El mapa químic d’un retaule dels Van Eyck

L’anomenat Retaule de Gant, que es conserva a la catedral de St. Bavo d’aquesta ciutat flamenca, es considera el cim de l’art medieval europeu. Anomenat també Adoració de l’anyell místic, el va acabar el 1432 el pintor Jan van Eyck, que l’havia pintat amb el seu germà Hubert, mort uns anys abans.

Deu ser una de les obres d’art que més ha patit: cremada, desmembrada, censurada, robada diverses vegades... Ha estat objecte de restauracions que potser es van fer amb bona voluntat, però amb ben poc encert. L’últim procés de restauració va començar el 2012 i es va plantejar de manera ben diferent. Es volia comprovar a quines parts s’havien afegit pigments i, eventualment, retirar-los.

Per això, investigadors de la Universitat d’Anvers i de l’Institut de Patrimoni Cultural van utilitzar una tècnica no invasiva per endinsar-se en la magnífica obra dels Van Eyck. Amb l’anomenada fluorescència de raigsX s’ha analitzat punt per punt aquest retaule de vora deu metres quadrats. Amb aquest mètode es poden identificar els elements químics presents en cada capa de pintura. I això dona pistes sobre els pigments utilitzats.

Els investigadors van obtenir informació exhaustiva: més de 16 milions de punts. Van poder veure on s’havia afegit una pintura o una altra per intentar reparar els danys. Però també han pogut penetrar sota les diverses capes i constatar on la pintura original es manté en bon estat. Així, han obtingut el que han anomenat mapa químic del retaule. Sis segles després que fos pintat, els conservadors tenen ara la informació necessària per eliminar allò que ha estat afegit durant tot aquest temps i per deixar a la vista l’obra original dels Van Eyck, inclosos els punts malmenats que hi han deixat tant els atacs com les restauracions maldestres.