Les onades del covid-19 no són ones
La futura sisena onada del covid-19 sembla un fenomen que, inexorablement, ha de passar, de la mateixa manera que les onades del mar o les ones gravitacionals. Però parlar d’aquestes onades és una analogia per descriure un fenomen epidemiològic amb llenguatge físic. Una ona i una onada no són el mateix: una ona és una pertorbació que es transmet per un medi o pel buit, com les ones sonores o electromagnètiques, i que transporta energia d’un punt a un altre, però no matèria. En canvi, quan una onada del mar arriba a la platja, l’aigua es mou endavant i endarrere.
Quan un objecte sura a l’aigua, la representació de l’alçària al llarg del temps té la forma sinusoidal típica de les ones. Quan una onada arriba a la costa, el seu perfil també és sinusoidal respecte de la dimensió cap a la qual avança. Per analogia, tot fenomen físic, químic, econòmic, biològic, geològic o social descrit per una variable que oscil·la al llarg del temps o l’espai rep el nom d’onada: ho detectem perquè observem la variació de la temperatura, per exemple, el nombre de robatoris o el nombre de malalts a les UCI. Parlem, així, d’onades de calor, de robatoris, de turistes, de contagis... O de la cinquena onada del covid-19.
Totes aquestes onades són observacionals i són més o menys predictibles en funció de si en coneixem les causes i podem actuar-hi. Les marees, que no depenen de les nostres accions, són perfectament previsibles. En canvi, les onades de la pandèmia no ho són tant, perquè no només depenen de les característiques del virus sinó de variables socials menys conegudes com el tipus de socialització de la gent, la predisposició a vacunar-se, la freqüència dels desplaçaments i aspectes similars. Per això les onades del covid-19 no són com les marees. No han de tenir lloc inexorablement i està a les mans de la població evitar-les.
