Així segresta el cervell el fentanil, una de les drogues més addictives

BarcelonaCent vegades més potent que la morfina i 50 més que l'heroïna, el fentanil és un analgèsic molt potent que ha esdevingut un veritable problema de salut pública en molts països, com ara els Estats Units. El seu consum genera un efecte d'eufòria ràpid, seguit de símptomes d'abstinència molt forts, cosa que fa que aquest opiaci esdevingui addictiu en un de cada quatre consumidors. Ara una investigació liderada per la Universitat de Ginebra ha desvelat com actua exactament aquesta droga al cervell per generar addicció, i ha obert així la porta a poder desenvolupar tractaments per reduir-ne la dependència.

En un estudi fet amb ratolins, els investigadors han constatat que, com totes les drogues, el fentanil activa el sistema de recompensa del cervell, un mecanisme evolutiu que premia i reforça conductes que garanteixen la supervivència, com ara menjar o tenir sexe. De manera anàloga, el consum d'aquest opioide provoca un sentiment de plaer i recompensa que reforça positivament la conducta d'autoconsum, seguit de malestar i desconfort quan n'acaben els efectes, cosa que impulsa a tornar a consumir-ne per alleujar-los.

I en aquest circuit, tal com se sospitava, és clau la dopamina de l’àrea mesolímbica, una molècula vinculada al plaer i la felicitat, que fomenta el consum d’aquest estupefaent. També, però, com han descobert els científics, hi té un paper fonamental la dopamina de l’amígdala central, una petita regió del cervell responsable de la síndrome d’abstinència quan s’acaben els efectes d’aquesta droga.

L'abstinència, un dels factors que generen dependència

Els investigadors han analitzat l'activitat cerebral dels ratolins quan els injectaven fentanil i també dies després quan els administraven naloxona, un fàrmac emprat per bloquejar els efectes dels opioides, per provocar-los abstinència. Així han vist que el fentanil activa les neurones que secreten dopamina a l'àrea tegmental ventral, una regió clau en el sistema de recompenses i que té un paper fonamental en la motivació, el desig i el plaer; i també en el nucli accumbens, que s'encarrega d'equilibrar l'alliberació de dopamina i serotonina.

Quant als efectes negatius associats a l'abstinència, els investigadors suïssos han vist que el fentanil estimula també els receptors d'opioides mu, però d'una regió diferent del cervell, l'amígdala. Aquests receptors estan relacionats amb el dolor i també amb les addicions, fet que constitueix una dualitat força curiosa. Però la novetat que descriuen els autors en l'article és que es poden atribuir efectes diferents del fentanil a l'activació d'àrees cerebrals diferents. Per tant, "podem pensar en la possibilitat de manipular una d'aquestes àrees per aconseguir anul·lar-ne els efectes negatius, sense afectar l'àrea que media els efectes positius", explica la catedràtica de farmacologia de la Universitat de Barcelona Elena Escubedo, que no ha participat en aquest estudi.

"En silenciar els receptors opioides de l'amígdala, una cosa que només es pot fer amb animals d'experimentació i no amb humans, s'elimina el comportament aversiu de quan estàs enganxat, quan si no consumeixes et trobes malament", apunta la catedràtica de psiquiatria de la Universitat Pompeu Fabra i investigadora de l'Hospital del Mar Research Institute Marta Torrens, que no ha participat en l'estudi. "D'aquesta manera redueixen els factors de recaiguda, com ara l'abstinència, que en els opiacis són molt importants", afegeix.

Cap a nous tractaments per evitar les addiccions

Aquests resultats, publicats a la revista Nature, són similars als obtinguts en estudis anteriors amb heroïna, on també s'ha vist que l'efecte de reforç positiu d'aquest opioide, obtingut a partir del cascall, una mena de rosella, prové de l'activació de la dopamina del sistema mesolímbic. Ara, el descobriment aplana el camí per dissenyar nous tractaments capaços de suprimir de manera selectiva l'activitat de les neurones a l'amígdala per tractar la síndrome d'abstinència i reduir-ne l'addicció.

“Amb fàrmacs això no seria possible, perquè qualsevol molècula actuaria sobre tots els receptors d'aquesta mena al cervell, com ja fa la naloxona, fet que podria tenir conseqüències perjudicials com ara sentir dolor contínuament. Caldrien tècniques d'electroestimulació molt precises o procediments més invasius, com ara neurocirurgia superespecífica per bloquejar els receptors en aquesta zona”, considera Torrens.

Per a Elena Escubedo, catedràtica de farmacologia de la Universitat de Barcelona, l'abstinència física –tremolors, febre i augment de la pressió, entre d'altres– és només una part de l'addicció a les drogues. “També generen problemes d'addicció psíquics que no tenen manifestació orgànica, però que són molt més difícils de tractar i que fan que la majoria dels pacients recaiguin temps després”.

Una potència increïble i barat de produir

El fentanil va ser sintetitzat per primer cop el 1960 i es va començar a fer servir com a analgèsic tres anys després. Tanmateix, a causa dels seus potents efectes, als anys 70 i 80 va començar a consumir-se amb altres finalitats. Els opioides han causat una autèntica crisi de salut pública en molts països, sobretot als Estats Units, on només el 2022 estaven al darrere del 75% de les més de 100.000 morts associades a sobredosis de drogues.

Amb una petita quantitat n'hi ha prou per col·locar-se i també per patir una sobredosi. A més, el fet que l'efecte sigui més curt que el de l'heroïna fa que vulguis tornar-te a prendre fentanil molt ràpid. "Les drogues molt ràpides que tenen una vida mitjana molt curta tendeixen a ser molt addictives, a part de perilloses", apunta Escubedo.

A Espanya i Catalunya el fentanil és un medicament utilitzat per tractar dolors molt greus, com ara en fases avançades d'alguns tipus de càncer. A diferència dels Estats Units, aquí es fa un seguiment, i una vigilància de com es recepta. Estan molt controlades totes les unitats que hi ha a les farmàcies i és impossible vendre'l o comprar-lo sense recepta. “Té una potència increïble i és molt econòmic, perquè se sintetitza al laboratori, mentre que l'heroïna s'ha d'extreure del medi natural. Com a medicament és fantàstic”, conclou Escubedo.