Microbiota, molt més que un òrgan desconegut
El pròxim pas és saber com es pot modificar el microbioma més enllà de la dieta per tenir una immunitat més forta
A la Via Làctia hi ha tants microorganismes com estels. Així descriu Roger Paredes, cap del servei de malalties infeccioses de l’Hospital Germans Trias de Badalona i investigador principal en aquesta àrea a IrsiCaixa, la composició del microbioma dels humans. Milions i milions de bacteris, virus i fongs que conviuen en equilibri al nostre cos. La seva salut és indicativa de la nostra salut. La seva diversitat està relacionada amb un sistema immunitari “més capaç” de combatre malalties com el càncer o el covid-19, diu Francesc Guarner, cap de la unitat de fisiopatologia intestinal de l’Hospital Vall d’Hebron. Entre els dos investigadors han coordinat el simposi internacional The Barcelona Debates on the Human Microbiome celebrat aquesta setmana a la capital catalana.
Un canvi de paradigma
Fa tot just una desena d’anys, el microbioma era el conjunt de microorganismes que viuen al nostre cos, majoritàriament al tracte digestiu –boca, estómac i intestins– i en menor mesura a la pell i a les mucoses. Se sobreentenia que participaven del metabolisme i que jugaven algun paper en l’equilibri corporal i digestiu. Avui ja no es veu així. “Les dues grans fites científiques d’aquest segle són la seqüenciació del genoma humà i el microbioma”, assegura Guarner. L’expert posa en valor les eines “òmiques”, des de la genòmica fins a la metabolòmica, i el big data per justificar una afirmació tan categòrica. “Més enllà dels gens que donen forma al genoma humà, tenim de 600.000 a 800.000 gens de bacteris, fongs i virus” en qualsevol mostra de femta o de matèria intestinal. Tota aquesta càrrega genètica “de ben segur que intervé d’alguna manera” en situacions de malaltia o de salut.
Ja s’ha comprovat que és així. “Cada dia surten més articles d’impacte a les principals revistes científiques”, diu Paredes. En molts d’aquests articles s’exposa el que sembla una relació més que evident entre situacions patològiques, el microbioma i la resposta del sistema immunitari. Una microbiota diversa i abundant influeix en una immunitat més enfortida i, per tant, amb més capacitat per fer front a malalties diverses. Així s’està veient, per exemple, en la infecció per covid-19, en la resposta als tractaments de càncer, en el pronòstic del càncer de cèrvix, la diabetis o les malalties intestinals inflamatòries. En tots aquests casos s’està veient que una microbiota més diversa i abundant es correspon amb una millor reacció a les teràpies o intervencions clíniques. “Estem veient com un microbioma equilibrat millora la resposta a la immunoteràpia en càncer o com l’afectació dels pulmons en pacients amb covid-19 és molt menor o fins i tot inexistent”, explica Guarner.
Modificar la microbiota
La pregunta ara hauria de ser si hi ha una relació causal. I la resposta és que sí, però amb la mediació del sistema immunitari. La microbiota contribueix a enfortir la immunitat, sostenen els dos experts. Per aquest motiu enriquir el que popularment es coneix com a flora intestinal té “tot el sentit del món”. Per fer-ho hi ha solucions, si bé són massa generalistes. Aquest és el cas dels probiòtics i els prebiòtics. I, sobretot, “la dieta mediterrània”, argumenta l’especialista de la Vall d’Hebron. “Els beneficis de la dieta són indiscutibles”.
Si la dieta és bàsica per mantenir la microbiota en condicions, també ho són l’alletament matern i el contacte pell a pell d’una mare i el seu nadó, així com amb el seu entorn i fins i tot amb animals de companyia. “Hi ha un procés d’adquisició de microbioma des del moment mateix del part”, diu Paredes. Així doncs, com més contacte hi hagi entre l’ambient i els microorganismes que conviuen amb nosaltres, “molt millor”, defensa Paredes. És d’aquesta manera que s’enforteix la immunitat.
Una microbiota variada i extensa fa possibles reaccions bioquímiques bàsiques com la degradació dels aliments, que es transformen en energia i components bàsics per a la vida de les cèl·lules, o el combat contra organismes patògens o substàncies tòxiques. Bacteris, virus i fongs són rellevants en aquesta lluita que, en paral·lel, afavoreix la producció de cèl·lules immunitàries com els limfòcits.
Sabent això, coincideixen els experts, el pròxim pas és saber com es pot modificar el microbioma més enllà de la dieta per tenir una immunitat més forta. Una primera etapa de recerca s’ha centrat en saber quins microorganismes tenim i en quina proporció. Almenys des del 2007 que es recopilen dades a través d’estudis que inclouen des de 500 participants fins a més de 7.000. Tant o més important, però, és determinar quina funció metabòlica fan cada una de les espècies, defensa Guarner. Només així es podran establir “intervencions clíniques concretes”, diu en resposta a un dels grans reptes de futur. “Una podria ser administrar un paquet de bacteris amb una funció concreta”. L’altre gran repte és trobar marcadors biològics que ajudin tant al diagnòstic com al pronòstic. Entremig queden experiències com el trasplantament de femta, que ha demostrat la seva eficàcia en malalties inflamatòries intestinals però encara de forma limitada.