S’ha obert la capsa de Pandora per fer humans a la carta

L’anunci aquesta setmana del naixement a la Xina de dues nenes bessones modificades genèticament per fer-les resistents a la infecció pel virus de la sida, del qual el pare era portador, ha posat en estat d’alerta la comunitat científica. La modificació genètica duta a terme per l’equip de l’investigador He Jiankui de la Universitat de Ciència i Tecnologia del Sud, a Shenzhen, introduïda amb la tècnica anomenada CRISPR/Cas9, encara no s’ha pogut verificar de manera independent, però diverses veus de la comunitat científica mundial ja hi han manifestat el desacord i han recordat les nombroses implicacions ètiques i de seguretat que acompanyen aquesta mena d’edició genètica.

La major part de científics afirmen que, si els resultats es confirmen, aquesta mena d’edició genètica duta a terme en embrions humans podria obrir la porta a l’eugenèsia, la millora de les característiques físiques dels humans mitjançant modificacions dels nostres gens. L’investigador Lluís Montoliu, que al seu laboratori del Centre Nacional de Biotecnologia a Madrid utilitza la tècnica de CRISPR/Cas9 per obtenir ratolins modificats com a models d’estudi de malalties humanes, afirma que “s’han creuat dues línies vermelles: la primera, perquè es tracta d’un experiment de millora genètica, i la segona, perquè han implantat els embrions”. Als països del nostre entorn la modificació d’embrions mitjançant una tècnica com el CRISPR/Cas9 i la seva posterior implantació en una mare, per donar lloc al naixement d’un ésser humà genèticament modificat, no és legal.

A la recerca d’un marc mundial

La comunitat científica internacional en general és cauta amb l’ús d’aquestes tecnologies i sobretot amb la introducció de modificacions genètiques en embrions humans. Montoliu menciona la iniciativa ARRIGE -sigla en anglès de l’Associació Internacional per a la Investigació i la Innovació Responsable en l’Edició del Genoma-, que ell coordina i que s’ha presentat enguany per promoure una governança mundial de l’edició del genoma amb l’establiment d’un marc integral per a tots els grups d’interès implicats: acadèmics, investigadors, responsables clínics, empreses privades, organitzacions de pacients, ciutadans i administracions públiques, entre d’altres.

La generalització de la tecnologia CRISPR/Cas9 ja havia motivat el 2015 que un grup de científics internacional proposessin una moratòria en l’ús de les tecnologies d’edició genètica en humans per a totes aquelles modificacions que podien ser heretables. Segons David Baltimore, president de la reunió organitzada per l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, l’Acadèmia de Ciències de la Xina i la Royal Society de Londres, la participació de l’acadèmia xinesa en la trobada va representar un èxit notable, atès que a principis d’aquell any científics xinesos havien anunciat la modificació dels primers embrions humans, tot i que no els van arribar a implantar.

Gemma Marfany, professora de genètica de la Universitat de Barcelona i membre de l’Observatori de Bioètica i Dret, explica que “al Regne Unit sí que es permet modificar embrions humans per a investigació, però en cap cas implantar-los; i a Espanya, ni una cosa ni l’altra”. En canvi, a la Xina la regulació és més laxa. “La Xina no ha signat el Conveni d’Astúries de Bioètica”, indica Montoliu. Aquest conveni per protegir els drets humans respecte a les aplicacions de la biologia i la medicina data del 1997, i va servir per harmonitzar les legislacions de diferents països en aquesta matèria, molt abans de l’aparició del CRISPR.

Tot i que segons l’investigador xinès aquesta aplicació de la tècnica s’ha dut a terme per evitar la transmissió del virus de la sida, Marfany diu que no es pot considerar una aplicació terapèutica perquè la tècnica no anava encaminada a corregir una alteració genètica responsable d’una malaltia. I, a banda d’això, l’investigador s’ha saltat tots els protocols de bioètica. “No ha demostrat que els pares de les nenes hagin signat un consentiment informat com déu mana”, afirma Marfany.

Marc Güell, cap del grup de biologia sintètica aplicada de la Universitat Pompeu Fabra, destaca que el fet que s’hagi produït a la Xina és perquè la ciència en aquell país està creixent molt de pressa pels nombrosos recursos que s’hi destinen en comparació amb Occident. “Sabem que hi ha molta activitat científica i no sempre tenim accés a tot el que s’hi està fent”. Com a exemple cita el nombre d’estudis en curs d’un tipus de teràpia cel·lular, coneguda com a CAR-T, per tractar determinats tipus de càncer: “Mentre que a Espanya n’hi ha tres i als Estats Units més de 140, a la Xina n’hi ha gairebé 250”. En aquest sentit, Güell és crític amb la regulació europea perquè creu que és ultraconservadora en alguns aspectes. En especial esmenta la decisió, aquest mes de juliol, del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que va considerar que els riscos lligats a l’ús de les noves tècniques d’edició gènica podrien ser semblants als que resulten de la producció i l’alliberament d’un organisme genèticament modificat amb l’addició d’un gen d’una altra espècie: un transgènic. Güell indica que “ha sigut una sentència devastadora, plena d’errors tècnics molt greus, que penalitza el mètode més controlat i més ràpid -CRISPR- i no permet fer-lo servir en plantes”. I indica que, per exemple, els organismes obtinguts mitjançant tècniques convencionals de mutagènesi aleatòria (molt menys precisos que CRISPR), que ja existien abans de la directiva europea sobre transgènics, sí que estan permesos.

