L’impacte de la ciència a Twitter
Una de les conseqüències de la pandèmia que estem vivint des de fa més de dos anys ha estat el boom comunicatiu de la ciència a les xarxes socials, fonamentalment a Twitter. En una edició recent de la revista Science s’analitza “la tempesta de la ciència a les xarxes socials” i s’arriba a la conclusió que, vulguem o no, la pandèmia ha alterat com una bona part del món científic s’ha comunicat entre si i també amb el públic.
Abans, entre un 10% i un 30% dels articles científics eren esmentats a Twitter. Segons un estudi del Research on Research Institute, l’últim any l’impacte en aquesta xarxa social ha superat el 50%, en part per combatre i desmuntar la desinformació “científica” interessada (fake news ). En alguns casos, fins i tot s’hi ha fet un peer review (revisió per parells) accelerat de preprints que s’han arribat a publicar amb informacions incorrectes.
Segons s’argumenta a Science, experts en bibliometria i en cienciometria suggereixen que els científics han de considerar la possibilitat de presentar de manera estratègica mètriques de Twitter o d’altres xarxes socials per destacar articles que impactin el públic fora de l’estricta comunicació acadèmica. Això pot oferir als investigadors una anàlisi addicional per construir la seva reputació professional fent que la gent sàpiga qui són i què pensen.
Rodrigo Costas Comesaña, expert en bibliometria format al CSIC espanyol i actualment a la Universitat de Leiden (Països Baixos), considera que tot i que les xarxes socials no poden -òbviament- substituir la revisió per parells i les citacions per mesurar la qualitat acadèmica, noves mètriques d’aquestes xarxes sí que poden servir de complement i ajudar els investigadors a comprendre millor com el públic percep -entén, malentén o ignora- el seu treball. “I aquí -diu-és on la cosa és torna més interessant”.
