El cervell també fa dissabte quan estem desperts

Quantes vegades hem passat una mala nit i n’hem patit les conseqüències l’endemà? Que dormir té un efecte reparador és ben conegut. Durant les hores de descans, l’organisme passa per canvis hormonals, bioquímics, metabòlics, i fins i tot de temperatura, essencials perquè l’endemà ens sentim plenament actius i amb energia. A més, ens permet consolidar la memòria i l’aprenentatge, i eliminar les deixalles cerebrals acumulades durant el dia. 

I és que el nostre cervell és com un ordinador que cada dia emmagatzema una munió de dades, moltes d’elles innecessàries, motiu pel qual també necessita netejar-se. I aprofita per fer-ho durant la son. I què és el que fa? Doncs elimina toxines gràcies a una sèrie de petits canals, el sistema glimfàtic. Aquest sistema permet circular el líquid cefalorraquidi, que envolta el cervell, i ajuda a eliminar el líquid cerebral ja vell i brut, amb metabòlits, proteïnes i altres productes de rebuig.

Quan no dormim profundament, aquest procés es veu interromput i, com a conseqüència, es dificulta l’eliminació efectiva de substàncies que poden resultar tòxiques per al cervell. Per exemple, se sap que l’autorentat del cervell és crucial per eliminar l’amiloide, una proteïna que, quan s’acumula, està estretament lligada amb la malaltia d’Alzheimer. Per tant, dormir malament de manera sistemàtica podria augmentar el risc de desenvolupar una malaltia neurodegenerativa.

 Però, només de nit?

La teoria netejadora del son es basa en els estudis de la neurocientífica Maiken Nedergaard de la Universitat de Rochester (EUA) i del seu equip. A través d’experiments amb ratolins van demostrar que l’entrada de líquid al cervell augmenta quan els animals estan adormits o sota anestèsia, en comparació amb quan estan desperts, i que quan aquest líquid surt del cervell, s’emporta tot allò que cal netejar. I això havia apuntalat la idea que és quan dormim que el nostre sistema nerviós aprofita per posar-se a punt de nou.

Ara bé, un nou estudi planteja que aquesta teoria, que ha esdevingut dominant en el camp de la neurociència, podria no ser del tot precisa. Un grup d’investigadors liderats perNicholas P. Franks de l’Imperial College de Londres han publicat un estudi a la revista Nature Neuroscience, que consistia en injectar un colorant fluorescent directament al cervell de ratolins per seguir el flux de líquid cefalorraquidi a través del sistema glimfàtic i analitzar-ne el recorregut.

Sorprenentment, van trobar més colorant a les àrees del cervell després de tres i cinc hores d'estar adormits o anestesiats que quan estaven desperts. Això indicava que s'eliminava menys colorant, i per tant menys líquid, del cervell quan el ratolí estava adormit en comparació amb quan l’animal estava despert.

Tot i que aquest estudi només es va fer amb ratolins mascles, els investigadors asseguren que els descobriments es podrien estendre als humans, ja que el son és una necessitat bàsica compartida per tots els mamífers. No hi ha dubte que aquests descobriments tenen una gran rellevància per a la recerca de les demències, a causa de l'evidència creixent d'un vincle entre la mala qualitat del son, l’augment de toxines i el risc de tenir Alzheimer.

Lluny de la teoria definitiva

Tot i que els resultats són interessants, han aixecat polseguera entre la comunitat científica, ja que hi ha diverses limitacions en el disseny de l'estudi que altres investigadors han fet valdre. Això vol dir que no podem considerar com una confirmació absoluta que el cervell no elimina tants residus durant la nit com durant el dia.

Altres científics defensen que el cervell podria tenir múltiples mecanismes per netejar deixalles segons la mida que tinguin. Així, les molècules petites com els colorants podrien sortir del cervell per unes vies, i les grans, com podria ser el cas de la proteïna amiloide relacionada amb l'Alzheimer, per unes altres. La majoria de la comunitat científica hi està d'acord, però l’investigador Bill Wisden de l'Imperial College de Londres, coautor principal de l’estudi, assegura que “hi ha moltes teories sobre per què dormim, i sembla que eliminar toxines no n'és la raó principal, però no es pot negar que hi ajuda”. Una reflexió que obre molts més interrogants i que ens allunyen de la teoria definitiva.