Una mostra de saliva per descobrir els orígens familiars

BarcelonaL’Antoni de Mora sempre ha volgut conèixer la història real de la seva rebesàvia. “Era un dona negra. Creiem que era una esclava: ho sé per les històries que m’explicava la meva àvia, i fins i tot en tenim alguna fotografia”, diu davant la sorpresa que suposa sentir aquesta història en boca d’un home amb els cabells castanys i els ulls blaus. L’Antoni és un dels tres lectors seleccionats per l’ARA per fer-se un test genètic que aportarà una mica de llum a la llegenda familiar, farcida d’històries que ell no sap si són verídiques o no. Arriba a la seu de l’Institut de Biologia Evolutiva, on els extrauran les mostres de saliva per enviar-les al laboratori dels EUA que fa les anàlisis, amb algunes fotos antigues de la família. “Sempre he tingut la inquietud de conèixer la història. Hem investigat bastant els nostres orígens i el que hem pogut descobrir, fins ara, és que la rebesàvia provenia de la frontera entre l’Uruguai i el Brasil, on treballava en una plantació de canya de sucre, però no hi hem anat mai per aprofundir més en la recerc -confessa-. Sabem que va tenir el meu besavi, que era de pell negra, també, i que va ser ell qui va venir a Catalunya a finals del segle XIX”. L’Antoni, que ha tingut quatre fills, s’ha preguntat en cada embaràs “si sortiria negre, gràcies al llegat genètic d’aquell besavi”.

L’extracció de mostres de saliva la fan amb Jaume Bertranpetit, genetista evolutiu i investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), que s’encarrega de desmuntar la teoria que els fills de l’Antoni haurien pogut ser negres de pell. “Això és una llegenda urbana, perquè la característica que dona la pell negra depèn d’uns 10-12 gens que es van diluint en cada generació, i per tant és impossible que els teus fills tinguessin la pell negra”, li explica mentre extreu d’una caixa els tubs de plàstic on s’han de dipositar les mostres de saliva.

Orígens a l’Índia

L’extracció de mostra de saliva de l’Antoni es fa juntament amb la de dues lectores més de l’ARA seleccionades per fer el test. Són Esther Munuera i Ángeles Wolder. L’Esther explica que a la seva família sempre hi ha hagut la llegenda que provenen de l’Índia. “Es diu que cinc o sis generacions enrere hi va haver un parent nostre que va marxar a l’Índia i allà va conèixer una noia amb qui va tornar a casa. Nosaltres creiem que som descendents d’aquella parella, però no hi ha manera de saber-ho del cert -comenta-. La gent no se’n recorda, no hi ha fotos, costa molt trobar documents de l’època... de manera que se’ns fa difícil saber si la història és certa o no”. Una part de la seva família, ens diu, creu que sí que és veritat i ho justifiquen perquè són de pell morena i a tots, curiosament, els agrada molt el picant. Una altra part de la família, en canvi, creu que és una llegenda sense fonament. “Amb el test espero resoldre aquest dubte, estem tots molt emocionats”, explica. Jaume Bertranpetit li explica que en el cas que fos la seva rebesàvia la que provingués de l’Índia això es veuria reflectit amb un 6% del seu ADN, però ja l’alerta que en els resultats de les anàlisis aquest llegat “es veurà poc” perquè “les poblacions de l’Índia són molt semblants a les europees, molt més que els africans i els amerindis, i per tant les diferències seran més petites”. “A mi m’agradaria molt que la llegenda familiar fos veritat perquè això ens donaria un punt exòti -diu l’Esther fent broma, i afegeix-: Voldria dir que estem més barrejats i això està molt bé”.

L’última lectora seleccionada per fer el test és Ángeles Wolder, que arriba amb una història familiar fascinant i moltes ganes de seguir bussejant en el passat per descobrir més coses. “Vinc d’una família que té arrels per tot el món”, diu somrient. De fet, ella va néixer a l’Argentina, on va conèixer un català amb qui va venir a viure aquí i han format una família. El que sap dels seus avantpassats és que el besavi patern venia d’una família de jueus que havien viscut a Holanda però es van escapar a Alemanya, i d’allà una part van anar a l’Argentina. Aquell besavi “es va casar amb una dona que era mig índia tehuelche ”. Una part d’aquella família es va quedar a Escandinàvia, concretament a Dinamarca, on Walder situa un avi patern. “He viatjat fins allà per conèixer les meves arrels i vaig trobar-me amb els descendents d’aquell avi. Fins i tot vaig poder veure la casa de la família, que té anys d’història”, explica. De la banda materna, la família prové d’Espanya, de Galícia, el País Basc i Cantàbria, de manera que, com diu ella: “Soc un bon còctel. Jo crec que en realitat tots som d’aquí i d’allà i que en la barreja es troba la millor construcció genètica”, assenyala.

