Al Philosophiae naturalis principia mathematica , Isaac Newton va sintetitzar en només tres lleis la dinàmica que regeix el moviment de la majoria dels cossos. La llei d'acció i reacció diu que si un cos realitza una acció (força) sobre un altre, rep la mateixa força (reacció) però en sentit contrari.
En balística, un exemple comú és el que anomenem retrocés . Quan, posem per cas, un caçador d'elefants dispara un projectil, l'arma rep una reacció igual a l'acció que ha rebut la bala. Aquest retrocés és transmès al tirador i el fa recular enrere. Com que les conseqüències d'una força depenen de la massa del cos (ho diu la segona llei o principi fonamental de la dinàmica), seran ben diferents si és un home gran i corpulent el que dispara o un infant de tretze anys. Per evitar ser empès enrere, el tirador necessitarà rebre forces que compensin aquesta acció, sigui una subjecció o el fregament amb el terra, per exemple el de la sabana de la república de Botswana. Fins i tot, hom podria evitar el retrocés disparant a alguna part del propi cos, ni que fos al peu, que compensaria la força.
Si no existís un cert recolzament o cap força que ho evités, el tirador (fos qui fos, ni que fos un rei) marxaria en direcció contrària al tret i s'allunyaria inexorablement, per la primera llei o principi d'inèrcia, de la resta de cossos, de tots els seus súbdits.