Àngel Jané "Marxaria a viure a Mart perquè crec que és un gran pas per a la humanitat"

És un dels candidats a formar part de la primera colònia humana a Mart, que promou el projecte Mars One. Àngel Jané, de 38 anys i veí del Clot, ha passat la primera fase de selecció. S'hi van presentar 207.000 persones i ell és un dels 1.058 escollits. Al final del procés en quedaran 40, que viatjaran al Planeta Vermell a partir del 2024. L'Àngel ja ha passat les revisions mèdiques i espera l'entrevista personal per passar a una nova fase. Treballava en una empresa d'energies renovables. Ara està a l'atur, tot i que tot l'enrenou del projecte el té molt ocupat.

¿Ets conscients dels riscos per a la salut que comporta?

Algú ha de ser el primer, tot i que sóc conscient que hi ha molts riscos, però el projecte està molt avalat per la NASA, per científics coneguts, per premis Nobel...

Però els científics mateixos reconeixen que encara no se sap prou com afecten els viatges de llarga durada.

Cal tenir un punt de vista més filantròpic. Jo marxaria perquè crec que és el projecte més gran de la humanitat i hi aniria per representar-la. Crec que és un gran pas per a la humanitat, una manera de demostrar que tots units podem fer grans coses. Viuria experiències que mai ningú ha viscut.

Ets valent...

No, és qüestió de principis. I no penso en les coses dolentes perquè em fa molta il·lusió. Per mi valent és qui s'aixeca cada dia sense enfonsar-se per tirar endavant la seva família.

Tens vocació d'aventurer?

De petit sempre havia volgut ser pilot i volar. Vaig intentar entrar a l'exèrcit, però no em van agafar per miopia. Ara m'he operat. Sóc molt aficionat a l'astronomia i vaig veure que el projecte Mars One era molt seriós.

Tens clar que és per sempre?

En una primera fase veuran com funciona tot durant 10 anys. Cal demostrar que les condicions de vida poden ser bones i que en aquestes condicions els humans ens podem reproduir. Si tot va bé, aleshores hi haurà colònies permanents.

Què deixaràs a la Terra?

Tinc una criatura de quatre anys. I la trobaria a faltar molt, esclar. Ens comunicaríem cada dia.

I què et diu?

"Papa, quan sigui gran et vindré a veure perquè no estiguis tan sol", em va dir un dia. Té clar que quan sigui més gran viatjar a Mart serà tan fàcil com avui anar a algun altre país. A més, procuro inculcar-li que cal seguir sempre els teus somnis. I això és un somni.

Què faràs abans de marxar?

Casar-me amb la meva parella.

Què t'enduràs?

Coses que em recordin d'on sóc: una petxina de la platja i una foto de la meva filla.