La Costa Brava s’està quedant sense taurons
La seva desaparició pot afectar tot l’ecosistema marí
Un vaixell amb dotze persones a bord s’atura prop d’un escull. Una d’elles baixa per l’escala i fica el cap a l’aigua. “És ple de taurons!”, crida. La resta de passatgers salten a l’aigua sense perdre ni un segon. Encara que la mala reputació (del tot injustificada) d’aquests peixos encara sura en l’imaginari col·lectiu, escenes com aquesta passen cada dia a molts llocs del món. Observar taurons en el seu hàbitat és una experiència buscada i pagada per molta gent. Només això ja indica que els taurons poden tenir un valor comercial més enllà de les aletes per fer sopa i la carn per fer a la planxa. Vius poden generar més diners. A més, són fonamentals per mantenir l’equilibri dels ecosistemes marins.
Malauradament, aquest tipus d’escenes no es produeixen al Mediterrani, ni, per descomptat, a Catalunya. Segons un nou estudi fet a la costa nord de Catalunya, l’abundància de taurons de mida mitjana i gran s’ha reduït moltíssim els últims anys. Com que fer un cens de taurons és difícil, els autors han utilitzat l’anomenat coneixement ecològic local, és a dir, l’experiència dels pescadors de la zona. “Els pescadors tenen molta idea de què passa i per què”, explica Manel Gazo, investigador de la Universitat de Barcelona, director de l’entitat Submon i autor de l’estudi, juntament amb Ignasi Nuez i Lluís Cardona, de la mateixa universitat. Els investigadors han parlat amb el 40% de les flotes pesqueres dels ports de Blanes, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Roses, Port de la Selva i Llançà, per obtenir una visió retrospectiva de la presència de taurons en aquesta costa des del 2006 fins el 2017. Els resultats són clars: cada vegada se n’agafen menys. De les vuit espècies estudiades, la disminució afecta especialment el tauró pelegrí, l’agullat i la mussola, que probablement ha desaparegut de la Costa Brava.
En el passat això no era així. “Hi ha estudis que combinen la història de l’art, l’arqueologia i l’ecologia i que a través de mosaics i pintures antigues permeten inferir que, antigament, l’abundància de taurons era molt més alta a tot el Mediterrani”, explica Raúl García, coordinador de pesqueries de la World Wild Foundation a Espanya. “El problema és que el Mediterrani està sobreexplotat”, afegeix.
Tot i que algunes espècies de tauró tenen valor comercial, el principal problema a la costa catalana són les captures accidentals. “Els pescadors no volen agafar taurons”, diu Gazo. “Agafar un bocadolç de quatre metres -explica- destrossa les xarxes, aixafa la resta de peix i és perillós per a l’embarcació”. Per tant, Gazo és del parer que els pescadors estaran disposats a col·laborar en les mesures que s’implementin per evitar aquestes captures. “Sense els pescadors, no hi ha solució”, rebla.
Evitar les captures accidentals
Aquesta solució no és fàcil de trobar, però. Una de les claus passa per utilitzar precisament el coneixement dels pescadors. “Ells saben a quines zones, a quines fondàries i a quines èpoques se n’agafen més”, diu Gazo. Es tractaria, per tant, d’aprofitar aquesta experiència acumulada i establir una regulació per minimitzar les captures. I aquesta regulació, és clar, l’ha d’imposar l’administració. Segons Gazo, una altra acció important seria la formació perquè els pescadors poguessin alliberar els taurons capturats accidentalment i reconèixer les espècies protegides, com el tauró pelegrí, un filtrador gegant de plàncton que pot arribar als 10 metres.
Si algú pensa que sense taurons es podrà banyar més tranquil i admirar els altres peixos sense por, va ben errat. Els taurons duen a terme una tasca fonamental per a l’equilibri de tot l’ecosistema. Sense ells, poden haver-hi augments de les poblacions d’altres peixos que els recursos de l’ecosistema no puguin sostenir. Això pot posar en risc aquests recursos i, per tant, també les poblacions en augment. I, de retruc, totes les espècies que s’hi relacionen. Aquest espiral catastròfic no és una mera suposició: “A Tailàndia hi ha zones on gairebé no hi ha vida”, constata García.
Un dels altres papers importants que tenen els taurons i, en general, els animals marins grossos com les balenes i les tonyines, és el de capturar carboni. Una gran població d’aquests animals implica una gran quantitat de carboni fixat en els seus cossos que s’ha capturat del mar procedent de l’atmosfera. Quan moren, tots aquests organismes cauen al fons marí, de manera que el carboni capturat es queda allà. I, finalment, cal no oblidar el valor emocional pel qual molta gent està disposada a pagar: veure un tauró en acció sota l’aigua és una cosa difícil d’oblidar.