Marina Martínez: "Tinc la sort de ser l'única d'Espanya amb accés a mostres lunars de la NASA però hauré de marxar per falta de recursos"

Marina Martínez és experta en meteorits i en l’anàlisi de material extraterrestre. El 2021 es va doctorar en ciències planetàries a la Universitat de Nou Mèxic (EUA) gràcies a les beques de la NASA que va guanyar el seu supervisor. Ha estat becada per la Meteoritical Society amb el patrocini de l’Agència Aeroespacial d’Exploració Japonesa (JAXA) i reconeguda amb el Wiley Award a la 82a conferència de la Meteoritical Society, celebrada el 2019 al Japó. Actualment, investiga amb una beca postdoctoral Margarita Salas al departament de geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i és l’única investigadora d’Espanya amb accés a les mostres lunars que la missió Artemis III de la NASA –la primera missió tripulada a la Lluna des de l’Apollo 17 del 1972– portarà a la Terra el 2025. Malgrat això, no té clar que pugui continuar amb la seva carrera investigadora a Barcelona.

Com arribes a les mostres de l'Artemis III?

— A la Universitat de Nou Mèxic vaig col·laborar amb un investigador que té una trajectòria científica molt important en ciència lunar i marciana. Quan vaig tornar, el 2021, em resultava molt difícil continuar investigant en les línies de la meva tesi perquè tenir accés a material extraterrestre és complicat. Algú te l’ha de facilitar. Aleshores, l’any passat aquest professor em va proposar de formar part del seu equip per a un projecte del SSERVI [Solar System Exploration Research Virtual Center], de la NASA, per investigar les mostres que arribaran de la Lluna de la missió Artemis III. D’aquesta manera, les mostres podrien arribar fins a mi –va ser una manera d’ajudar-me a seguir-me desenvolupant en ciències planetàries–. I aquesta recerca jo no vull fer-la tota sola, vull un equip i col·laborar amb altres investigadors. Soc l’única persona a Espanya amb accés a aquestes mostres extraordinàries; ara bé, em trobo que aquí és molt difícil investigar, i que segurament hauré de tornar a marxar.

Per què?

— Perquè d’aquí un any se m’acaba el contracte d’investigació. Vaig obtenir una beca Margarita Salas, però les següents beques que puc demanar requereixen un currículum molt ampli que jo encara no tinc. I què faig? Doncs segurament hauré de marxar. I per això estic enfadada. Hi ha hagut molt de rebombori perquè soc la primera investigadora d’Espanya amb accés a aquestes mostres però no tinc oportunitats per quedar-me. Això és casa meva i jo em vull quedar, però m’ho posen molt difícil. A les beques que he demanat he obtingut la màxima puntuació en la memòria del projecte que vull desenvolupar, però no tinc prou currículum, perquè, per exemple, necessites haver estat investigador principal, haver dirigit tesis doctorals, haver donat moltes hores de classes, etc., i això jo encara no ho tinc. He fet el doctorat als Estats Units i tinc una carrera prou bona com per poder-me establir aquí, ja soc una científica independent, ja sé dissenyar i dirigir projectes. Per què he de marxar? Se n’aprofitarà un altre país i aquí ens anem empobrint. S’ha d’entendre que invertir en recerca és invertir en el país. Tothom em diu: "És normal que hagis de tornar a marxar, a tothom li ha passat". Però no hauria de ser normal. En altres països no passa.

Tornant als objectius científics, per què és tan important la missió Artemis III?

— Perquè portarà humans a la Lluna, i no és el mateix investigar la Lluna amb sensors remots que amb experts sobre el terreny, sobretot geòlegs. A més, anirà al pol sud, que és on es creu que hi ha l’aigua. D’altra banda, durant les missions Apollo es va començar a posar en dubte el que se sabia de la Lluna, sobretot a mesura que la investigació anava avançant. En el seu moment, l’estudi de les mostres recollides en aquestes missions va fer que s’haguessin de revisar els models de formació dels planetes. La Lluna és un cos més i entendre-la és entendre la resta de planetes, també el nostre.

Què espereu trobar al pol sud de la Lluna?

— El pol sud és una regió on no toca mai el sol i això fa que hi hagi elements volàtils que normalment es vaporitzen, com l’aigua, el sofre, el carboni, el clor o el fluor. Aquests elements són importants perquè, entre altres coses, condicionen el transport de magmes, si les erupcions volcàniques seran potents o tranquil·les i si es pot formar una atmosfera. Condicionen el que passa dins d’un planeta i, per tant, com evolucionarà. Abans es pensava que a la Lluna no hi havia aigua, però les evidències indiquen que sí. La missió Artemis III anirà al punt on es creu que n’hi ha més.

¿També s’investigarà si hi ha recursos que permetin instal·lar-hi una base?

— És un dels objectius del projecte, perquè ara mateix no se sap si n’hi ha. Fins ara, tot el que se sap s’ha obtingut amb observacions remotes, però aquests recursos no s’han vist en cap mostra física. La missió permetrà saber si hi són o no. Si n’hi ha, el més probable és que es construeixi una base permanentment habitada.

Quins són els recursos més importants?

— L’hidrogen (o grup hidroxil) i l’aigua.

També has treballat en meteorits. No ens en caurà cap a sobre, oi?

— És molt poc probable. És més probable tenir un accident de trànsit que no que et caigui un meteorit al cap. Ara, que caigui un meteorit i provoqui l’extinció de la humanitat... podria ser, però segurament abans ens extingirem solets amb el canvi climàtic.

Però hi ha sistemes de control i defensa contra asteroides, oi?

— S’han fet proves per desviar asteroides amb un projectil i dissenys per destruir-los de manera que en lloc de caure una gran roca caiguin petites pedres, i han funcionat prou bé.

¿Es poden detectar amb prou temps, però?

— Els que venen de la zona externa del Sistema Solar, és a dir, de les òrbites de Mart, Júpiter, etc., es poden detectar, però els que venen de les òrbites internes, de la direcció on es troba el Sol, no es poden detectar. El problema seria que en vingués un de molt gros d’aquesta direcció. És una possibilitat, però la majoria venen de l’altra banda.

Aquest estiu ha rebut molta atenció mediàtica l’astrofísic de la Universitat Harvard Avi Loeb, que ha analitzat les restes d’un meteorit (IM1) que va caure al mar el 2014 i hi ha trobat unes petites esferes riques en beril·li, urani i lantà. Assegura que són de fora del Sistema Solar i especula que podrien ser restes tecnològiques d’una civilització alienígena.

— No he seguit gaire el tema, però en realitat hi ha molts meteorits que tenen partícules de fora del Sistema Solar, no és una cosa extraordinària. Hi ha les anomenades partícules presolars, que es van formar en sistemes solars anteriors i en un cert moment van ser injectades al nostre. A més, tots els meteorits condrítics contenen esfèrules. Quan se solidifica un gas i hi ha un escalfament molt ràpid amb rajos gamma produït pel Sol que es coneix com a flash-heating, es forma una esfera. Així es formen els components de tots els meteorits primitius. A part d’això, aquest meteorit recuperat del fons del mar estarà alteradíssim. Jo no dic que no hi hagi vida alienígena, però que en tinguem mostres aquí, això ja no ho veig tan clar.