Els mitjans han utilitzat imatges del virus que no s’associaven amb el risc de contagi

¿Us imagineu que quan Obama visitava la Xina els mitjans de comunicació xinesos haguessin editat les imatges del president dels Estats Units per mostrar-lo amb una americana vermella tacada d’estrelles grogues? ¿O que un diari il·lustrés la crònica d’una guerra amb un dibuix d’un paisatge idíl·lic? Doncs una cosa semblant és el que ha passat amb les imatges que s’han fet servir per il·lustrar les notícies sobre la pandèmia, segons un estudi publicat fa pocs dies a la revista científica PloS ONE elaborat per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut de Ràdio i Televisió Espanyola.

Des del grup de recerca Neuro-Com de la UAB, especialitzat en estudiar la percepció audiovisual, la investigadora Celia Andreu-Sánchez es va preguntar ja a l’inici de la pandèmia quines imatges s’estaven utilitzant per explicar aquesta situació tan nova i extrema a la població. Després d’una recerca sistemàtica, els investigadors van trobar setanta-una imatges que predominaven en les informacions elaborades per mitjans de comunicació de tot el món. Després d’analitzar-les en funció de tres criteris (si eren en dues dimensions o tres, si es tractava de fotografies reals o d’il·lustracions i si eren en blanc i negre o en color), van adonar-se que entre el setanta i el noranta per cent de les imatges emprades eren il·lustracions en color i en tres dimensions del virus.

Un cop identificades les imatges, en van seleccionar quaranta-sis i van estudiar quina percepció en tenien tres-cents voluntaris, de qui van obtenir més de noranta mil respostes. Les preguntes se centraven en les percepcions de bellesa, d’imatge científica, de realisme, de por, de contagiositat i de didàctica.

Els resultats del treball indiquen que les il·lustracions en color i en tres dimensions del virus, les més freqüents, s’associen majoritàriament a una percepció de bellesa, mentre que les fotografies en blanc i negre i en dues dimensions es perceben com a més realistes, científiques i didàctiques, i transmeten més sensació de por i perill de contagi.

La primera cosa que sobta d’aquests resultats és que, sovint, es pensa que una il·lustració en color i en tres dimensions, elaborada amb tot luxe de detalls, pot ser més didàctica que una fotografia de microscopi en què no s’aprecia amb tanta precisió la forma del virus. La percepció dels espectadors, però, diu el contrari. La segona és que les notícies sobre la pandèmia s’han il·lustrat majoritàriament amb imatges artificials que transmetien, principalment, bellesa, quan n’hi havia d’altres de reals que transmetien millor el risc de contagi.

Tot i que l’estudi no analitza quins efectes han tingut aquestes imatges en el comportament de la gent al llarg de la pandèmia, Andreu-Sánchez explica que “els resultats fan pensar que és possible que la percepció de les representacions visuals del SARS-CoV-2 hagi pogut impactar en els estats emocionals i el comportament dels ciutadans”. Per això, diu, “suggerim que els comunicadors científics parin esment a aquest estudi en futurs contextos de salut pública, en els quals el comportament de la població és essencial”.

‘Fake news’ visuals?

L’altre autor de l’estudi, Miguel Ángel Martín-Pascual, de l’Institut RTVE, apel·la a la responsabilitat dels mitjans de comunicació i va més enllà quan es pregunta si presentar il·lustracions estèticament potents del virus que no es corresponen amb les fotografies reals es pot qualificar de fake news visuals. “Presentar imatges que embelleixen el que, en paraules del director de l’OMS, és l’enemic públic número 1, ens hauria de fer reflexionar”, diu.

Vet aquí, doncs, una lliçó més que no s’hauria de quedar al calaix esperant la pròxima pandèmia, sinó que s’hauria de tenir en compte des d’ara mateix en qualsevol informació relacionada amb la salut, i també, més en general, amb la recerca científica. Tot i que és molt llaminera, l’estètica visual d’una pàgina no hauria de passar mai per sobre del rigor informatiu. Per si no havia quedat prou clar, la comunicació és una eina de salut pública de primer ordre.