Què s’ha fet a les nenes xineses?

En el cas de les bessones xineses, el que se’ls ha modificat és un gen -CCR5- que codifica per una proteïna receptora que es troba a la membrana dels limfòcits, i que és una de les portes d’entrada del virus de la sida en aquestes cèl·lules. Hi ha persones que presenten de manera natural la mutació del gen CCR5, anomenada CCR5 delta32, que n’elimina un fragment, i si tenen les dues còpies del gen mutades això les fa resistents a la infecció per VIH. En aquest cas, sembla que una de les bessones té inactivades les dues còpies del gen CCR5, mentre que l’altra, com indica Gemma Marfany, “és clarament un mosaic -no totes les seves cèl·lules contenen la modificació- i, per tant, sí que es podria infectar amb el VIH”.

Això ja s’havia vist en estudis duts a terme per altres investigadors a la Xina, en què CRISPR introduïa errors d’edició i la modificació desitjada no s’incorporava a totes les cèl·lules dels embrions. En aquella investigació, amb tot, els científics no tenien cap intenció d’implantar-los. “Hi ha molts investigadors a la Xina que fan les coses bé”, indica Montoliu, i explica també que les eines CRISPR continuen sent actives en les primeres divisions de l’embrió i per això es generen organismes mosaics que tenen cèl·lules amb modificacions diferents, com observen en els ratolins del seu laboratori.

La tècnica CRISPR/Cas9 comporta riscos que potser no s’han valorat del tot, com ara que es produeixin modificacions en zones no desitjades del genoma. “Han transferit aquesta incertesa a les nenes. No se sap si d’aquí uns anys desenvoluparan una insuficiència hepàtica o renal a conseqüència d’aquesta intervenció”, diu Montoliu. En aquesta mateixa línia, Gemma Marfany remarca: “No sabem quin pot ser el resultat final, perquè no controlem encara què ha passat a l’embrió”. I afegeix: “Encara és més reprovable si tenim en compte la relació entre riscos i beneficis, perquè amb aquesta modificació no s’ha curat cap malaltia. Aquestes nenes ja eren sanes i els han eliminat un gen que té altres funcions”.

Inapropiat per combatre el VIH

Des del punt de vista de la sida, Roger Paredes, investigador en VIH a IrsiCaixa, no veu cap situació en què una aproximació d’edició genètica com aquesta pugui ser indicada per evitar la transmissió del virus. “En el nostre entorn, les alternatives de què disposem per evitar la transmissió del VIH són molt més senzilles i efectives. Gràcies al tractament antiretroviral, una persona que té una càrrega de virus indetectable no transmet la malaltia”, diu Paredes.

Els nombrosos estudis duts a terme en els últims vint anys així ho corroboren. És el cas, per exemple, de l’estudi PARTNER, en el qual van participar unes 900 parelles amb un dels membres seropositiu i en tractament amb antiretrovirals. En aquest estudi, tot i que les parelles van mantenir més de 58.000 relacions sexuals sense preservatiu, en cap cas es va detectar la transmissió del VIH. Perquè, en les mares seropositives, el risc de transmissió del VIH al nadó sigui també nul, Roger Paredes apunta que “n’hi ha prou diagnosticant-les i tractant-les amb antiretrovirals”. En aquests casos, els parts es duen a terme per cesària perquè el risc de transmissió vertical disminueix enormement i això, juntament amb el tractament de la mare, evita la transmissió vertical del virus al fill.

Els investigadors coincideixen que aquesta aplicació ha sigut prematura. Marc Güell indica que “una qüestió preventiva com aquesta no hauria de ser una de les aplicacions d’entrada de CRISPR”. Les primeres aplicacions que li venen al cap no són en embrions, sinó en pacients fins ara incurables. “Primer s’hauria d’utilitzar per tractar malalties greus com en els estudis que hi ha en curs per a l’anèmia de cèl·lules falciformes o per combatre determinats càncers en pacients molt greus i en fases avançades de la malaltia”.

La principal diferència de la modificació genètica de les nenes xineses amb les altres investigacions en curs de CRISPR en humans és que, en el cas de les bessones, el que s’ha modificat són embrions i, per tant, els canvis introduïts es transmetran a la descendència. Si es confirma que el que ha presentat He Jiankui aquesta setmana és cert, s’haurà obert de bat a bat la capsa de Pandora de l’edició genètica.