De la informació al compromís
El 30 de maig de 1919, més d’un any després de l’inici de la devastadora pandèmia de la mal anomenada grip espanyola, la revista Science va publicar un article titulat “Les lliçons de la pandèmia”. Les reflexions següents en són un extracte.
“El més sorprenent de la pandèmia va ser el misteri que la va envoltar. Ningú semblava saber què era, d’on venia o com es podia aturar. Les malalties respiratòries no són gens fàcils de controlar. Per què?”
“Primer, perquè les persones no aprecien els riscos que corren. La gran complexitat i rang en la severitat de les infeccions respiratòries confonen i amaguen el perill real. El segon factor que dificulta la prevenció és el caràcter personal de les mesures que s’han de prendre. Les infeccions intestinals es poden controlar amb mesures que no imposen grans restriccions sobre la conducta de l’individu. Però en la naturalesa humana no hi figura pensar que els símptomes d’un lleu refredat obliguen immediatament a un rígid aïllament com a mitjà de protecció dels altres. En tercer lloc, la naturalesa altament infecciosa de les afectacions respiratòries en dificulta el control. Eviteu l’amuntegament: és una malaltia de la multitud”.
Avui tenim uns coneixements científics que ens permeten combatre amb més eficàcia un altre virus respiratori molt infecciós, tot i que encara no hi ha un tractament resolutiu. I la investigació ens ha permès dotar-nos de diverses vacunes efectives i segures en un temps espectacularment breu entre la recerca i la seva aplicació. Però, un segle després, les certeses per prevenir eficaçment el contagi segueixen sent exactament les mateixes. Minimitzar el perill és suïcida. La informació de què disposem ha d’anar acompanyada del compromís individual i col·lectiu per fer de la prevenció una mesura realment efectiva contra el nou virus.
