Els números com a eina de comprensió del món
Una exposició a la Universitat de Barcelona posa de manifest la rellevància de les xifres en la construcció del coneixement
Quan Walmart, l’empresa d’hipermercats més gran del món, va començar a analitzar quantitats ingents de dades sobre els hàbits de compra dels seus clients, va descobrir dues coses, una de força òbvia i una altra de misteriosa: abans d’un huracà augmentaven les vendes de llanternes i de Pop-Tarts, unes galetes farcides que es consumeixen habitualment per esmorzar. Des de llavors, quan hi ha previsió de tempesta, Walmart col·loca les capses de Pop-Tarts a la part frontal de les botigues. Amb aquesta mesura, no cal dir-ho, les vendes d’aquestes galetes han augmentat. Que la gent compri llanternes abans d’un huracà és fàcil d’entendre, però per què compra Pop-Tarts en lloc de galetes maria, pa de pessic o pastís de formatge? En el cas de Walmart -i en general- l’anàlisi de dades només facilita relacions entre números, però no diu res sobre les causes d’aquestes relacions. Dit d’una altra manera, mostra un com, no un perquè.
El fet que el cas de Walmart es pugui aplicar avui a qualsevol gran empresa minorista posa de manifest que tot el nostre comportament deixa un rastre numèric que es pot analitzar. Vivim en un món ple de números i de dades. Cada cop som més a prop del dataisme, un futur possible en què, amb prou dades i capacitat de càlcul, les màquines ens podran entendre millor que nosaltres mateixos. I és que tot es pot comptar o transformar-se en un número. El nostre cor haurà bategat 3.000 milions de vegades abans d’aturar-se. Si podem comprar amb seguretat per internet és perquè s’utilitzen protocols d’encriptació basats en números primers. El fil de veu amb què un amant abandona la seva parella per telèfon és una seqüència de números en l’aire. La fotografia escruixidora d’una guerra és una trama numèrica al cor d’un ordinador.
Números a la natura
D’altra banda, els números ens han permès entendre la natura. Sense associar valors numèrics a certes característiques dels sistemes naturals no es poden validar les teories científiques que ens ofereixen mapes -sovint poc precisos o inconnexos, però mapes, al capdavall- de la realitat. Galileu estava fermament convençut que l’Univers és un llibre obert escrit en el llenguatge de les matemàtiques. ¿Però, els números -i, per extensió, les matemàtiques- existeixen amb independència de la ment humana i, per tant, els anem descobrint com un explorador descobreix paisatges ignots, o bé són una creació pura del cervell com ho són la pintura, la música o la literatura? ¿El número 2(77.232.917) -1, amb més de 23 milions de xifres i anunciat fa pocs dies com el número primer més gran que es coneix, ja existia fa una setmana i simplement s’ha trobat o l’acaba de crear l’enginyer estatunidenc Jonathan Pace?
Segons el catedràtic de física Javier Tejada, “els números i les matemàtiques són fruit de la natura; la natura està escrita en llenguatge matemàtic i, en observar-la, ens hem trobat amb els números”. Amb aquest entusiasme, Tejada ha comissariat l’exposició Els números i la humanitat, que es podrà veure al vestíbul de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona fins al 7 de febrer. Al llarg de 250 vinyetes, l’exposició mostra la rellevància dels números i la seva capacitat operativa en la construcció del coneixement. Al mateix temps, remarca i enllaça numèricament els continguts amb els objectius de desenvolupament sostenible establerts per les Nacions Unides el 2015.
Així, a l’exposició es pot descobrir que cada 40 dies la població mundial augmenta en una xifra equivalent a la població de Catalunya, que fer créixer mig quilo una vaca requereix 4.500 litres d’aigua, que hi ha 160 llengües al món amb menys de deu parlants i 100 persones que parlen més de deu llengües, que cada minut es publiquen 452.000 tuits, que pel que fa a la proporció d’aigua corporal un fetus de tres mesos és equivalent a una medusa, o que per detectar les ones gravitatòries procedents de la fusió de forats negres s’han mesurat variacions de longitud de la mil·lèsima part de la mida d’un protó en feixos làser de quatre quilòmetres.
Dadaisme expandit
L’adveniment del dataisme sembla, doncs, inexorable. Però si volem que la cruesa dels números nus no veli les causes del que passa al nostre voltant, i que fins i tot ens ajudi a descobrir-ne de noves, no tenim cap altre remei que combinar-los amb lletres. Per evitar que la tendència dataista culmini en un dadaisme expandit i deshumanitzador, els números s’han d’acompanyar amb paraules i idees que ajudin a contextualitzar-los.