L’ADN de la saliva

Després de conèixer les seves històries, tots tres van posar les mostres de saliva en un tub de plàstic que venia amb el kit d’anàlisi genètica. Bertranpetit va explicar que la saliva conté ADN de les cèl·lules presents a la boca, i el que faran al laboratori és analitzar el material genètic present en aquestes cèl·lules. Des de l’Institut de Biologia Evolutiva es van encarregar d’enviar les mostres als EUA, on les van analitzar. Al cap de tres setmanes van arribar a lloc, on van extreure l’ADN de les cèl·lules presents a la saliva “per processar-les i llegir els centenars de milers de punts del genoma on es troben les anomenades variants”. Però què són les variants? Doncs l’ADN humà és, en un 99,5%, idèntic entre persona i persona. Tot i això, hi ha petites diferències que ens fan únics, i aquestes diferències s’anomenen variants, tal com va explicar Bertranpetit, que va afegir que l’ADN es transmet de generació en generació, i algunes variants estan associades a condicions de salut, trets i grups d’ancestres concrets.

Un cop analitzades les variants el resultat és un informe personalitzat que dues setmanes després va arribar a Barcelona. Vam citar els tres lectors al diari, on els esperava amb els resultats Francesc Calafell, genetista de poblacions i investigador de l’IBE, que és un centre de recerca mixt del CSIC i la Pompeu Fabra.

El primer de rebre els resultats del seu test d’ADN és l’Antoni de Mora. Abans d’entregar-li el sobre, Calafell ja li diu: “Antoni, la teva rebesàvia podria haver sigut una esclava africana al Brasil”. I és que als resultats s’hi veu “que la rebesàvia era d’origen africà, i no només això, sinó que veiem que el pare del besavi, és a dir, el company o marit d’aquesta dona, era d’origen europeu”, li explica Calafell. Això, en xifres, es tradueix en què “un 6% del teu genoma és d’origen africà, concretament de l’Àfrica occidental, que és la part d’on provenien els esclaus en aquella època”, explica el científic. L’Antoni fulleja els resultats del test que li verifiquen la història familiar amb un somriure mentre Calafell el va guiant a través de xifres i percentatges. “Mira, aquí veiem que hi ha un 0,1% del teu ADN que és d’origen nadiu americà -li explica davant la sorpresa d’ell-. Això vol dir que per la banda brasilera el llinatge pot estar més barrejat i que unes quantes generacions abans de la teva besàvia hi va haver algun nadiu americà”, concreta Calafell. “És realment el que m’esperava -confessa l’Antoni-. Estic molt content d’haver esvaït el dubte. El que no m’esperava és la part nativa americana -diu-. Això em fa créixer les ganes de seguir investigant, i ara sí que no hi ha excusa i haurem d’anar fins a Sud-amèrica a veure si podem arribar a aquest ancestre desconegut”.

L’Esther Munuera és la segona de rebre els resultats. Calafell diu que després d’analitzar el seu ADN creu que “la llegenda familiar sobre els orígens indis no és certa, o almenys no ho és literalment”. Per què?, pregunta ella, encuriosida. “Doncs perquè els resultats ens diuen que hi ha un 0,5% del teu genoma que prové de l’Índia, i això vol dir que és unes quantes generacions més enrere del que t’havien explicat. Aquesta és una xifra que ens ajuda a situar-nos en el temps”, explica Calafell. L’Esther somriu mentre passa les pàgines del seu informe, i comenta: “La història que explicava el meu avi no era gaire clara, per això hi ha tota una part de la família que no se l’acabava de creure”. Amb els resultats a la mà, per fi, han pogut treure l’entrellat d’aquesta llegenda familiar. Finalment és el torn de l’Ángeles Wolder. “La teva és una història molt rica i interessant -comença a dir Calafell mentre li dona el sobre amb els resultats-. Efectivament, el teu genoma ens diu que tenies una rebesàvia nativa americana perquè un 8% del teu ADN té aquest origen, i aquesta és la proporció que toca”, comenta l’especialista. A més, “també hi ha una tendència cap al nord d’Europa, especialment Dinamarca, que no havia vist gaire en gent d’aquí. És un 5% d’origen escandinau que concorda amb la història familiar que ja sabies, i a més hem trobat un 1% africà, una mica superior del que veiem habitualment i que indica un origen lligat al tràfic d’esclaus que provenien de l’Àfrica i que arribaven a Europa via Espanya o Portugal, o abans, a través de les invasions àrabs de la Península”, diu. Wolder escolta amb atenció les paraules de Calafell. Ella, que confessa que li fascina “estudiar els orígens”, rep aquests resultats amb satisfacció. “És exactament el que m’esperava. Soc tota una barreja!”

Tot i les diferències entre les històries i els orígens dels tres lectors, Calafell els explica que hi ha un tret que tenen tots tres en comú: “Teniu un tipus d’ADN mitocondrial, que és el que es transmet via materna, dels més corrents a Europa, i que, per exemple, sabem que és el que portava Maria Antonieta”. La genètica demostra que, tot i ser ben diferents, també som molt iguals.