L'iceberg més gran del món gira en cercles després d'alliberar-se

Durant més de 30 anys, l’iceberg més gran del món va estar encallat a l’Antàrtida. Amb una superfície cinc vegades més gran que la de Nova York i més de 300 metres de profunditat, el tros de gel gegantí es va alliberar el 2020 i va iniciar una lenta deriva cap a l’oceà Antàrtic. Ara, l’A23a, tal com se’l coneix, gira sobre un mateix punt. Després d’abandonar les aigües antàrtiques, l’iceberg va quedar atrapat en un vòrtex sobre una muntanya submarina. Imagineu-vos un tros de gel d’uns 3.885 quilòmetres quadrats de superfície i tan alt com l’Empire State, girant de manera constant com per donar la volta sobre si mateix durant 24 dies.

L’iceberg està girant a prop de les illes Òrcades del Sud, a uns 603 quilòmetres al nord-est de la península antàrtica, “mantenint una rotació de 15 graus al dia”, va dir a les xarxes socials la Prospecció Antàrtica Britànica, l’institut de recerca polar del Regne Unit. “Bàsicament, està allà, girant, i es fondrà molt lentament mentre continuï en el mateix punt”, diu l’oceanògraf físic i cap del grup de recerca d’oceans oberts de la Prospecció Antàrtica Britànica Alex Brearley. “El que no sabem és si trigarà gaire a sortir d’aquesta situació”, diu. L’A23a està envoltat de drama des del principi, un tret que va heretar del seu progenitor, l’A23.

L’A23, fins i tot més gran que l’A23a, va ser un dels tres icebergs que es van desprendre de la barrera de gel Filchner el 1986. En el moment del despreniment, l’A23 acollia un centre de recerca de la Unió Soviètica i els investigadors van haver d’abandonar-la. L’A23a es va desprendre aquell mateix any i va tocar fons al mar de Weddell, on quedaria ancorat 34 anys més. 

Finalment, el 2020, l’A23a es va alliberar i el desembre passat va començar a allunyar-se de les aigües antàrtiques en un llarg periple per l’oceà Antàrtic. Brearley i un vaixell de recerca van trigar gairebé un dia sencer a encerclar-lo. Van quedar sorpresos. “Sembla terra; és l’única manera de descriure-ho”, deia Brearley. Però a la primavera, l’A23a va començar a donar voltes. Gràcies a unes imatges per satèl·lit, la Prospecció Antàrtica Britànica va observar per primera vegada l’iceberg girant a l’abril. Els grans icebergs antàrtics es designen amb les lletres A, B, C i D segons el lloc de l’Antàrtida del qual procedeixen, i només reben un número un cop han aconseguit una grandària prou important. 

Atrapat a la columna de Taylor

L'iceberg està en una zona de l'oceà Antàrtic coneguda com el carreró dels icebergs. Normalment, els grans icebergs es desplacen ràpidament i són absorbits pel corrent circumpolar antàrtic, el corrent oceànic més gran del món. Els blocs de gel surten disparats cap a l’est, cap a aigües més càlides, on comencen a fondre’s. Brearley descriu la transició com “un bany d’aigua calenta” només un parell de graus per sobre del punt de congelació.

No és el cas de l’A23a. L’enorme iceberg va quedar atrapat en el que es coneix com una columna de Taylor, un corrent que es forma al voltant de les muntanyes submarines. El corrent estàndard flueix al voltant de la muntanya, crea un cilindre estancat de fluids per sobre seu, i fa girar lentament l’aigua en sentit contrari a les agulles del rellotge. 

La protuberància sobre la qual està nedant l'A23a té uns 100 quilòmetres de diàmetre i s'eleva des del fons marí fins a una altura d'uns 1000 metres, diu Brearley, que el va qualificar de “fenomen geofísic bastant genial”. No se sap amb quina freqüència es formen aquestes columnes de Taylor ni amb quina periodicitat hi queden atrapats els icebergs, explica Brearley, i no hi ha prou dades de satèl·lit ni cartografia submarina per comprendre plenament el fenomen.

No inundarà l'hemisferi sud

Tampoc està clar quant de temps es mantindrà en el seu lloc. Però una cosa és segura: l'iceberg més gran del món no es fondrà ni inundarà l'hemisferi sud. El desglaç dels icebergs i l'eliminació de les plataformes de gel flotants no causen directament l'augment del nivell del mar –va assegurar Brearley–, perquè el gel ja està flotant a l'oceà. Als científics climàtics els preocupa que la deterioració de grans porcions de les plataformes de gel faci que les glaceres del continent siguin més vulnerables a l'escalfament.

Brearley va assenyalar un estudi del 2015 que havia observat un flotador robòtic –part d'una flota d'instruments que es deixen portar pels corrents oceànics per mesurar la temperatura de l'aigua–, atrapat en una columna de Taylor durant quatre anys just al nord-est de la ubicació actual de l'A23a. Si aquest iceberg passa un temps prolongat al vòrtex, es podria fondre considerablement i afectar el plàncton i altres organismes de la cadena alimentària marina de la zona, va alertar Brearley.

Christopher A. Shuman, glaciòleg i professor de recerca de la Universitat de Maryland, al comtat de Baltimore, va suposar que l'A23a acabaria seguint el camí d'altres grans icebergs, cap a l'illa de Geòrgia del Sud, a l'Atlàntic Sud, i es fondria. Va assenyalar l'iceberg A68a, que el 2020 va girar durant mesos una mica més a l'oest d'on és ara l'A23a abans de ser alliberat.

Passi el que passi, “els marges de l'Antàrtida” i els seus misteris ens continuaran fascinant, va subratllar Brearley. I va citar un eslògan que es fa servir entre els glaciòlegs: el que passa a l'Antàrtida no es queda a l'Antàrtida. “Aquesta és una de les formes amb què l'Antàrtida s'acosta a la resta del món”, va dir.