Elles els prefereixen taronges

Colors llampants i cridaners, plomalls exuberants, banyes prominents i altres trets físics ornamentals han encuriosit sempre els biòlegs que es dediquen a estudiar l’evolució. Els exhibeixen generalment els mascles de moltes espècies animals que els utilitzen per atreure les femelles. A L’origen de les espècies, Charles Darwinva encunyar el concepte selecció sexual per explicar el desenvolupament d’aquests caràcters sexuals secundaris que aparentment no responen a la selecció natural -no suposen un avantatge adaptatiu clar per a qui els posseeix- i va postular que eren fruit de la competència entre els individus d’un mateix sexe per tenir accés a la còpula. Un dels animals més estudiats en aquest aspecte és el guppy, Poecilia reticulata, un petit peix tropical originari dels rierols de Veneçuela i de l’illa de Trinitat, molt popular també als aquaris d’aigua dolça de mig món. Els guppys presenten dimorfisme sexual: les femelles són més grosses i de colors grisencs, mentre que els mascles tenen taques, esquitxos o ratlles d’una gran varietat cromàtica. S’ha vist que la coloració dels mascles és seleccionada per la tria que en fan les femelles: elles els prefereixen generalment amb taques grosses de color taronja llampant als flancs.

La pigmentació ataronjada, formada per carotenoides que obtenen de l’alimentació, podria indicar els mascles amb un més bon estat físic, perquè s’ha vist que els de color taronja intens neden durant més estona en un fort corrent d’aigua. Una altra hipòtesi assenyala que, per atreure les femelles, els mascles imiten la coloració dels fruits dels quals s’alimenten tant mascles com femelles.

En la natura, la predilecció per determinats patrons de color varia entre poblacions i entre les femelles, que també presenten diferències en la percepció dels colors; els científics creien que aquestes diferències podien ser unes de les causes de la variabilitat en les seves preferències. Malgrat això, els mecanismes moleculars que intervenen en la selecció sexual de les femelles no s’havien identificat fins ara.

Ara investigadors japonesos acaben de publicar un estudi a la revista PNAS en el qual han estudiat el paper de variacions en els gens de les opsines en la sensibilitat a la llum i en la resposta als senyals visuals dels guppys. Les opsines són proteïnes presents en les cèl·lules fotoreceptores de la retina -els cons i els bastons- que s’encarreguen de captar els fotons de llum i transformar-los en un senyal electroquímic: primer pas essencial de la visió. Els guppys tenen nou gens d’opsines dels cons, responsables de la visió en colors. Cadascun codifica una opsina que capta llum d’una longitud d’ona diferent: ultraviolada (SWS1), blava-violada (SWS2-A i SWS2-B), verda (RH2-1 i RH2-2) i vermella-taronja (LWS-1, LWS-2, LWS-3 i LWS-4).

Un d’aquests, LWS-1, presenta una variant genètica, un polimorfisme. Els investigadors han identificat que, depenent del polimorfisme, els nivells d’expressió -d’activació- dels gens de les opsines varien, i que aquests també ho fan per efecte de la llum ambiental present durant el període de cria dels peixos. Mitjançant proves conductuals han pogut determinar que les diferències en l’expressió de les opsines, produïdes tant pel polimorfisme genètic com per la llum ambiental, són responsables de les diferències en la sensibilitat dels peixos a la llum.

El pas següent va ser investigar si les diferències en l’expressió de les opsines tenien un impacte en la preferència de les femelles pels colors taronges dels mascles. Els investigadors van fer servir dos vídeos idèntics d’un mateix mascle amb imatges modificades digitalment: en un, les taques taronges eren grosses i vistoses, mentre que en l’altre eren petites i descolorides. Les imatges es mostraven simultàniament en una de les parets de l’aquari de manera que les femelles podien comparar-les. Els investigadors mesuraven el temps que hi passaven a prop i van veure que les femelles que tenien uns nivells més alts d’expressió de quatre opsines (LWS-1, LWS-3, SWS2-A i SWS2-B) passaven més estona prop de la imatge amb taques grosses i vistoses. En la natura ja s’havia vist que les femelles amb una preferència més marcada pels mascles de color taronja presentaven nivells més alts de LWS-1 i LWS-3.

D’aquesta manera, els investigadors han pogut determinar que tant factors genètics com ambientals alteren l’activació dels gens de les opsines -essencials per a la visió cromàtica- i que, de resultes d’això, modifiquen la percepció dels colors per part de les femelles i tenen un impacte en la selecció sexual. Per a aquells humans que creguin que trobar parella és únicament qüestió de sort, sembla que per als guppys és més aviat una tómbola (genètica)… de llum i de colors.