Moltes malalties cròniques comencen abans de néixer
L'entorn a què estem exposats al llarg de la vida incideix en les causes de l'obesitat o els problemes cardiovasculars
BarcelonaSembla una paradoxa. Al llarg de l'últim segle, i sobretot de les últimes dècades, hem estat capaços d’erradicar malalties com la verola; de combatre'n d’altres que durant mil·lennis han delmat la població mundial, com el xarampió o la tuberculosi, i de lluitar contra infeccions capaces de provocar milions de morts en el passat. N’hem estat capaços perquè hem adquirit els coneixements necessaris sobre una miríada de dolències i hem desenvolupat potentíssimes eines per abatre-les, com vacunes, antibiòtics i fàrmacs. També perquè, almenys als països de rendes mitjanes i altes, hem millorat les nostres condicions de vida.
I tanmateix, lluny de gaudir d’una salut de ferro, tot i haver estat capaços de protegir-nos de patògens que ens han assetjat durant tota la nostra història com a humanitat, ara emmalaltim lentament i morim cada cop més de condicions com malalties cardiovasculars, obesitat, afeccions respiratòries, càncer, diabetis, depressió, hipertensió o malalties neurodegeneratives, que en principi haurien de ser prevenibles.
Són les anomenades malalties no transmissibles, la incidència de les quals va en augment i està provocant veritables pandèmies. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 41 milions de persones moren cada any de manera prematura a causa d’aquestes patologies, el que equival al 74% de totes les defuncions al món. I tot i que la genètica hi té un paper, no és suficient per explicar-ne aquest auge.
“Cada cop hi ha més evidències sobre el paper que tenen les exposicions ambientals en les malalties”, assenyala Léa Maitre, investigadora a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). “Sabem que l’estil de vida, fumar, portar una vida sedentària o una dieta no saludable augmenten el risc de desenvolupar una dolència crònica. També hi influeix la genètica, però no és suficient”, prossegueix.
El pes de l’entorn
De fet, va ser aquesta sospita la que va portar la comunitat científica, alarmada davant l’auge de dolències cròniques, a posar sobre la taula fa només 20 anys que l’entorn en què vivim havia de tenir molt més pes del que es pensava sobre la salut. I no tan sols la pol·lució de l’aire, sinó factors tan diversos com els químics amb què estem en contacte a través de la roba, el menjar, els productes de neteja i cosmètics; el soroll als entorns urbans; no tenir accés a àrees verdes, o l’aigua que ingerim.
El 2005 el que avui és director de l’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC, per les seves sigles en anglès), Christopher Wild, epidemiòleg d’aquesta malaltia, en un congrés a Lió va parlar de l’exposoma, un nou concepte que feia precisament referència al conjunt de factors als quals estem exposats al llarg de la vida i que influencien de manera directa la salut.
Wild, aleshores, va reclamar que, davant dels indicis que hi havia, calia invertir els mateixos recursos emprats en els últims 30 anys per investigar el genoma en la cursa per frenar les malalties cròniques. I, per fer-ho, calia dilucidar el paper que hi jugava l’entorn.
“Avui sabem que la meitat de les causes al darrere d’aquestes patologies es deuen als impactes sobre la salut que tenen els factors ambientals”, afirma Maitre, coordinadora del Hub Exposoma, d’ISGlobal, una iniciativa pionera per promoure la recerca interdisciplinària en aquest nou àmbit d’investigació de la salut.
Maitre, que aquesta setmana ha coordinat el simposi sobre exposoma celebrat a Barcelona organitzat per ISGlobal, centre impulsat per la Fundació La Caixa, explica que des que es va proposar el concepte fins ara s’han anat desenvolupant eines i tecnologies que han permès començar a mesurar la petjada que deixen exposicions fins i tot petites a la sang, a l’orina, al cabell.
