Del cafè personalitzat al tren connectat

Això de la tecnologia cansa molt. No ho dic jo, sinó la cafetera connectada a internet que dimecres passat a Barcelona, després de mirar-me als ulls amb una càmera de reconeixement facial, va calcular que el meu grau de fatiga -a mig matí- ja era del 74%, i em va servir un cafè més carregat que la mitjana per ajudar-me a compensar-ho. El muntatge, que feia servir una cafetera Smarter Coffee i els algoritmes d’intel·ligència artificial al núvol de Google, formava part de l’àrea de demostracions del congrés Cisco Live, que la setmana passada va acollir per segon any consecutiu al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona més de 16.000 especialistes en xarxes, vinculats com a empleats, clients o proveïdors a Cisco, l’empresa nord-americana que fabrica més d’un terç dels enrutadors ( routers ) i altres dispositius de xarxa que es venen al món per canalitzar el trànsit de dades d’empreses i operadors de telecomunicacions. Tot i que actualment s’esforça a defensar el seu lideratge davant l’impuls del seu rival Huawei -i, per tant, els boicots comercials de diversos governs als productes de la xinesa l’afavoreixen-, Cisco continua sent referència en aquest mercat, i per això una visita a la seva convenció anual sempre va bé per detectar cap a on bufa el vent de la indústria tecnològica. I es veu que ho fa cap a la informàtica multinúvol, els objectes connectats i la intel·ligència artificial.

Guardar les dades i executar les aplicacions empresarials en més d’un núvol ja és habitual en moltes companyies, sigui com a conseqüència de l’absorció d’altres empreses, per optimitzar la distribució geogràfica o per complir les diverses legislacions locals. A més, és freqüent guardar les dades més compromeses en servidors propis, per motius de privadesa. Per això els nous sistemes híbrids de Cisco permeten a una multinacional amb seu a Barcelona operar de manera transparent amb les dades locals, les que té al núvol AWS d’Amazon a Califòrnia i les dels d’un centre de dades de Microsoft Azure a Austràlia. Tot i això, els tres grans proveïdors de serveis al núvol no perden ocasió de promoure les seves capacitats globals: a l’estand de Google al Cisco Live et podies fer una selfie, enviar-la a la impressora que tenies al davant i veure en un mapamundi com el teu fitxer donava la volta al món passant per nou centres de dades en menys de cinc segons abans de tornar a Barcelona.

Els objectes connectats també van estar representats al congrés. Una pista per fer volar drons era l’excusa per explicar que a Dubai equipen aquestes petites aeronaus controlades a distància amb videocàmeres d’alta resolució. Això els permet proporcionar en temps real unes imatges del trànsit de vehicles que determinen el funcionament dels semàfors i milloren la fluïdesa de la circulació. Els aparells també serveixen per detectar bonys i clots al paviment i activar intervencions de manteniment. En un altre estand es presentava el sistema Swift que Cisco vol vendre a les operadores ferroviàries, que permet oferir connexió a internet d’alta velocitat a bord dels trens, mitjançant antenes desplegades al llarg de les vies. Entre els arguments comercials hi ha la possibilitat de vendre serveis i productes als viatgers durant el trajecte, però trobo especialment interessant que Cisco promogui la millora de la connexió de cara als viatgers com una manera d’evitar la compra de més trens: diuen que si els passatgers poden fer feina mentre es desplacen, no és tan necessari que arribin abans al despatx. Esclar que caldria que les empreses remunerin els empleats per productivitat i no pel temps que ocupen una cadira, i no sé si estem gaire a prop d’això.

La cafetera que us explicava abans és només una de les aplicacions del reconeixement facial que s’han vist al Cisco Live. Els nous dispositius de la marca per fer videoconferències d’empresa són capaços ara d’identificar automàticament cada participant i afegeixen un rètol amb el seu nom a la imatge de la pantalla de l’altra banda, perquè els interlocutors sàpiguen amb qui estan parlant. Molt pràctic per a multinacionals amb plantilles nombroses.

Però no es reconeixen només rostres. També objectes: les noves càmeres de Cisco observen els operaris d’un magatzem -o una mina, un port o qualsevol altre entorn industrial-, detecten si porten posat el casc, l’armilla reflectant o altres elements de protecció obligatoris, i en cas contrari disparen una alerta avisant-los que no poden ser en aquell lloc. Una altra variant del sistema, adaptada a un campus universitari, marca amb color vermell les persones que no s’han acreditat per accedir-hi. I encara una tercera, que es pot instal·lar en cruïlles urbanes, reconeix els patrons de comportament de vianants i vehicles i activa automàticament accions (un semàfor, un avís a la policia) quan detecta una anomalia. Impressiona veure a la pantalla com les xarxes neuronals del sistema van impartint en una finestreta aquestes ordres amb molta més agilitat que ho faria un operador humà mirant un tauler amb desenes d’imatges. Els seus desenvolupadors asseguren a l’ARA que el negoci de la intel·ligència artificial aplicada a la videovigilància multiplicarà per deu l’actual, que es limita al recompte de persones que entren, surten o circulen per un lloc determinat.

La bona notícia és que una part d’aquestes noves aplicacions seran creades a Barcelona: Cisco ha aprofitat el congrés per inaugurar formalment a la fàbrica rehabilitada de Ca l’Alier, al Poblenou, un centre d’innovació que s’afegeix a la dotzena d’instal·lacions d’aquesta mena que l’empresa té repartits pel món. El seu centenar de professionals s’especialitzaran en innovacions urbanes que facin més eficients les ciutats, com uns armaris multifuncionals que ja s’estan provant als carrers del barri i que ofereixen en format digital totes les funcions de controlar fanals, semàfors i connectivitat municipal que fins ara requereixen dispositius separats.