Lavorel i Capua, noms a recordar

Biòloga i traductoraDos premis científics destacats que es donen a Catalunya han recaigut enguany en dues dones. El premi Ramon Margalef d’ecologia de la Generalitat de Catalunya ha sigut per a l’ecòloga francesa Sandra Lavorel, i el Premi Europeu Barcelona Ciència Hipàtia, de l’Ajuntament de Barcelona i l’Academia Europaea, per a la viròloga italiana Ilaria Capua.

Lavorel i Capua treballen en dos camps de la biologia aparentment distants, però amb punts en comú i que les dues investigadores han enfocat de manera semblant. Lavorel és experta en ecologia funcional, que es basa en el paper o funció de les espècies per explicar l’efecte, en els ecosistemes i la biodiversitat, de canvis ambientals com ara la intervenció humana, les invasions biològiques o el canvi climàtic. També investiga els serveis ecosistèmics, que són els recursos o processos que la natura proporciona a la humanitat, com ara l’aigua potable o moltes primeres matèries.

Capua ha promogut el concepte one health (una sola salut), que té en compte la interdependència de la salut humana i la salut animal, totes dues vinculades a l’ambient, com vasos comunicants, i ha expressat la necessitat de reforçar la recerca conjunta en àrees com la medicina, la veterinària o l’agronomia. A més, és impulsora de la ciència oberta, que posa a l’abast de tothom les dades de la recerca i que tan eficaç ha resultat en el cas de la pandèmia de covid-19.

Malgrat la importància del treball d’aquestes dues científiques, la notícia dels premis que han rebut no ha tingut gaire difusió. L’Ajuntament de Barcelona, que és tan feminista per a algunes coses, ni tan sols ho ha anunciat en el web on va publicar la convocatòria del Premi Hipàtia. Aquesta situació és un exemple que la societat no sempre reconeix el paper de la dona en el món de la ciència com es mereix.