Durant l'embaràs s'altera l'estructura física del cervell

Tenir fills o filles és una experiència que canvia la vida dels progenitors. Es calcula que, cada any, uns 140 milions de dones a tot el món gesten un infant, i que el 85% han tingut com a mínim un embaràs. Durant les quaranta setmanes que dura la gestació, el cos experimenta molts canvis físics i hormonals per adaptar-se i afavorir el creixement i el desenvolupament del fetus, i també psicològics i de comportament. Diversos treballs han demostrat que l’embaràs indueix canvis neuronals que afecten diverses zones del cervell, els quals poden contribuir a adaptar el comportament de la mare a la nova situació. Tanmateix, mai fins ara s’havia fet el seguiment dels canvis cerebrals d’una mateixa persona des d’abans de quedar embarassada i fins dos anys després de l’infantament, per monitorar la seqüència de canvis i veure si es mantenen després del part.

Això és el que han fet la neurobiòloga Elisabeth R. Chrastil i els seus col·laboradors, de diverses universitats i centre de recerca californians: han monitorat l’estructura física del cervell d’una persona, que de fet és la mateixa Chrastil, des d’uns mesos abans de quedar-se embarassada fins dos anys després de l’infantament. Aquest treball, que han publicat a Nature Neuroscience com a part d’un projecte més ampli, el Maternal Brain Project, demostra que els canvis que es produeixen són tan extensos com els que se sap que s’esdevenen durant la pubertat, i que influeixen de forma adaptativa als canvis de comportament associats a la maternitat. Segons els autors, aquests resultats obren la porta a fer altres anàlisis similars per identificar diferències interpersonals que ajudin a comprendre les diferents maneres com es pot viure la maternitat, i ajudar a reduir la incidència de la depressió postpart en les dones que es veuen afectades.

Més connectivitat

Durant l’embaràs, el nivell d’estrògens i progesterona, unes neurohormones que afecten la plasticitat neuronal, incrementa sobtadament entre cent i mil vegades per sobre del nivell basal previ, la qual cosa indueix reorganitzacions significatives en determinades zones del cervell. Incrementa la neurogènesi i el creixement de les anomenades espines dendrítiques, la funció de les quals és establir connexions amb altres neurones. És a dir, augmenta la connectivitat neuronal. També incrementa la proliferació de les cèl·lules de la glia i es reorganitzen els astròcits, que en conjunt tenen la funció de protegir i alimentar les neurones, i d’afavorir la connectivitat neuronal. A més a més, es consoliden les connexions neuronals, que es mielinitzen; és a dir, es forma una capa protectora al voltant de les fibres nervioses que afavoreix que els senyals viatgin amb més rapidesa i eficiència.

Estructuralment, durant l’embaràs es produeix una reducció del volum de substància grisa en diverses zones del cervell, entre les quals destaquen les implicades en la teoria de la ment. Aquesta teoria és la capacitat que tenim de comprendre que les altres persones tenen pensaments, sentiments i coneixements diferents dels nostres. Atenció, però. Aquesta reducció no implica que disminueixi aquesta capacitat, sinó que s’adapta per poder estar més pendent de les necessitats del nadó, en una època en què no pot verbalitzar-les. La substància grisa conté els cossos neuronals, mentre que la substància blanca és on hi ha les connexions entre neurones. Precisament, l’altre gran canvi que s’observa durant l’embaràs és l’estabilització i la consolidació de la substància blanca. És a dir, de l’eficiència de la connectivitat neuronal.

Altres canvis destacables són un augment del volum de les vesícules cefàliques, que es troben plenes del fluid cerebroespinal, un líquid ric en nutrients i factors diversos que contribueixen a les funcions cerebrals. De fet, aquest increment de volum pot explicar, com a mínim en part, la reducció de substància grisa, atès que el volum total del cervell no es modifica significativament. També s’observen canvis importants en les xarxes neuronals que comuniquen les zones sensorials, atencionals i emocionals del cervell, que es tornen més eficients. I molts d’aquests canvis es mantenen com a mínim durant dos anys després del naixement, la qual cosa ajuda a explicar els canvis de comportament associats a la maternitat, especialment pel que fa a la criança i la protecció dels nounats.

En qualsevol cas, com diuen els autors del treball, els canvis que es produeixen són tan pronunciats com els que s’esdevenen durant la pubertat i l’adolescència, i tenen una funció biològica clara: adequar el comportament de les mares a les noves necessitats de criança i protecció dels fills i filles, que resten completament dependents dels progenitors durant diversos anys. També diuen de forma explícita que caldria analitzar moltes altres dones per buscar diferències interpersonals en aquest procés que tinguessin valor psicològic o clínic, i també durant la menopausa, un altre moment especialment sensible en el recorregut vital femení. I penso que també caldria afegir la importància paral·lela d’analitzar els canvis cerebrals que implica la paternitat en els homes, tenint en compte, per exemple, els diferents tipus d’implicació física i emocional en el projecte parental.

Després del part les dones són més selectives a l'hora de relacionar-se