Qui mana sobre les paraules?

Catedràtic emèrit d'enginyeria químicaLa Real Academia Española ha canviat la definició d’homeopatia. Ara és la “pràctica que consisteix a administrar a algú, en dosis mínimes, les mateixes substàncies que, en quantitats més grans, suposadament produirien en la persona sana símptomes iguals o similars als que es pretén combatre”. Des del 1852 estava definida com un sistema curatiu. Ara, en canvi, ha quedat rebaixada a una simple pràctica que, suposadament, produiria efectes.

Quan canvia la definició d’un terme al diccionari és perquè els parlants li han donat un altre valor. També es pot canviar, especialment si es tracta d’un terme tècnic, quan l’acadèmia fa propostes basades en arguments científics, com ha passat amb l’homeopatia. Els científics estem d’enhorabona. Potser a partir d’ara els productes homeopàtics es deixaran de considerar medicaments.

Però el poder de la RAE també es pot aplicar a la política. El 2001 la definició de terrorisme deia: “1. Dominació pel terror. 2. Successió d’actes de violència executats per infondre terror”. Però el 2006 s’hi va afegir el següent: “3. Actuació criminal de bandes organitzades, que (...) pretén crear alarma social amb finalitats polítiques”.

En aquesta tercera accepció no hi ha ni terror ni violència, sinó alarma. I el Diccionario del español jurídico del 2019 inclou entre els supòsits d’alarma la paralització dels serveis públics i les situacions de desproveïment. Mitjançant canvis en les definicions, la RAE pot fer, i fa, que actuacions que abans eren aldarulls ara siguin actes de terrorisme, amb les conseqüències que això comporta.

Com deia Humpty Dumpty a l’ Alícia, “un mot vol dir el que jo vull que signifiqui… ni més ni menys”. I davant d’una tímida objecció, li etzibava una resposta brutal: “La qüestió és saber qui mana”. I en aquest camp mana la RAE, el braç lingüístic del poder.