No es troba relació entre l’ús del mòbil i els tumors cerebrals

No hi ha proves que l’ús del telèfon mòbil i del telèfon fix sense fil augmenti el risc dels joves de desenvolupar tumors cerebrals. Aquesta és la conclusió de l’estudi MOBI-Kids, el més ampli fet fins ara sobre la relació entre l’exposició als camps electromagnètics que emeten aquests dispositius i l’aparició d’aquest tipus de tumor en persones joves. Els resultats s’han obtingut després d’analitzar 900 casos de tumors cerebrals en la població d’entre 10 i 24 anys i comparar-los amb 1.900 persones sanes de les mateixes edats. L’estudi ha abastat 14 països, entre els quals n’hi ha d’europeus, com Espanya, Alemanya i Itàlia, i d’altres continents, com Austràlia, el Japó, l’Índia, Nova Zelanda o Israel. Els resultats s’han publicat a la revista Environment International.

Un estudi retrospectiu

La incidència de tumors cerebrals en aquesta franja d’edat és de vuit casos per milió d’habitants cada any, una xifra tan baixa que va obligar els investigadors a utilitzar una metodologia retrospectiva. Aquest estudi, doncs, no s’ha fet com els que analitzen l’eficàcia de les vacunes del covid. No és factible seguir l’ús de la tecnologia mòbil que fa un cert grup de persones, esperar que es diagnostiquin casos de tumors cerebrals i comparar l’exposició a la radiació electromagnètica que han tingut les persones malaltes i les sanes per veure si les que han desenvolupat tumors hi han estat més exposades. “Això implicaria fer un seguiment de centenars de milions de persones”, explica Elisabeth Cardis, cap del programa de radiació l’Institut de Salut Global (ISGlobal) i coordinadora de l’estudi.

Per dur a terme l’estudi, els científics van recollir casos de tumors cerebrals entre els anys 2010 i 2016 i van reclutar voluntaris sans per comparar-ne els nivells d’exposició a la radiació. Aquests nivells els van obtenir a partir d’enquestes als participants i algoritmes que calculaven la dosi de radiació electromagnètica que rebien les diverses parts del cervell i, en particular, les zones on s’havien desenvolupat els tumors. Si es veia que les persones que havien desenvolupat un tumor havien tingut més exposició, es podria concloure que l’ús de dispositius mòbils augmenta el risc de patir aquesta malaltia.

Més paràmetres que mai

Aquests algoritmes, desenvolupats específicament per al projecte, han considerat paràmetres que els estudis anteriors no havien tingut en compte. A més del temps d’ús dels dispositius, incloïen el tipus de telèfon i les característiques de la xarxa. “Si fas una trucada d’una hora amb una xarxa 3G, l’exposició a radiació electromagnètica és vint vegades inferior que si la fas amb 2G”, explica Cardis. “Per tant, per a l’estudi ho hem tingut en compte”. MOBI-Kids també ha analitzat l’exposició a diversos tipus d’ones electromagnètiques. A diferència dels estudis anteriors, que només havien considerat les radiofreqüències, ara també s’han estudiat les ones de baixa freqüència que emeten aquests dispositius.

A més de tot això, els algoritmes han inclòs models de propagació de les ones electromagnètiques a l’interior del cervell i les localitzacions concretes dels tumors. Aquestes ones decauen ràpidament a l’interior del teixit cerebral, de manera que, tal com explica Cardis, “dos o tres centímetres dins del cervell, hi ha molt poca exposició”. Això ha servit per descartar la relació entre tumors que havien aparegut a l’interior del cervell i l’exposició a la radiació.

Els resultats són clars: no s’ha observat més exposició en els pacients amb tumors i, per tant, l’ús de dispositius mòbils no es pot associar a un augment del risc de patir-ne. “Hem fet moltes anàlisis de sensibilitat per veure, entre altres coses, si els més joves de tots tenien més risc, i per estudiar diversos tipus de tumors”, apunta la primera autora de l’estudi, Gemma Castaño, investigadora de l’ISGlobal, centre impulsat per la Fundació La Caixa. Segons Cardis, “tenim una imatge dels joves en els últims deu anys i els resultats són tranquil·litzadors”.

Estudis anteriors, com Interphone, que es va dur a terme entre el 2000 i el 2010 i en el qual es van analitzar més de 5.000 casos de tumors cerebrals en adults, havien trobat un lleuger augment del risc en alguns tipus de tumors que no es va considerar concloent perquè podia ser degut a limitacions metodològiques. Els resultats de MOBI-Kids, per tant, “són consistents amb el coneixement publicat fins ara”, explica Cardis. “Si existeix un risc és molt petit perquè l’exposició és tan baixa que no representa un problema de salut pública”, conclou.