L’arrel del llenguatge podria ser comuna a totes les cultures

Un famós pensament del filòsof austríac Ludwig Wittgenstein, escrit el 1922, diu: “Els límits del meu llenguatge son també els límits del meu món”. És evident que necessitem el llenguatge per descriure i entendre qui som i on som. Per això totes les comunitats humanes, un cop han avançat prou, han desenvolupat una manera sofisticada de comunicar-se, primer oralment i després per escrit. El fet que això hagi passat diverses vegades de manera independent al llarg de la nostra història demostra que el llenguatge és un component essencial de totes les societats i del seu progrés, fins al punt que fins i tot contribueix a determinar les característiques pròpies de cada cultura. Malgrat aquestes diferències, un nou article publicat a la revista Scientific Reports proposa que tots els llenguatges podrien haver emergit a partir d’unes vocalitzacions ancestrals compartides entre cultures d’arreu.

Malgrat que, d’una manera o altra, la majoria d’animals es comuniquen, cap ha arribat al grau de complexitat dels humans, i per això alguns experts creuen que el llenguatge és un atribut propi que ens separa dels parents més pròxims de l’arbre evolutiu. Altres, en canvi, pensen que precisament aquesta complexitat indica que ha d’haver evolucionat a partir de formes de comunicació més primitives, com les que es veuen en altres mamífers. De la mateixa manera, també hi ha qui proposa que hi ha d’haver una tendència genètica a desenvolupar el llenguatge, a partir d’una mutació apareguda fa mil·lennis en els nostres ancestres, mentre que altres creuen que es tracta d’un fet purament cultural.

Experiment per investigar el passat

Sigui com sigui, el llenguatge tal com l’entenem ara només va poder emergir quan els humans van adquirir els canvis morfològics necessaris a la laringe per emetre amb precisió una sèrie de sons. Així, malgrat que els primers homínids possiblement ja es comunicaven dos milions d’anys enrere, el llenguatge és probable que no emergís fins fa uns 200.000 anys. El principal problema per entendre el paper que juguen els llenguatges en el teixit social, doncs, és la dificultat per analitzar com i quan van néixer, ja que els seus orígens es troben en la prehistòria i hi ha poc material que es pugui estudiar.

Per buscar alternatives a aquestes limitacions, un grup de científics dirigits per Marcus Perlman, del departament de lingüística de la Universitat de Birmingham, va decidir investigar quins trets són comuns en els llenguatges desenvolupats per societats de diversos punts del planeta. La idea era buscar si existien unitats abstractes bàsiques que representessin un significat comprensible a través de diverses cultures, de la mateixa manera que alguns gestos que utilitzem per comunicar-nos no verbalment són gairebé universals. Per aconseguir aquest objectiu, van demanar fa uns anys a persones que parlaven anglès que s’inventessin sons per descriure conceptes senzills com dormir, nen, aigua, roca, etc. No havien de ser onomatopeies, sinó vocalitzacions simples, per tal que representessin un estat previ al del llenguatge, una forma menys evolucionada de comunicació. Quan es reproduïen aquests sons a altres persones també de parla anglesa, la majoria endevinaven el significat, possiblement perquè el fet de compartir llenguatge també significa compartir certs elements culturals relacionats amb la comunicació.

El següent pas va ser mirar si això es podia reproduir també entre cultures. Van entrevistar 900 voluntaris, que parlaven vint-i-vuit llengües de dotze famílies diferents, entre les quals l’alemany i el portuguès, però també el daakie de les Noves Hèbrides, la llengua dels berbers o el palikur de la Guaiana Francesa. Els van fer escollir, d’entre una dotzena d’imatges, la que cada so volia representar. Els resultats van ser sorprenents. Alguns conceptes, com nen, home, dona o tigre, van ser reconeguts per la majoria dels participants a partir del so genèric inventat pels anglesos, malgrat pertànyer a comunitats físicament molt distants. En canvi, els que estaven relacionats amb objectes inanimats, per exemple roca, foc o carn, no es van identificar amb tanta facilitat, potser perquè costa més trobar vocalitzacions icòniques que en representin l’essència.

Llavors universals del llenguatge

Malgrat que les onomatopeies són fàcilment reconegudes, altres sons abstractes sembla que tenen el mateix èxit, sobretot si es refereixen a conceptes elementals. Per exemple, la idea del número u era entesa per pràcticament tothom, igual que un so per indicar molts. De la mateixa manera, els sons greus s’associaven fàcilment a coses grans, i els aguts a coses petites. Els investigadors creuen que això vol dir que hi ha alguns elements comuns que són independents de l’entorn cultural i que, per tant, poden haver actuat com a llavors universals a partir de les quals els llenguatges s’han construït arreu del món. Això podria explicar l’origen comú de les paraules, malgrat que després hagin anat evolucionant de manera separada fins a diferenciar-se prou per ser incomprensibles per a algú que vingui de fora.