Gràcies a això, s’han començat a establir correlacions i associacions amb evidències científiques. Un dels exemples més evidents és el de la contaminació de l’aire i la mortalitat: només a la capital catalana moren cada any 3.500 persones prematurament degut a la mala qualitat de l’aire, que, a més, retalla l’esperança de vida de la ciutadania. Aquesta mala qualitat de l’aire també s’ha demostrat que impacta sobre el rendiment cognitiu dels infants de primària i es vincula a un risc incrementat de desenvolupar cardiopaties i malalties metabòliques.
“No és que un sol compost químic farà que emmalalteixis –aclareix Pablo Gago, investigador de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC)–, sinó que és la suma d’exposicions prolongades a diversos factors”, com ara les partícules de diferents mides procedents del trànsit rodat, però també els microplàstics i els compostos químics que hi tenen associats, o els disruptors hormonals, que imiten el funcionament de les hormones de l’organisme. Estan presents en molts productes i “tenen un pes cabdal en l’augment de l’epidèmia d’obesitat i també en retardar el desenvolupament cognitiu dels infants”, apunta aquest químic.
Badalona participarà a partir de començaments del 2025 en un projecte internacional pioner per investigar els efectes dels disruptors endocrins durant el període perinatal i la preadolescència i poder-ne reduir l’exposició. Anomenat HPYPIEND i coordinat per Eurecat, els investigadors, per una banda, tractaran d’identificar amb la màxima precisió possible aquestes substàncies en mostres de sang i orina. I, per l’altra, desenvoluparan una aplicació que farà recomanacions als usuaris per reduir-ne o evitar-ne l’exposició.
“Ara mateix estem acabant de desenvolupar l’app i a inicis del 2025 endegarem la prova pilot a Espanya, Bèlgica i Polònia”, explica Laura Sistach, mànager de projectes de la unitat de Digital Health d’Eurecat.
L’estudi durarà tres anys i es durà a terme amb dones embarassades i infants de cicle superior de primària, que ja estan seleccionant des de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP). “L’app donarà consells als pares, per exemple, sobre quin esmorzar poden posar als fills o com poden emmagatzemar el menjar de manera més saludable. Al final, vol ser una mena de programa educacional per a pares i escoles”, comenta Sistach.
A l’inici de la vida
Malgrat que les exposicions a tòxics de manera prolongada impacten en l’organisme al llarg de la vida, hi ha alguns períodes extremadament sensibles, com la gestació, la infància i l'adolescència. “Moltes de les malalties que veiem més endavant a la vida comencen abans de néixer”, afirma Martine Vrijheid, epidemiòloga d’ISGlobal, al capdavant del programa de medi ambient i salut al llarg de la vida. Aquesta holandesa, professora de la Universitat Pompeu Fabra, indaga en la relació entre exposoma i genoma buscant la petjada a nivell molecular que deixen algunes exposicions i que són gairebé indetectables fins a l’edat adulta.
Per fer-ho, juntament amb altres investigadors d’ISGlobal segueixen cohorts d’embarassades a qui prenen mostres de sang i d’orina durant tot el procés. I als seus nadons al néixer i durant la infància, per anar mesurant i caracteritzant els impactes. Així, en un estudi recent van detectar a la sang de les dones i també a les placentes un compost químic derivat del cautxú procedent de les rodes dels vehicles. “No esperàvem trobar-lo”, confessa sorpresa Maitre, que explica també que van mesurar els nivells de metalls pesants i dels polèmics PFA.
“[Als PFA] en anglès els anomenen forever chemicals, químics per sempre, perquè són compostos que no es poden degradar i que estan presents a tot arreu, des dels materials impermeables fins al mobiliari o les paelles antiadherents”, apunta el químic d’IDAEA-CSIC Gago.
Estudis recents han vinculat l’exposició a aquests químics amb un risc incrementat de càncer de pròstata, de ronyons i de testicles en adults. I en el cas dels infants, a un pes baix en néixer, defectes de naixement i dèficits cognitius. “Cal pensar que és el període de desenvolupament dels òrgans, un impacte ambiental pot exercir una influència concreta que perduri tota la vida”, argumenta Vrijheid.
