Genòmica

Ivo Gut: "No estem sols: portem dos quilos de bacteris a dins"

Director del Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG)

4 min
Ivo Gut

BarcelonaIvo Gut (Basilea, 1960) és director del Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG) des del 2010. El centre, ubicat a Barcelona, col·labora amb la comunitat científica del país i també internacional amb l'objectiu de millorar la salut a través de l'anàlisi del genoma.

Quin és el paper del CNAG en l'ecosistema de recerca català?

— Nosaltres fem anàlisi genòmica. Agafem informació genètica per mirar si hi ha errors i quina vinculació tenen aquests errors amb el desenvolupament de malalties. Busquem mutacions en el genoma.

Quina informació es pot obtenir a partir del genoma?

— Tota. El genoma humà té més de 3.000 milions de punts d'informació. És moltíssim. L'únic problema és que només en comprenem aproximadament un 10%. A mesura que ampliem aquest coneixement tindrem més capacitat per entendre i, per tant, curar malalties que ara com ara són incurables.

Com per exemple?

— Les malalties minoritàries són un bon exemple. Si sabem més del genoma humà, entendrem millor com funcionen aquestes patologies, però també d'altres de més comunes com el càncer, la diabetis i la pressió arterial, que afecten molta més gent.

¿I com podem ampliar el coneixement que tenim del genoma?

— Hi ha diverses estratègies. Podem fer l'estudi funcional de diverses cèl·lules del cos, una de la pell i una de la sang, per exemple, i comparar com es comporten. També podem comparar el conjunt del genoma humà amb el d'un primat, que genèticament és molt similar al nostre, i identificar punts compartits en els quals no hi hagi variacions.

¿Només es pot fer a través de la comparació?

— No, també podem mirar cap al futur. És a dir, agafem un genoma, el modifiquem i mirem quin efecte generen els canvis que hi hem introduït. Això es pot fer de forma sistemàtica i, a mesura que vas recopilant informació, vas cartografiant el genoma en qüestió.

Quina capacitat té el centre actualment?

— L'any passat vam dur a terme 1.175 projectes d'investigació, dels quals el 71% estaven vinculats al càncer i a malalties rares, i vam processar 15.118 mostres. El CNAG pot seqüenciar l'equivalent a 100 genomes al dia. També tenim projectes amb animals i microorganismes com els bacteris.

Aquest 2024 ja han fet publicacions destacades.

— Sí, a principis d'any vam publicar un estudi a la revista Immunity que inclou el cens més exhaustiu que s'ha fet fins ara de les cèl·lules que hi ha a l'amígdala humana, que vam classificar en 121 tipus diferents. En concret, és un mapa de les cèl·lules immunitàries que hi ha dins de l'amígdala.

¿Les han identificat totes?

— És probable que n'hi hagi més, però amb la resolució que tenim ara sabem que, com a mínim, tenim 121 tipus de cèl·lules immunitàries diferents. Són unes conclusions inèdites, ningú havia fet un estudi fins ara amb aquesta profunditat.

Quines implicacions té?

— L'amígdala és com una duana: és per on passen tots els patògens que venen per la via respiratòria alimentària. La seva ubicació és boníssima perquè és accessible i, a la vegada, sovint actua com la primera línia de defensa del cos. Ara podrem veure quan s'activen les cèl·lules davant d'una infecció, si són efectives i quines són les especificitats de cada cèl·lula. Veurem funcions que seran diferents les unes de les altres.

¿I aquestes conclusions com s'apliquen a l'estudi del càncer?

— Doncs, si ho analitzem, veure'm com es comporten les cèl·lules canceroses amb aquests 121 tipus que hem identificat. Podrem saber quines tenen força i poden combatre el càncer i quines no funcionen de manera correcta i deixen de protegir el cos. Si saps això és més fàcil després desenvolupar teràpies dirigides.

¿Per desenvolupar immunoteràpies cal disposar de bones anàlisis genòmiques?

— Jo crec que sí. Penso que els centres que les desenvolupen haurien de tenir més confiança en nosaltres. Moltes vegades utilitzen anàlisis molt reduïdes, centrades en un problema concret que volen solucionar. Però tenir anàlisis d'alta resolució com les que fem nosaltres facilitaria les coses. La combinació entre una bona anàlisi genòmica i una immunoteràpia pot ser molt bona.

¿S'ha d'acostar l'anàlisi genòmica a altres branques de la medicina, doncs?

— Totalment. Un dels reptes que tenim al davant és la integració de la genòmica dins del sistema de salut. Ho hem d'accelerar. Hi ha un projecte que es diu Impact que persegueix aquest objectiu i nosaltres hi col·laborem.

Quins altres reptes tenen de cara als pròxims anys?

— En investigació hem d'aprofundir més en la comprensió del genoma i superar el llindar actual del 10%. És molt important. Esperem que les noves tecnologies ens ajudin a aconseguir un percentatge de comprensió molt més elevat.

¿I més enllà dels humans?

— Esclar, nosaltres no estem sols, hi ha dos quilos de bacteris que portem a dins tot el dia. Què passaria si no els tinguéssim? Normalment són bons, ens ajuden a digerir, per exemple, però també n'hi ha de dolents, i no els comprenem del tot.

¿I també els seqüencien?

— Sí, analitzem la multitud de bacteris que ens acompanyen, però també altres elements externs que ens afecten directament, com la flora i la fauna. Tenim molta feina al davant.

¿I la continuarà fent vostè, després de 14 anys?

— [Riu.] Un dia em jubilaré, però no poso una data concreta. De moment em veig capaç de seguir al capdavant del CNAG.

stats