El llegat polifacètic i omnipresent de Feynman

Acadèmics de l'àmbit científic valoren les aportacions de Feynman

El llegat polifacètic i omnipresent de Feynman
T.p.
11/05/2018
4 min

EDUARD MASSÓ

CATEDRÀTIC DE FÍSICA TEÒRICA A LA UAB I INVESTIGADOR DE L’IFAE

“M’ho va explicar un col·lega que ho va viure a Caltech (Los Angeles). Feynman va arribar al departament, es va posar de genolls i, amb els braços amunt, va exclamar: «Ho he trobat!» Un eureka. No n’hi havia per a menys: havia trobat la manera d’ordenar i simplificar els complicats càlculs de l’electrodinàmica quàntica, la teoria que descriu les interaccions entre fotons, electrons i positrons. Aquest descobriment, un entre molts del gran geni, és potser el més popular: els diagrames de Feynman. Són una eina corrent i indispensable dels físics de partícules i també d’altres disciplines. Semblen tan senzills que un nen els podria dibuixar, i tanmateix ens informen amb precisió sobre els complicats processos microscòpics de creació i aniquilació de partícules. Potser això descriu com era capaç d’entendre el món aquest gran físic teòric”.

Científics de tots els àmbits de la física reconeixen l’originalitat i la profunditat del pensament de Richard Feynman. Però, a més de l’impacte en la física, Feynman va dedicar una bona part del seu temps a la docència i la divulgació científica a través de classes, conferències i llibres que en recollien les intervencions. A més d’inspirar molts científics, Feynman també va ser seguit per molts professors i divulgadors.

ANNA SANPERA

INVESTIGADORA ICREA DEL GRUP D’INFORMACIÓ QUÀNTICA DE LA UAB

“La curiositat de Richard Feynman era força llegendària. El 1982, gairebé a la fi de la seva carrera científica, es va preguntar si es podrien tenir ordinadors prou potents per simular el món a escala microscòpica. A aquesta escala, el món és força diferent i sorprenent! Cal la física quàntica per descriure la llum, la matèria i les seves interaccions. Feynman va suggerir que aquesta tasca demanaria que els ordinadors fossin, ells mateixos, quàntics! Aquesta profunda reflexió va ser realment premonitòria. Avui, centenars de físics, matemàtics i enginyers d’arreu del món ens dediquem a pensar, dissenyar i entendre com han de ser aquests nous ordinadors que obriran la porta a la revolucionària tecnologia quàntica.”

ROSER PINTÓ

PROFESSORA EMÈRITA DE LA UAB EN DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES EXPERIMENTALS

“Parlar de Feynman és parlar d’un científic que va voler i saber fer accessible la física a tothom que s’hi aproximava. Des del punt de vista de l’aprenentatge d’aquesta ciència, cal destacar una publicació que va tenir molt d’impacte: les Feynman lectures on physics. La simplicitat i vivacitat, i a la vegada profunditat, subtilitat i rigor, amb què presentava els conceptes els fan exemplars molt útils. Presenta els conceptes com un conjunt d’explicacions verbals i intuïtives més que algebraiques, sovint utilitza metàfores per mostrar els punts conflictius, i aprofundeix explícitament en els temes més difícils o confusos”.

CLAUDI MANS

CATEDRÀTIC EMÈRIT D’ENGINYERIA QUÍMICA DE LA UB I DIVULGADOR CIENTÍFIC

“No en sé prou per valorar les aportacions de Feynman a la física, però sé que Feynman ha tocat el cor de molts divulgadors científics per la seva manera d’explicar. Volia que els conceptes bàsics quedessin clars i això feia que preferís visualitzacions més que no demostracions rigoroses. Feia ús d’analogies entre situacions quotidianes i situacions físiques, perquè creia que si s’entén com funciona una situació habitual es pot comprendre com funciona un principi físic anàleg. Les analogies i els experiments imaginats són aplicables fins a un cert límit. I quan s’hi arriba -quan les restriccions quàntiques o relativistes agafen pes-, es veu clarament la limitació de la vella teoria, que ja no explica la realitat, i la necessitat d’acceptar els nous models”.

JOSEP FONTCUBERTA

PROFESSOR D’INVESTIGACIÓ A LA UAB I INVESTIGADOR DE L’ICMAB

“En una conferència l’any 1959 Feynman va proposar el repte d’escriure una pàgina d’un llibre en una superfície 25.000 vegades més petita. Per fer-ho, va pensar, caldria manipular els àtoms d’un en un. No es tractava de fer la lletra més petita sinó de buscar una nova manera de manipular la matèria a escala atòmica, una capacitat que podria obrir noves possibilitats, tal com efectivament ha passat. El repte que va proposar no es va resoldre fins a l’any 1985, però va inaugurar un camp nou, la nanociència, que avui té aplicacions fonamentals en camps com la informàtica”.

EMMA SALLENT

PROFESSORA DE MATEMÀTIQUES DE SECUNDÀRIA I DOCTORA EN HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA

“Feynman recorda que quan va començar a treballar en el Projecte Manhattan no havia aconseguit ni el títol de llicenciatura. Era estudiant de Princeton quan Robert R. Wilson li va comunicar que havia obtingut finançament per a un projecte secret en el qual el volia involucrar: calia presentar-se a les 15 h en una reunió. Segons el testimoni de Feynman, tot i que no havia acaba la seva tesi -i tenia, per tant, feina pendent i poques ganes de perdre temps-, el que el va empènyer a participar a la reunió va ser la idea que Hitler pogués desenvolupar la bomba atòmica abans que ells. Després van venir les reflexions sobre l’excitació de treballar de manera intensa i col·lectiva per aconseguir un objectiu, sobre com es deixa de pensar i sobre com finalment un s’adona de «la cosa terrible que hem fet». És l’únic que es va plantejar aquesta qüestió en aquell moment”.

stats