Intel·ligència artificial “con mucha marcha!”
Leticia Sabater acaba de treure el seu últim hit : 18 centímetros papi. Si el que t’indigna és que no utilitzi unitats del sistema internacional és que encara no l’has escoltat. Sense entrar en la qualitat de la seva obra, amb el denominador comú que es pot descriure amb diferents sinònims de femta, no cal ser un geni per assegurar que el seu moment d’èxit ja ha passat.
No sempre és tan fàcil saber si ja has tocat sostre i t’arrossegues per les clavegueres del món de la faràndula. Per això, científics de la Universitat Queen Mary de Londres han dissenyat un algoritme que permet deduir, amb un 85% de fiabilitat, si l’any més productiu d’un actor de cinema ja ha passat o encara ha d’arribar. No permet pronosticar si arribarà l’èxit i quan, sinó senzillament si el moment més dolç de la carrera s’allunya pel retrovisor. Utilitzant l’aprenentatge automàtic i a partir de l’anàlisi dels patrons de les carreres de més de dos milions d’actors, ha arribat a conclusions que ja sospitàvem: la fama a Hollywood és efímera i precària, el més normal és tenir un èxit puntual, que és degut a fets completament aleatoris. A més, explica que els Pedro Sánchez -ressorgir després d’una mala ratxa- són casos estranys i difícils de predir.
Joselito o Macaulay Culkin no necessiten algoritmes per acceptar la pròpia defunció artística però, en cas de dubte, els investigadors no han volgut fer públiques les prediccions individuals dels actors per no afectar-ne la carrera. I és que, si la nostra carrera professional seguís uns patrons, ¿ens agradaria ser conscients que ja anem de baixada? ¿Gosaríem contemplar la profunditat de l’abisme? Potser hi hauria qui trobaria un incentiu per lluitar contra el fat o, al contrari, qui acceptaria el final de la seva carrera i abandonaria. No sabem què és millor. En el cas de Leticia ens hauríem perdut grans obres com El polvorrón o ¡¡¡Toma pepinazo!!!
