John Lennon, hamburgueses i clons

Dues de les notícies científiques més comentades de l'estiu han sigut que uns investigadors han fabricat una hamburguesa al laboratori, a partir de cultius in vitro amb cèl·lules mare, i que un dentista vol clonar John Lennon. Amb la informació que n'heu llegit, quina creieu que és una collonada i quina un avenç important? Gastar-se un quart de milió per menjar un tros de carn d'aparença dubtosa quan al McDonald's te'n venen per només un euro sembla un cop d'efecte de ric excèntric. Poder usar per fi en humans les tècniques que ens van permetre clonar l'ovella Dolly fa gairebé 15 anys seria una fita tècnica incomparable, per bé que fotocopiar cantants morts sigui èticament discutible (i il·legal, segons les lleis de la majoria de països). Però malgrat el que deia el dentista, encara no tenim les eines necessàries per clonar persones. És poc probable que el moment arribi mai perquè, tret de sonats amb ganes de publicitat, no hi ha cap científic seriós que investigui en aquesta direcció. En canvi, l'hamburguesa és la prova que podem construir teixit muscular viable només amb cèl·lules mare. Penseu en les possibilitats: el cor és pràcticament tot múscul. Podríem posar-li pegats després d'un infart o fins i tot construir-ne un d'artificial. A més, el consum de carn de laboratori podria evitar en el futur part del gran impacte mediambiental que té la ramaderia. A primera vista totes dues notícies semblen més dignes de les planes de successos que de les de ciència, però si estirem una mica el fil podrem destriar fàcilment el gra de la palla i quedar-nos amb el que realment interessa.