En aquest sentit, enguany l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units va decretar que no hi ha cap nivell segur d’exposició per als humans. “Durant molt de temps la indústria va ocultar que tenien efectes molt nocius sobre la salut i en mostres de població els trobem presents en el 100% dels individus”, diu Gago.
Disruptors hormonals
L’exposició prolongada a disruptors endocrins durant l’embaràs i els primers anys de vida també s’ha relacionat amb malalties i dèficits cognitius. De fet, són un dels grups de químics que hi ha al medi ambient dels que ja es té evidència robusta de com impacten en l’organisme. Estan arxipresents en l’entorn: en els retardants de flama que contenen els mobles, els materials de construcció, els pesticides, la roba. També alguns dels químics emprats per preservar productes, com ara els parabens, ho són. “Impacten en la salut respiratòria dels infants, també en la cardiometabòlica i els poden provocar una pressió arterial elevada, el pas previ a desenvolupar hipertensió”, explicita Vrijheid.
Altres exposicions especialment preocupants durant l’embaràs, els primers anys de vida i l'adolescència són les exposicions a contaminants com els bisfenols, els policlorats i determinats pesticides, que ja s’han associat a trastorns en el desenvolupament neurològic i el deteriorament cognitiu en els infants. “Fins i tot hem vist que fan que les vacunes siguin menys eficaces i predisposen a l’obesitat”, afegeix Maitre.
En aquest sentit, Gago explica que les partícules ultrafines procedents de la contaminació ambiental “són les més perilloses, perquè poden entrar més profundament en el sistema respiratori i allà interaccionar amb les cèl·lules i causar inflamació i estrès oxidatiu”. A més, alerta, en estudis que estan començant a fer a IDAEA-CSIC en col·laboració amb altres institucions de recerca, estan veien que aquestes partícules arriben a la sang –de fet, les troben en mostres de placenta de dones embarassades– i també al cervell. “Ara estem investigant quin paper tenen en un dels tumors cerebrals més comuns, el glioblastoma”, comenta.
Per què no es prohibeixen?
Per què els compostos químics que hi ha a l’ambient tenen aquest efecte sobre la salut no s’acaba d’entendre completament, tot i que es comencen a albirar alguns mecanismes a través de l’anàlisi de biomarcadors d’inflamació. Desvelar aquests mecanismes és un pas imprescindible per demostrar científicament la seva toxicitat i que els reguladors puguin prohibir-los.
“Cal un canvi de tendència”, reclama Gago. “Ara la indústria treu un producte al mercat i els científics hem d’estar dècades investigant per demostrar que és nociu i que se'n pugui regular l’ús i prohibir-lo. Hem de pressionar com a ciutadania perquè sigui al revés: primer demostrar que són innocus i després que es puguin treure al mercat”. Aquest científic del CSIC posa com a exemple el cas del bisfenol A, un compost molt nociu per a la salut. “Van caldre 20 anys per reunir l’evidència científica necessària perquè es regulés. Lamentablement, al cap de poc la indústria ja l’havia reemplaçat per un altre químic igual de tòxic”, destaca Vrijheid.
“També hem de fer pressió perquè es legisli de manera que tots els productes hagin d’explicitar de manera fiable quins compostos químics contenen, de manera que la ciutadania pugui escollir. Cal transparència”, considera Maitre.
Com a individus, podem emprendre algunes accions per rebaixar la nostra exposició a tòxics. Des de mesures tan senzilles com un bon rentat de mans i treure’ns les sabates a l'entrar a casa fins a aspirar, en lloc d’escombrar, i optar per productes ecològics, tant d’alimentació com de neteja i cosmètica. “Una alimentació saludable s’ha vist que contraresta els impactes de la contaminació atmosfèrica, sobretot la ingesta de vitamina E. I fer passejades per parcs o zones verdes també hi ajuda, com mantenir l’estrès sota control i tenir vida social”, apunta Maitre, que conclou: “El principal determinant de la salut és ser feliç i portar un estil de vida saludable”, conclou Maitre. Perquè la resta, assegura, és incontrolable.