Les incerteses de vacunar-se durant l’embaràs
No hi ha dades que indiquin que vacunar embarassades és perillós, però sí que n’hi ha sobre els riscos de passar el covid-19 en procés de gestació.
Un dels dubtes que preocupen des que ha començat la campanya d’immunització contra el covid-19 és si és perillós donar cap de les vacunes aprovades fins aquest moment a les embarassades, pels possibles efectes que puguin tenir sobre elles mateixes o sobre els fetus. El mateix passa amb les mares lactants i les seves criatures. Com que el disseny dels assajos clínics de qualsevol producte fa que només es tingui temps i recursos per provar una sèrie de condicions, normalment no es busquen voluntaris d’edats extremes (molt joves o molt vells) ni que tinguin malalties prèvies. Les embarassades i les lactants entren en aquest grup que no sol incloure’s en les proves inicials, i això és el que ha passat també en el cas del covid-19. Però saber si una vacuna pot afectar d’alguna manera el desenvolupament de l’embrió o el nadó és una informació important que cal determinar quan es fan esforços de vacunació massius com aquest, i això depèn sobretot de la naturalesa del fàrmac.
La posició de l’OMS
Per resoldre aquesta qüestió espinosa, l’OMS ja va publicar el 2014 un estudi exhaustiu sobre la seguretat de vacunar-se durant l’embaràs, que recollia dades d’estudis anteriors i també de les farmacèutiques que estaven fent un control dels seus productes en aquells moments. Això incloïa les dues formes més freqüents de vacunes que s’estaven donant llavors: les de virus inactivats (com la de la grip) i les de virus atenuats (com la de la rubèola o la poliomielitis). Mentre que les primeres no plantejaven cap problema teòric, les darreres podien ser més perilloses, ja que contenen virus en un format que, en algunes ocasions, poden infectar i causar la malaltia contra la qual volen protegir.
De fet, feia temps que se sabia que la vacuna de la rubèola, com altres atenuades, pot arribar al fetus, i no estava clar si això podria donar lloc a malformacions (el que s’anomena teratogènia). Ara bé, l’estudi de l’OMS informa que ni en aquest cas ni en cap altre d’estudiat es va veure que les vacunes tinguessin efectes nocius en el desenvolupament de l’embrió ni en la salut de l’embarassada.
La conclusió de l’OMS, doncs, va ser que les vacunes habituals no representen un perill en cas d’embaràs i, malgrat que les de virus atenuats no es recomanarien per defecte en dones en aquesta circumstància, la mesura és purament de precaució per evitar el pas del virus al fetus, ja que en cap dels casos en els quals s’han vacunat per accident s’han detectat problemes.
¿Es poden aplicar també aquestes conclusions a les vacunes que estan fetes amb una tecnologia diferent, per exemple, les d’ARN de Pfizer o Moderna, o les de vectors d’AstraZeneca o Janssen? Malgrat que el principi que hi ha darrere d’aquestes vacunes és nou, sobre el paper han de ser encara més segures que les clàssiques, perquè no contenen virus sencers que puguin provocar una infecció en el fetus.
Llavors, quines són les recomanacions actuals per a embarassades? Doncs varien segons els països. Malgrat que s’accepta que encara no hi ha dades definitives que garanteixin que no hi ha cap perill, l’OMS insisteix que res fa pensar que hi hagi d’haver problemes potencials per a l’embrió ni per a la mare. Davant d’aquesta disjuntiva, una de les opcions més acceptades és analitzar els casos un per un i proposar que les embarassades es vacunin només si són població de risc de complicacions per covid-19 (les que tenen malalties respiratòries o problemes cardíacs, que necessiten diàlisis, etc.), o són personal sanitari amb un perill alt de contagi. Les mateixes conclusions servirien per a les mares lactants.
Covid en embarassades
Es parla molt dels riscos potencials de les vacunes en embarassades, malgrat que no hi hagi proves que puguin arribar a ser greus. Però no es parla tant dels problemes que hi ha si una dona gestant agafa el covid-19. I, en canvi, són ben coneguts. Per començar, té un 62% més de risc de patir una forma greu de la malaltia i haver de ser hospitalitzada que les dones de la mateixa edat, i un 88% més de necessitar ventilació assistida. El SARS-CoV-2 no acostuma a arribar al fetus, però sí que pot danyar la placenta, cosa que fa que augmenti tres vegades la possibilitat d’un part prematur. Les dades, doncs, suggereixen que és més perillós per a una embarassada passar el covid-19 que vacunar-se’n.
I els infants?
Un dubte similar sorgeix quan es parla d’infants. ¿Pot ser que les vacunes del covid-19 no hi tinguin l’efecte desitjat o que hi apareguin complicacions? No ho sabem perquè encara no s’ha provat, però el més probable és que no hi hagi diferències importants amb els adults. Ja hi ha en marxa assajos clínics en aquestes franges d’edat, com els de la vacuna de Pfizer en nens de 12 a 15 anys i la de Moderna entre els 12 i els 17. Sabrem la resposta en els propers mesos, i s’espera que abans de finals d’any també hi hagi informació sobre criatures de fins a cinc anys. Mentrestant, la vacuna de Pfizer es recomana només a majors de 16 anys i la de Moderna a majors de 18, i la prioritat segueix sent vacunar els adults de risc al més aviat possible.
Salvador Macip és investigador de la Universitat de Leicester i la UOC