L'Enxaneta, el primer nanosatèl·lit català, completa amb èxit la seva missió
Tres anys després de l'enlairament, l'aparell s'ha desintegrat sense deixar cap rastre de brossa espacial a l'òrbita de la Terra
BarcelonaEls inicis van ser complicats –l’enlairament es va haver de posposar en dues ocasions–, però l’Enxaneta, el primer nanosatèl·lit llançat per Catalunya, ha completat la seva missió i ha reentrat a l’atmosfera “amb èxit” i de manera sostenible. En un comunicat, el Govern ha anunciat aquest dilluns que, tres anys després de la seva posada en òrbita, el petit aparell s’ha desintegrat a l'entrar contacte amb les capes altes de l’atmosfera terrestre sense deixar rastres de brossa espacial a l’òrbita de la Terra, tal com demana l’Agència Espacial Europea (ESA). Segons el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, l’Enxaneta “ha obert un univers d’oportunitats per a l’ecosistema tecnològic català”.
La missió del nanosatèl·lit, adjudicada a l’empresa Sateliot, era desplegar serveis de connectivitat global d’Internet de les Coses (IoT, en anglès) –és a dir, connectar objectes quotidians com la nevera o els rellotges intel·ligents a la xarxa– i obtenir dades de sensors en zones amb poca cobertura, com àrees agrícoles, ramaderes o climàtiques. Tot plegat per afavorir el creixement intel·ligent dels municipis gràcies a l’ús de les dades dels ciutadans i la seva interacció amb l’entorn.
L’Enxaneta –nom amb què els infants del Club Super3 van batejar l’aparell– constava de tres unitats i pesava poc més de 4 kg. El 22 de març del 2021 el Govern el va enlairar amb un coet llançador a 500 quilòmetres de la Terra des del cosmòdrom de Baikonur, al Kazakhstan. Segons el comunicat de la Generalitat, el nanosatèl·lit ha permès consolidar una nova tecnologia que permet als operadors connectar-se amb la xarxa de satèl·lits quan necessiten cobertura 5G per oferir connectivitat. Una innovació que suposa “una revolució” per a la indústria de l’IoT i que ha estat certificada i avalada per l’ESA.
Reentrada sostenible
Torrent ha assegurat que la missió de l’Enxaneta s’ha desenvolupat “de manera sostenible”, ja que la reentrada ha estat “totalment alineada” amb les recomanacions europees de mitigació de brossa espacial. L’Enxaneta va iniciar la fase de fi de missió a mitjans d'abril, i des de llavors ha anat perdent altitud fins a reentrar a l’atmosfera terrestre i desintegrar-se per complet. Aquest fi de fase “controlat i ràpid” ha evitat els efectes que es deriven de les restes de brossa espacial, com les col·lisions de petits fragments amb satèl·lits i naus tripulades o l’obstrucció del cel visible per a observacions astronòmiques, entre d’altres.
L’Enxaneta ha estat el primer nanosatèl·lit de l’estratègia NewSpace de Catalunya, una iniciativa que ha comptat amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), en una “aposta del Govern per un sector en creixement”. També hi han participat la Fundació i2CAT i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
