les adaptacions evolutives necessàries per aconseguir volar. En un article publicat el 2018 a la revista Cell Host and Microbe, uns científics de la Xina i Singapur informaven que havien investigat com funcionava en els ratpenats una cosa anomenada detecció de l’ADN. És tanta l’energia que necessiten per volar que les cèl·lules del cos se’ls trenquen i deixen anar trossets d’ADN que després es queden flotant en llocs on no haurien de ser.

Els mamífers -inclosos els ratpenats- tenen mecanismes per identificar i reaccionar davant d’aquests fragments d’ADN, que poden ser indici d’una invasió per part d’un organisme patogen. Però els científics han descobert que en el cas dels ratpenats l’evolució ha debilitat aquest mecanisme, que en circumstàncies normals provocaria una inflamació durant el combat amb els virus. Els ratpenats han perdut alguns dels gens implicats en aquesta reacció, i això té sentit perquè la inflamació en si mateixa pot ser molt perjudicial per al cos. Sí que tenen una reacció, però és poc intensa. Segons els investigadors, aquesta reacció els permet mantenir un “estat equilibrat de reacció eficaç però sense caure en la sobrereacció davant els virus”.

No cal dir que ara és primordial gestionar i contenir l’actual brot del virus conegut oficialment com a 2019-nCoV. Però rastrejar-ne l’origen i adoptar mesures per combatre nous brots pot dependre dels nostres coneixements sobre els ratpenats i el seguiment que en fem. “El brot es pot contenir i controlar -diu el doctor Daszak-. Però si a la llarga no en descobrim l’origen, aquest virus es podria continuar propagant”.

Els científics xinesos ja feia temps que estudiaven els ratpenats, perquè eren molt conscients que es podria produir un brot com l’actual. La primavera passada, en un article sobre els coronavirus -CoV-, un grup d’investigadors xinesos afirmaven: “Se sol creure que els CoV transmesos per ratpenats reapareixeran i provocaran el pròxim brot de malaltia contagiosa. La Xina té molts números per ser-ne el focus”. No era clarividència sinó sentit comú.

Sens dubte, els rosegadors, els primats i els ocells també transporten malalties que poden saltar -i salten- a les persones; els ratpenats no en tenen l’exclusiva. Però, per una sèrie de raons, han estat relacionats amb diversos brots de malalties contagioses i segurament estaran relacionats amb més epidèmies en el futur.

El 25% de les espècies de mamífers

De ratpenats n’hi ha molts i estan escampats per tot arreu. Representen la quarta part de les espècies de mamífers, mentre que els rosegadors són el 50%, i després ja venim tots els altres. Els ratpenats viuen en tots els continents excepte l’Antàrtida, a prop dels humans i les granges. La seva capacitat de volar els permet arribar a molts llocs, cosa que contribueix a escampar els virus, i els seus excrements poden propagar malalties. En molts llocs del món els ratpenats es mengen i es venen en mercats d’animals vius. Aquest va ser l’origen de la SARS i possiblement d’aquest últim brot de coronavirus que ha començat a Wuhan. També acostumen a viure en enormes colònies dins de coves, on l’amuntegament és ideal per intercanviar virus.

En un article publicat el 2017 a la revista Nature, Peter Daszak, Kevin J. Olival i altres col·legues d’EcoHealth Alliance van anunciar que havien creat una base de dades de 754 espècies de mamífers i 586 espècies víriques, i que havien analitzat quins virus allotjava cada mamífer i com això afectava els hostes. Van confirmar el que ja pensaven els científics: “Els ratpenats són hostes d’una proporció força més elevada de malalties transmissibles als humans que la resta de mamífers”. I no sobreviuen només als virus a què donen allotjament. Els ratpenats són força longeus en comparació amb altres mamífers petits. El ratpenat bru gros, una espècie corrent als Estats Units, pot arribar a viure gairebé 20 anys en estat salvatge. D’altres s’acosten als 40. Altres animals, com els ratolins domèstics, viuen una mitjana de dos anys.

Tot i que, pel bé de la salut pública, cal estudiar els ratpenats, entendre’n la fisiologia i controlar els virus que transporten, això no vol pas dir que aquests mamífers siguin els culpables del brot. Tal com s’ha assenyalat en altres llocs, els humans s’han immiscit en la vida dels ratpenats, no a la inversa. El doctor Daszak subratlla que per frenar futurs brots és essencial aturar la venda d’animals salvatges als mercats. Però com que aquests brots són inevitables també és igual d’important controlar i estudiar animals salvatges com els ratpenats. Ha comparat aquesta situació amb el terrorisme. Sembla que tant els atacs terroristes com els brots de malalties contagioses són inevitables. Si ens hi volem anticipar, diu Daszak, la intel·ligència és fonamental.

Copyright The New York Times

Traducció de Lídia Fernández Torrell