Els microbis de l’intestí poden estar relacionats amb l’autisme
Un estudi amb ratolins aconsegueix la remissió de símptomes semblants als dels trastorns de l’espectre autista modificant la microbiota
Es fa servir el terme trastorns de l’espectre autista (TEA, o ASD, pel seu nom en anglès) per designar una sèrie de condicions neurològiques relacionades amb problemes del desenvolupament del cervell. Sota aquest ampli paraigua s’agrupen patologies molt diverses, des de la relativament lleu síndrome d’Asperger fins a l’autisme pròpiament dit, que pot ser un trastorn molt més sever. Les causes d’aquests trastorns són complexes i encara no del tot conegudes, però es creu que són sobretot d’origen genètic, amb possibles agreujants ambientals (infeccions, tòxics, malalties autoimmunes de la mare...) que podrien actuar com a factors de risc.
Fa unes setmanes, un equip de científics de diversos països, dirigit pel doctor Sarkis Mazmanian, de l’Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech), va publicar un article a la revista Cell en què proposaven que la microbiota dels intestins pot contribuir també a uns patrons de comportament com els que es veuen en els TEA.
Un ecosistema únic i influent
La microbiota és el conjunt de microorganismes que conviuen amb tots els organismes pluricel·lulars, inclosos els humans. Està formada sobretot per bacteris, però també per fongs i virus. La majoria viuen en simbiosi amb els seus hostes i els ajuden, per exemple, en àmbits com la immunitat, el metabolisme o fins i tot en la digestió d’aliments. Tot i que sovint també s’anomena microbioma, últimament aquest terme es fa servir més per descriure el conjunt de tots els genomes d’aquests microorganismes.
La microbiota dels humans és particular per a cada individu i varia segons la zona del cos on es troba. Una de les més estudiades és la dels intestins, que aniria canviant amb el temps i estaria molt influïda per l’alimentació. Últimament s’ha descobert que té un impacte important en la regulació de diverses funcions de l’organisme, més enllà de les relacionades amb la digestió. Per exemple, cert tipus de microbiota podria causar obesitat o estar implicada en el colon irritable, la depressió i altres trastorns nerviosos. Una de les hipòtesis que últimament estan guanyant pes és que la microbiota intestinal també estaria involucrada en els TEA, ja que s’han vist alteracions significatives en la seva composició en les persones que pateixen autisme.
Microbiota i efectes neurològics
Precisament això és el que han volgut confirmar el doctor Mazmanian i els seus col·laboradors, a partir d’uns ratolins que havien crescut en un entorn estèril i, per tant, no tenien cap microbi als intestins. A uns quants d’aquests animals els van trasplantar la microbiota extreta d’excrements de persones diagnosticades d’alguna afecció de l’espectre autista, i a uns altres la de donants sans. Tal com era d’esperar, la microbiota que s’acabava establint en els ratolins era diferent en un i altre cas. A més, una anàlisi metabòlica dels animals també va revelar diferències importants, fet que suggeria que els microbis fabricaven substàncies específiques en cada grup de ratolins.
El més sorprenent és que els ratolins que tenien una microbiota que venia dels humans amb autisme presentaven una sèrie d’alteracions semblants a les d’aquests síndromes, com un augment de les conductes repetitives i una disminució de les interaccions socials. Els científics van concloure que la possible causa d’aquest efecte seria que la microbiota autista generaria un desequilibri metabòlic al ratolí que canviaria l’activació d’uns gens relacionats amb el comportament a les cèl·lules del cervell. El més important és que l’efecte desapareixia quan es tractava els ratolins amb substàncies que bloquejaven els compostos neuroactius produïts per la microbiota.
Cap a un nou tractament?
¿Això vol dir que s’ha trobat un tractament per a l’autisme? Treure aquesta mena de conclusions encara és prematur. L’estudi demostra que hi ha una relació clara entre l’aparell digestiu i el cervell, tal com se sospitava, a través de la producció d’uns metabòlits als intestins per part dels microbis que l’habiten, que poden afectar la funció d’uns gens concrets a les neurones. Això acabaria tenint un impacte en el comportament de l’animal. Es tracta d’un descobriment important, perquè indicaria una possible manera de regular el desequilibri metabòlic implicat en les alteracions: modificant la microbiota. S’ha de tenir en compte, però, que els treballs s’han fet en ratolins i faria falta veure si es poden reproduir en humans. En tot cas, els experiments necessaris per comprovar-ho podrien ser més assequibles que els que calen per provar un fàrmac nou, ja que en aquest cas es tractaria només de modificar la composició dels bacteris del tub digestiu o eliminar-ne certs metabòlits. Es tracta d’intervencions que, en principi, són segures i s’haurien de poder provar amb rapidesa.
