Les bones i males olors són universals i hi ha consens en quina és la millor
Cultures molt diverses es posen d'acord a l'hora de classificar olors
Tot i que el sentit de l’olfacte dels humans no és tan fi com el d’altres animals, com per exemple el dels gossos, està més desenvolupat del que ens sembla. En aquest sentit, estudis recents han calculat que podríem ser capaços de distingir fins a bilions d’olors diferents, en contra de les limitacions que sempre s’ha cregut que teníem, tot i que encara es discuteix com és d’acurada aquesta xifra. Sigui com sigui, estem acostumats a dependre més dels altres sentits per a les nostres tasques diàries, o almenys ens ho sembla. I ens ho sembla, en part, perquè tenim la percepció que les valoracions que fem de les olors són molt subjectives i també depenen de la influència de la societat en què vivim. Per això no serien tan útils com a eina universal per definir la nostra interacció amb l’entorn com ho són en altres animals. A la revista Current Biology, però, s’ha publicat recentment un article que proposa que els factors que determinen que una olor es consideri bona o no són comuns i no estan marcats per les diferències entre cultures.
L’olfacte és un sentit que tenen molts organismes, fins i tot plantes i insectes, i és particularment important per als vertebrats. Però fins i tot dins d’aquest grup hi ha diferències importants en com s’utilitza: els ocells tenen un olfacte força dolent, mentre que els mamífers el solen tenir molt més fi. L’olfacte és important perquè, a través d’informació que s’envia al cervell per determinar si una olor és bona o no, permet reconèixer perills, trobar aliments o fugir dels depredadors, dirigir migracions (els peixos utilitzen les olors com a geolocalitzadors) i fins i tot interaccionar amb altres animals. Per exemple, les mares són capaces de reconèixer les seves cries gràcies a l’olor, i això funciona de manera similar entre germans. L’olor és també un factor important per a molts animals a l’hora d’aparellar-se.
Vainilla i pudor de peus
En aquest nou estudi, dirigit per la psicòloga Asifa Majid, de la Universitat d’Oxford, el grup d’investigadors va agafar més de dos-cents voluntaris de nou cultures no occidentals (des de caçadors-recol·lectors nòmades a urbanites) i els van demanar que classifiquessin de més a menys plaent deu olors primordials, fetes a partir de molècules volàtils. Per no generar confusions, cada olor estava feta d’un sol tipus de molècula. En contra del que s’esperaven, els científics van detectar una certa variabilitat personal definida per les preferències de cadascú, però molt poques diferències entre els grups culturals. De les deu olors analitzades, la més ben valorada a nivell general va ser la vanil·lina, una molècula present a la vainilla i que dona a a aquest producte la seva olor característica. La seguien de prop el butanoat d’etil, una substància amb una olor afruitada que recorda la pinya, el préssec o l’albercoc, i el linalol, un alcohol que es troba en la farigola i l’espígol. L’olor menys apreciada va ser la de l’àcid isovalèric, un compost que fa fortor de formatge i que és responsable de la pudor de peus.
A més de tot això, la classificació coincidia majoritàriament amb la que va fer un desè grup, compost de voluntaris de societats occidentals urbanes. Això vol dir que, malgrat els diferents graus de complexitat i sofisticació que podem trobar en societats de diversos punts del planeta, tothom comparteix uns criteris bàsics per definir les olors bones i les dolentes.
L'olfacte com a eina de socialització
Aquests resultats encaixarien amb una hipòtesi prevalent que diu que hi ha moments que l’olfacte ens ajuda a realitzar tasques socials, fins i tot sense que ho sapiguem. Per exemple, un estudi publicat aquest juny a la revista Science Advances per l’equip del neurocientífic Noam Sobel, del Weizmann Institute of Science d’Israel, ha descobert que les persones heterosexuals estableixen lligams d’amistat més forts i immediats amb persones del mateix sexe que tenen una olor corporal semblant a la seva. Això explicaria per què, de manera subconscient i molt menys evident de com per exemple ho fan els gossos, els humans sovint olorem les persones que acabem de conèixer. Curiosament, uns estudis anteriors havien demostrat que els heterosexuals se senten instintivament atrets per parelles potencials amb olors diferents de la seva, possiblement perquè això podria tenir una correlació amb un sistema immunitari menys semblant, que se sap que dona una descendència més sana.
D’una manera o altra, doncs, les olors jugarien un paper clau en les relacions socials humanes, igual que passa en altres animals, tot i que moltes vegades no ens n’adonem. Això seria possible gràcies al fet que els humans tenim un component bàsic que transcendeix els factors culturals. Tot i que és cert que cada grup social té preferències per a cert tipus d’olors, relacionades amb el lloc on viuen, els costums culinaris i altres tradicions, són preferències que estarien basades en unes apreciacions bàsiques compartides entre tots els humans i que, per tant, tenen un origen genètic i han d’haver estat seleccionades durant l’evolució de la nostra espècie. Tot això reforçaria la idea que l’olfacte té més importància en el nostre dia a dia del que creiem.
