L’experiment ambiental de la pandèmia
Tenim un gran problema amb l’impacte antropogènic al medi natural. Buscar l’equilibri entre la població humana i els limitats recursos del planeta és el gran repte. Excepte els negacionistes ideològics o amb interessos espuris, el consens científic no dubta de la influència negativa de l’acció humana en el desequilibri ambiental. Durant anys s’han anat succeint estudis sectorials que demostren que cal canviar els nostres comportaments per assolir certs nivells de sostenibilitat.
Fins que no va arribar la pandèmia, però, no havíem tingut la possibilitat de fer un experiment a escala global que permetés observar i valorar el dilema en tota la seva dimensió. Les diverses gradacions dels confinaments i les restriccions imposades a tot el món per frenar la propagació de virus ens han brindat l’oportunitat d’observar-ne les conseqüències macroambientals i per a la salut planetària.
El 23 de juliol, la revista GeoJournal (una publicació científica especialitzada en geografia humana) va publicar un article de revisió sobre Els positius impactes ambientals globals del confinament pandèmic per covid-19. Qualitat de l’aire i suspensió de partícules a l’atmosfera, aigua i vida aquàtica, sòl i ús del territori, vida salvatge i contaminació acústica són els principals temes estudiats en aquesta metaanàlisi. I el resultat és taxatiu: “Hi ha hagut enormes beneficis ambientals com a resultat del confinament, que han reduït paradoxalment la morbiditat i mortalitat per la contaminació antropogènica”.
Naturalment, aquests beneficis no seran permanents i es revertiran a mesura que anem tornant a la normalitat. Però l’experiment que estem vivint ens permet demostrar quin és el camí de la supervivència i sostenibilitat planetàries: canvis dràstics en les nostres maneres de viure i de relacionar-nos amb la natura.
