Moles, dels pesos atòmics a la repressió
El 1937 el químic Enrique Moles continuava publicant articles sobre la mesura precisa dels pesos atòmics dels elements, un camp en el qual era una autoritat mundial. I al final del 1941 lluitava per la seva llibertat enfront de les acusacions de les autoritats franquistes. De fet, el febrer del 1939 havia estat desposseït de la seva càtedra a la Universidad Complutense de Madrid. Potser se n’hauria sortit, amb més problemes o menys, però quan li van concedir la llibertat provisional van aparèixer la rancúnia i l’odi d’alguns col·legues, que el van acusar de maçó, roig i antiespanyol. I el franquisme no necessitava gaire més per condemnar algú.
La trajectòria vital i científica de Moles està descrita i analitzada de manera exhaustiva i detallada per Joaquim Sales, que va ser catedràtic de química inorgànica de la Universitat de Barcelona, al llibre Enrique Moles. Una biografia científica i política, publicat per la Universitat de Barcelona i el CSIC. Nascut a Gràcia el 1883, Moles va ser un personatge excepcional en el camp intel·lectual, però també en el personal. I si la seva capacitat i seguretat en si mateix van ser grans virtuts, potser també van fer-li pensar, erròniament, que podia tornar de l’exili i reincorporar-se amb normalitat a la seva tasca docent i investigadora.
La precisió amb què determinava pesos atòmics no la va tenir per calcular les repercussions de la tornada. És difícil pensar, diu Sales, que no coneixia la brutal repressió exercida pel règim -nascut d’una insurrecció i que, en canvi, acusava de rebel·lia els que s’havien mantingut fidels a la República-. Moles va morir el 1953, poc abans que es decidís el sobreseïment de les seves causes. L’obra de Sales mostra l’altura científica de Moles i la baixesa moral dels que el van pintar com un personatge maquiavèl·lic i perillós.
