"L’aplicació que generarà la revolució quàntica potser encara no existeix"

Una nanoesfera de vidre atrapada amb un làser i refredada fins a gairebé 273 graus sota zero. Aquest és un dels objectes de recerca d’Oriol Romero-Isart, l'expert en òptica quàntica que a partir del setembre serà el nou director de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), en substitució del seu fundador i director fins ara, Lluís Torner. La idea és que aquest trosset de vidre format per més de mil milions d’àtoms assoleixi els comportaments quàntics característics de les partícules elementals i els àtoms.

"No hi ha precedents d’aquest comportament a aquestes escales", explica l’investigador. Aconseguir comportaments quàntics en sistemes grans —comparats amb un àtom— com aquest és clau per desenvolupar aplicacions com la comunicació i la computació quàntiques, que poden superar les seves homòlogues clàssiques en seguretat i velocitat, respectivament.

Romero-Isart es va doctorar en física a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha treballat amb el físic Ignacio Cirac a l’Institut Max Planck d’Òptica Quàntica a Garching (Alemanya) i actualment dirigeix el grup de recerca en superposicions quàntiques macroscòpiques a l’Institut d’Òptica i Informació Quàntiques de Viena, del qual també és un dels dos directors júnior. Després de setze anys fora de Catalunya, tornarà per encapçalar la nova etapa d'un dels centres de recerca més prestigiosos del país.

Un repte quàntic

Entoma el repte "amb il·lusió" i amb la idea de consolidar la cultura que ha fet de l’ICFO un centre d’excel·lència. "No és només que l’ICFO, des de la seva creació, s’hagi posat al nivell dels millors instituts del món, sinó que té potencial d’anar molt més enllà", explica. La clau és una característica que "tenen pocs llocs al món" i que consisteix a "permetre que un investigador molt exitós es pugui centrar en la recerca, cosa que serveix per atraure i retenir talent". "És molt visionari", assegura.

El treball en òptica quàntica del futur director de l’ICFO i actual catedràtic de la Universitat d’Innsbruck (Àustria) ha estat reconegut amb guardons com el premi Investigador Novell en Física Teòrica que atorguen la Fundació BBVA i la Reial Societat Espanyola de Física.

Fa tres anys la seva línia de recerca va rebre tretze milions d’euros de l’European Research Council (ERC) que s’estan dedicant a la recerca bàsica en òptica quàntica. Un camp en què, a parer de l’investigador, "Europa va ser pionera perquè fa anys que va apostar per la ciència i les tecnologies quàntiques". Ara bé, Europa ha de competir amb els Estats Units, "que ja tenien una tradició d’apostar per la ciència bàsica, a la qual s’ha sumat ara el sector privat". I també amb alguns països asiàtics, en especial la Xina, "un lloc on costa més saber el que està passant, però on s’està invertint moltíssim".

Ja fa temps que es parla de la revolució de les tecnologies quàntiques, que han de permetre en un futur un sistema de comunicacions completament segur i uns ordinadors més ràpids i capaços de fer càlculs que ni tan sols els súperordinadors actuals poden fer. "És molt difícil predir què passarà perquè potser l’aplicació que realment produirà la revolució encara no s’ha generat", valora Romero-Isart. Pel que fa als ordinadors quàntics, "hi ha prototips molt petits que encara tenen errors i no està gaire clar com fer-los més grans i amb menys errors perquè els càlculs siguin d’impacte", apunta. El que està clar és que "és un àmbit fascinant des del punt de vista científic".

Una organització exitosa

En aquest triangle de ciència i tecnologia quàntica format pels Estats Units, Europa i la Xina, "l’ICFO està molt amunt, sobretot a nivell europeu; se sap que aquí es fa ciència de qualitat", assegura l’investigador. A parer seu, "és una organització exitosa que ha fet una cosa espectacular que és créixer molt i créixer molt bé". Una altra de les fortaleses que destaca del centre que dirigirà és que ha aconseguit tenir una identitat pròpia per sobre de noms individuals. L’ICFO es coneix com a ICFO arreu del món i no com el centre en què treballen alguns investigadors d’èxit.

Tot i que el pas a dirigir un centre de recerca com aquest, integrat per 500 persones, és "un salt qualitatiu", Romero-Isart ja fa temps que té experiència en l’àmbit de la gestió científica. "Si tens la sort de progressar en la carrera científica, cada cop vas fent més gestió: quan fas un postdoctorat, potser has de començar a supervisar la feina d’alguns estudiants, quan ets cap de grup supervises la feina de més gent i si treballes en una universitat formes part dels òrgans de govern", explica.

Romero-Isart s’incorporarà a l’ICFO gràcies a un contracte ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats), que valora com "una eina al·lucinant per atraure talent". L’investigador compaginarà la direcció del centre amb la del seu grup de recerca. S’incorporarà l’1 de maig i, després d’uns mesos de traspàs, assumirà les plenes funcions directives al setembre. La selecció s’ha fet a través d’una convocatòria oberta a científics i gestors de tot el món.