Per què no dormir bé afecta la memòria

És possible que tot estudiant, en un moment o altre, hagi sentit, per boca dels seus pares, el consell que cal dormir bé en època d’exàmens per recordar-ho tot millor. En aquest cas, la saviesa popular està totalment alineada amb la realitat biològica, descoberta sobretot durant aquest segle: dormir ajuda a fixar els records del dia anterior a les zones del cervell encarregades de mantenir la memòria a llarg termini, tot i que els motius no estan del tot clars. Un estudi publicat recentment a Nature ha aportat noves pistes al misteri després d’estudiar el fenomen invers: com la manca de son impedeix la formació de records.

No sabem ben bé per què dormim, però pràcticament tots els animals necessitem fer-ho. D'una banda, es creu que és important per reparar els teixits que s’han anat malmetent durant el dia, particularment el cervell. A més, se sap que dormir augmenta les funcions del sistema immunitari i que certes hormones importants se secreten durant el son. No és d’estranyar que s’hagi vist que dormir és bàsic per a la supervivència: la manca de son afecta la funció de pràcticament tots els òrgans, i al laboratori s’ha comprovat que si s’impedeix que les mosques dormin, acaben morint.

Els humans no podem estar gaire temps sense dormir. El rècord Guinness, del 2007, són onze dies despert (266 hores, per ser més exactes), si desestimem la llegenda urbana de Thai Ngoc, un vietnamita que diu que va estar-se 33 anys sense dormir. Però això és (molt) poc probable. En alguns casos extrems, potser com el de Ngoc, els patrons de son prenen formes curioses. Per exemple, els qui pateixen la síndrome de Morvan, un trastorn genètic, en teoria poden passar-se mesos sense dormir, però pateixen al·lucinacions i els seus cervells es desconnecten momentàniament diverses vegades al llarg del dia, com si fessin microsons. Una cosa similar s’ha vist en els pingüins carablancs que es passen un total d’onze hores al dia dormint, però amb petites tirades d’uns quatre segons seguits com a màxim. A l’altre extrem hi hauria els rens, capaços de dormir fins i tot mentre mengen: quan estan remugant, és habitual que els seus cervells adoptin patrons d’activitat típics de la son.

Implicat en la formació de records

I quina relació té el fet de dormir amb la nostra memòria? Els científics fa anys que intenten descobrir perquè el son ajuda a formar records, una cosa que fa temps que se sap. Sembla que, entre altres coses, podria reorganitzar les connexions entre les neurones per permetre un aprenentatge de més qualitat. El grup dirigit pel doctor Kamran Diba, de l’Escola de Medicina de la Universitat de Michigan, als Estats Units, es va proposar investigar més a fons el fenomen fixant-se en l’hipocamp, una estructura del cervell que se sap que participa en els processos de la memòria.

Amb aquesta finalitat, van estudiar unes rates que buscaven la sortida d’un laberint i, un cop l’havien trobat, o bé dormien com sempre o bé se’ls feia passar la nit en blanc. En aquestes últimes, el record de com sortir del laberint no es formava bé. Mirant els patrons d’activitat dels seus cervells, es van adonar que hi havia diferències importants entre els dos grups pel que feia a la sincronització de les neurones. Normalment, el senyal elèctric viatja pel cervell en forma d’onades: primer s’activa un grup de neurones, després ho fa un altre, després un tercer, i així sempre seguint un ritme concret. Quan recordem alguna cosa, es creen onades d’aquestes a l’hipocamp, cosa que vol dir que està accedint a l’àrea de la memòria que conté la informació adequada.

Afavoreix la creació de records també durant el dia

Quan dormim, a més, unes onades nocturnes fan que es guardin millor els records del dia. En els ratolins als quals s'impedia descansar, aquestes onades eren presents durant el son i no disminuïen gaire, però estaven distorsionades: eren menys potents i estaven desorganitzades. Sembla que la memòria a llarg termini estaria lligada a la potència de la sincronització entre les neurones que es produeix durant la nit, que després es relacionaria amb les propietats de les onades que es veuen durant la vigília. Quan el ritme no és el correcte, com amb la manca de son, els records no es formen.

Curiosament, quan a les rates que no havien pogut dormir se’ls deixava recuperar el son, el patró de les onades no tornava mai del tot a la normalitat. Això indica que, si no es permet que el cervell processi adequadament la informació en el seu moment, després ja és massa tard per recuperar-la. Per tant, el que cal és mantenir patrons regulars de son si volem maximitzar la capacitat de recordar.

Saber com se solidifiquen els records és important no tan sols per millorar tècniques d’aprenentatge i memorització, sinó també pel pas contrari, per esborrar el que no volem recordar, com per exemple tot el que està relaciona amb un trauma. Conèixer els mecanismes implicats en el procés potser podrà permetre també tractar trastorns com l’amnèsia. De moment, encara ens queda molt per entendre com dormir afecta la memòria. Caldrà seguir investigant.