Mario Costeja: "No he lluitat pel dret a l'oblit d'un polític que posa la mà a la caixa"

Barcelona"El dret a l'oblit d'un polític que han condemnat per posar la mà a la caixa és anar contra la llibertat d'expressió, jo no he lluitat per a això", explica Mario Costeja, que ha aconseguit que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea reconegui l'opció dels ciutadans a fer eliminar de Google alguns enllaços que els puguin perjudicar, una possibilitat que s'ha batejat com a "dret a l'oblit".

Costeja no s'ha fet famós com a pèrit cal·lígraf, ni pels seus coneixements sobre els gestos que fem quan parlem –el llenguatge no verbal–, sinó per guanyar una batalla legal de sis anys contra Google, un dels gegants d'internet. Però intenta aclarir i matisar que ell tan sols revindicava el dret dels ciutadans "irrellevants" a aconseguir que s'eliminin dels cercadors dades que atemptin contra la seva dignitat i siguin errònies. "Defenso la llibertat d'expressió, i la línia és molt fina", reconeix.

Tot plegat va començar perquè es va adonar que, quan algú cercava el seu nom a Google, a la primera pàgina de resultats hi havia un enllaç a un anunci publicat a 'La Vanguardia' de la subhasta d'un immoble –del qual era copropietari–embargat per deutes amb la Seguretat Social. Va considerar que això el perjudicava, es va queixar a l'Agència de Protecció de Dades i va acabar als tribunals. "El deutor no era jo, no he tingut cap deute amb la Seguretat Social, i el deute ja estava pagat", explica Costeja; el cercador havia inclòs l'enllaç a l'anunci quan el diari va digitalitzar la seva hemeroteca, força temps després dels fets.

La sentència assenyala que qualsevol persona pot demanar que es retirin enllaços dels cercadors si desitja esborrar el seu rastre a internet, sempre que demostri que ja ha passat "un cert temps" i que la informació publicada no és "adequada" o "pertinent". Costeja insisteix que així es protegeix els ciutadans "irrellevants", que aconsegueixen uns drets que fins ara no tenien, per protegir "la dignitat i l'honor". Teòricament això s'ha d'aplicar sempre que no afecti la llibertat d'informació i d'expressió, quan no es tracti de cap càrrec públic, per exemple.

Ja han sortit les primeres veus crítiques amb la decisió judicial, com l'Associació d'Internautes, perquè consideren que perjudica la transparència. Ara, si un ciutadà considera que Google ha indexat una informació que el perjudica sense raó, es podrà dirigir al cercador, que, al seu torn, haurà de decidir si és una personalitat rellevant o no i si cal treure l'enllaç en qüestió. Si Google decideix no fer-li cas, el ciutadà pot dur el cas als tribunals, que decidiran.

D'entrada, però, seria Google qui tindria l'opció d'esborrar l'enllaç –fins ara, per sistema, no ho feia–. Hi ha, doncs, la possibilitat que el cercador elimini directament quan l'hi demanin enllaços amb dades que puguin tenir interès informatiu per als ciutadans perquè consideri que són irrellevants. "Això ja és cosa de Google", diu Costeja, "jo no hi puc entrar". La directora de comunicació de Google per al sud d'Europa, Marisa Toro, en un breu comunicat per correu electrònic, avisava ahir: "Dedicarem temps, a partir d'aquest moment, a analitzar les implicacions d'aquesta decisió". Veu la sentència judicial "decebedora per als motors de cerca i editors 'online' en general".

Ara si algú cerca "Mario Costeja" a Google aconseguirà més de 70.000 resultats. I molts parlen de la subhasta i del deute, amb diferents versions dels fets. Allò que volia eliminar, paradoxalment, s'ha fet més visible que mai, tot i que, amb tants articles publicats, també hi ha més informació que contextualitza aquells fets. Costeja no s'imaginava que la seva lluita legal tindria tot aquest ressò, quan va començar, però quan els mitjans van començar a parlar d'ell va decidir parlar-hi per explicar-se. "Parlaven de mi constantment, vaig actuar per defensar els drets que creia que tenia i va començar a divulgar-se... Ja era a la palestra i m'hi vaig veure empès", assegura.

Amb tot, Costeja defensa la seva lluita. "Si abans Google era una bona eina, ara és perfecta, perquè el ciutadà pot reclamar uns drets que abans no tenia i, en última instància, uns professionals de la judicatura decidiran si li pertoquen o no", afirma. Sosté que ha deixat "una porta oberta" que podrà aprofitar tothom i que ell ja ha aconseguit el que pretenia, que es retira de tota aquesta lluita. L'Agència Espanyola de Protecció de dades ja es va pronunciar a favor de Costeja i afirma que Google té uns 220 recursos en contra de resolucions que ha pres per casos semblants.