Els jaciments d'Orce i Josep Gibert

"Si vols ésser honrat, vés-te'n de sa terra on ets nat", diu un refrany menorquí. Hi he pensat en saber que la província de Granada lliurava la Medalla d'Or a títol pòstum a Josep Gibert (1941-2007). Aquest paleoantropòleg català va descobrir els jaciments d'Orce, de gran extensió, on podrien treballar diferents grups si la Junta d'Andalusia no seguís el procediment de concedir els permisos mitjançant un concurs, com si fos una obra pública. El 1983 Josep Gibert va descriure la troballa, a Orce, d'un fragment de crani humà de més d'un milió d'anys. Per enveja, ignorància o incomprensió, una part de la comunitat científica no va acceptar el canvi de paradigma que significava trobar fòssils humans tan antics al sud de la península Ibèrica: indicaria que van arribar a Europa per Gibraltar, una idea que no encaixava amb les hipòtesis que aquell viatge passava per l'est d'Europa. Van dir que era el crani d'un ase o d'un cavall. Estudis posteriors d'altres investigadors, però, van provar la humanitat d'aquell fòssil, i la troballa d'indústria lítica (d'eines) va confirmar la presència humana a Orce.

Amb el temps, els que no volen reconèixer la feina de Gibert han optat per una altra tàctica: esborrar-ne el nom de la història d'Orce. N'hi ha que ara hi excaven i hi fan grans descobertes , com la dent infantil humana descrita el març d'enguany al Journal of Human Evolution . Això sí, oblidant que el 1999 Gibert va descriure una dent semblant trobada al mateix lloc. L'oblit, però, era massa flagrant i la revista va haver de retirar l'article, que es va publicar de nou amb les referències a la feina de Gibert.