Per què la natura funciona millor que qualsevol pastilla per millorar el benestar emocional

 “Que el meu marit morís durant la pandèmia de covid va ser un cop molt i molt dur. Estava tancada a casa, completament sola, passant el dol. Només em relacionava amb la meva mare, que té Alzheimer”. A la Maria Ángeles Fajardo, de 64 anys, encara se li trenca la veu en recordar-ho. Fa una breu pausa i afegeix: “va ser veritablement horrorós. Em sentia molt malament, molt deprimida i molt, molt sola”.

En una de les visites a la seva metgessa de família al CAP, a la Trinitat Nova, a Barcelona, aquesta la va enviar a l’escola de salut que es feia al casal del barri. I allà va ser quan la Maria Ángeles va sentir a parlar per primer cop d’un projecte “per a gent que estava sola” que es deia RECETAS. Sense pensar-s’ho dos cops, s’hi va apuntar i va resultar “ser un salvavides”. Durant les 10 setmanes que va durar el programa, va passar de no tenir esma ni per sortir de casa a setmanalment reunir-se amb un grup de gent d’entre 18 i 80 anys per anar a ”passejar per la natura, fer meditacions en un parc, tornar a gaudir, a somriure”, afirma. “He tornat a connectar-me amb la vida”, rebla.

Podem estar sans allunyats de la natura?

Amb un pressupost de cinc milions d’euros finançats per la Unió Europea dintre del programa Horitzó 2020, RECETAS (l’acrònim en anglès de Reimaginar entorns per connectar i participar: accions per a la prescripció social d’espais naturals) és un projecte pioner al món que vol demostrar que la natura pot ser un veritable bàlsam contra la solitud i l’aïllament social. Està coordinat per la investigadora en salut pública Jill Litt, de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), i hi participen nou països i 13 institucions d’Europa, Amèrica Llatina i Austràlia.

“Sentir-se sol de manera perllongada i excessiva té un efecte sobre l’organisme tan perillós com fumar o patir sobrepès. És un problema important de salut pública a tot el planeta”, exposa Laura Coll, metgessa, professora i investigadora de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, una de les co lideresses, juntament amb Litt, de RECETAS.

Només a Europa, abans de la pandèmia uns 75 milions de persones adultes deien trobar-se amb família o amics com a màxim un cop al mes i uns 30 milions se sentien soles amb freqüència, que no és el mateix, especifiquen les investigadores, que viure sol. La solitud és una percepció subjectiva, “que escurça la vida, es relaciona amb mortalitat prematura i és un dels majors desafiaments a què ens enfrontem com a societat”, valora Coll, que apunta que la pandèmia de la covid va agreujar-ho.

I és, paradoxalment, a les regions del sud del Mediterrani on aquesta epidèmia de malestar s’està estenent més. La qüestió és que “la soledat té a veure amb les expectatives: una persona voldria tenir més relacions socials, no les té i se sent decebuda”, explica Litt.  Per això, en països com el nostre, on tradicionalment hi havia hagut una estructura familiar en què convivien diverses generacions, ara que “hi ha més gent vivint sola que no vol viure sola ni potser tampoc no s’esperava acabar fent-ho”, les xifres de soledat i aïllament social són més elevades.

Dels horts urbans als parcs

Abans de RECETAS, Litt havia estat durant 15 anys estudiant l’impacte dels jardins i horts urbans comunitaris sobre la salut dels veïns i veïnes de les ciutats, així com sobre el seu benestar emocional i l’alimentació. En un assaig clínic que va dur a terme en diferents entorns urbans al món, va concloure que aquests espais eren un lloc de socialització i que la natura “obre la possibilitat de tenir sentiments genuïns”. “La contemplació d'espais i elements naturals, l’experiència estètica i també tàctil, de tocar la terra, d’embrutar-se, activaven processos emocionals crucials en la gent. És com si la natura els cridés i motivés records positius de quan eren infants”, relata Litt.

Va ser aleshores quan aquesta investigadora nord-americana va creuar-se amb un article científic publicat per la professora Coll de la UVic-UCC sobre els efectes perjudicials per a la salut que provocava la soledat. Ràpidament s’hi va posar en contacte per proposar-li avaluar conjuntament el potencial de la natura per combatre, precisament, aquest malestar emocional. “Vam pensar que seria molt potent atacar la soledat barrejant natura, participació en activitats d’exterior i connexió social amb un grup”, comenta Coll.

I així va néixer aquest projecte, l’abril del 2021, que encara té un any més per endavant. Amb l’ajuda de les entitats dels barris, van reclutar centenars d’adults d’entre 18 i 80 anys en situació de vulnerabilitat que viuen en zones urbanes desafavorides a Marsella, Praga, Hèlsinki, Cuenca (Equador) i Melbourne. També a Barcelona i altres municipis de la província, com Sabadell, Barcelona, Santa Coloma, Vic o Castellar del Vallès; en total a Catalunya hi han participat 321 persones, un 80% de les quals són dones amb una edat mitjana de 60 anys. En la concepció del projecte es va prioritzar accedir a espais naturals propers, a llocs i recursos disponibles a la població general. La idea era descobrir-los espais de les seves pròpies ciutats perquè, després, un cop acabada la intervenció, els participants hi poguessin tornar sols o amb la gent que havien conegut al projecte, o amb la família. “No tenia massa sentit agafar un autocar i portar-los a un parc natural a una o dues hores de casa, perquè no hi tornarien. Havien de ser llocs que ells poguessin integrar a la seva vida”, remarca Montse Masó, infermera i ambientòloga, encarregada de la coordinació de grups de participants. D’aquí, doncs, que escollissin entorns com el Park Güell, les platges de Barcelona o el Laberint d’Horta. “El més important era inculcar-los valorar els espais verds a la vora”, afegeix aquesta investigadora, que realitza una tesi doctoral precisament sobre prescripció social de la natura.

A RECETAS, els investigadors han treballat colze a colze amb entitats dels diferents barris i amb els participants per crear de manera conjunta les activitats que duien a terme en cada espai en funció dels interessos del grup. Així, de vegades, la natura tenia un paper més passiu, com ara ser escenari d’un dinar compartit o d’una meditació guiada; d’altres, més actiu, com ara l’ observació d’ocells o d’espècies vegetals.

Durant les sessions, guiades per dues persones facilitadores, “treballàvem la confiança, l’empoderament, la capacitat de buscar recursos, de conèixer gent nova, de generar nous vincles en el marc de la natura, que augmenta la connexió presencial, les ganes d’estar amb els altres i les nostres pròpies capacitats d’interactuar”, assenyala Masó.

"Prescriure sortides a la natura ajuda amb l'asma i les bronquitis infantils"

El poder de la natura

Que la natura té un impacte beneficiós per a la salut física i mental està ben avalat per la ciència. Nombrosos estudis han demostrat que els banys de bosc, per exemple, son capaços d’abaixar la pressió sanguínia i els nivells de cortisol, que és l’hormona de l’estrès; d’equilibrar el sistema nerviós central, de millorar el sistema immunitari i combatre la depressió; i, a més, disminueixen l’ansietat, la fatiga, el sentiment de ràbia.

És més, s’ha vist que els pacients que estan en hospitals envoltats de verd es recuperen abans que aquells que estan en centres amb només ciment gris al seu voltant. I que els infants que van a escoles amb un major nombre d’arbres tenen millor capacitat d’atenció i resolució de problemes. I que créixer en contacte amb la natura s’associa a una millor salut mental en l’edat adulta: els infants criats en entorns verds tenen menys risc de desenvolupar ansietat o depressió més endavant a la vida.

Segurament, té sentit que sigui així, que la natura estigui estretament relacionada amb la salut mental, ja que els humans hem evolucionat durant centenars de milers d’anys en entorns naturals. Tenim un cervell cablejat per al verd, i no per al gris del ciment urbà. Per això, segurament, “quan anem a un espai natural, el cervell es relaxa, ens sentim calmats, ens ancorem en el present i ens allunyem de patrons de pensament que poden ser molt tòxics per a les persones i augmentar el sentiment de soledat, que al final és totalment subjectiu”, apunta Montse Masó, infermera i ambientòloga, coordinadora dels grups de participants a RECETAS.

“El contacte amb la natura inclús canvia l’activitat en algunes zones cerebrals, com el còrtex prefrontal subgenual, una àrea del cervell vinculada als pensaments negatius, o ruminació, associats a la soledat”, prossegueix Masó, que afegeix que els entorns naturals “ens predisposen a socialitzar i això nosaltres ho hem comprovat: la gent no es relaciona igual quan plou i ens hem de quedar a un interior fent una activitat que quan estem en un parc fent-la”.

A més que les zones verdes conviden la gent a moure’s, augmenten la quantitat d’activitat física que fan, el que de retruc millora la salut física i redueix i combat l’exposició a contaminació, tant ambiental com sonora. “La natura funciona molt millor que qualsevol pastilla”, conclou convençuda Litt.  

Ara les intervencions amb els grups ja han acabat i els investigadors estan analitzant les dades recollides. ”Estem intentant establir quines millores es poden atribuir a la natura, quines a l’exercici físic, quins han estat els elements que més han influït per aconseguir els canvis”, apunta Masó. Els primers resultats podrien arribar abans de l’estiu.

 “Si RECETAS té èxit pot canviar el model de cura per centrar-se més en la persona i dependre menys d’intervencions amb fàrmacs”, assegura, convençuda, Litt. “Podrem empoderar les comunitats perquè facin el maneig de la seva salut i descarregar així també la pressió sobre el sistema de salut públic”, afegeix.

De moment, el cuquet del projecte sembla haver quallat, cosa que, en part, denota l'èxit del projecte a aconseguir el que perseguia: combatre la soledat i establir xarxes de suport. Un exemple n'és la Maria Ángeles, la participant amb qui començàvem aquest reportatge, que continua trobant-se amb algunes de les persones que va conèixer . “De vegades quedem a casa d’alguna de nosaltres i altres vegades anem junts a algun dels llocs que vam visitar aleshores”, explica, animada. També, confessa, surt sola a passejar molt més, li agrada caminar a la vora del mar, a la platja de Badalona. “Sento que estic connectada amb la natura. Em fa sentir bé”, assegura i afegeix que des que es troba millor també s’ha apuntat a una coral, hi va un cop per setmana. Perquè cantar li recorda la seva infància i s’ho passa molt bé i està en contacte amb gent. “He sortit del forat en què estava”.