Per què som impacients?

“The waiting is the hardest part” (l'espera és la part més difícil), cantava el 1981 el grup de rock estatunidenc Tom Petty and the Heartbreakers, una de les principals bandes de heartland rock, a la tornada de la cançó The waiting (l’espera).

Tots vivim de tant en tant la incomoditat i el neguit que produeix haver d’esperar quan estem fent cua o quan ens han de donar una notícia important, una incomoditat que s’accentua quan ens acostem al final de l’espera.

Certament, l’espera pot ser el moment més difícil. Aquestes sensacions també es produeixen quan s’acosta el moment de lliurar una feina, la qual cosa ens pot portar a voler acabar-la abans d’hora treballant més del compte o bé a donar-la per acabada sense haver-la revisat prou. I també ens impulsen a prendre decisions precipitades, per exemple, quan estem comprant algun producte, amb el desig preconscient d’acabar amb la incomoditat i el neguit de l’espera.

Acabar les coses

Un equip d’investigadors especialitzats en psicologia social de les universitats de Texas i Chicago, als Estats Units, encapçalat per l’experta en ciències del comportament Annabelle R. Roberts, n’han descobert el motiu. Segons han publicat a la revista Journal of Personality and Social Psychology en dos articles consecutius, la impaciència que ens genera la incomoditat i el neguit d’haver d’esperar s’intensifiquen a mesura que ens anem acostant al final de la cua, o quan s’acosta el moment de rebre una notícia important o lliurar una feina.

Aquesta impaciència és deguda al desig de donar per acabada la situació. La conclusió allibera el cervell de la pressió del moment perquè es pugui ocupar amb més tranquil·litat d’altres situacions. Tot això té conseqüències importants en molts camps, entre els quals els autors destaquen la gestió adequada dels equips de treball i el màrqueting comercial.

En un dels treballs van avaluar fins a quin punt un grup de 300 persones voluntàries estarien disposades a pagar una mica més per un producte i a treballar més estona sense cobrar extra. La primera decisió que se’ls va plantejar va ser pagar un dòlar més per rebre un producte determinat en aquell mateix moment en lloc de rebre’l al cap d’una estona. La segona, allargar la jornada laboral un 15% de manera puntual sense cobrar res extra per acabar una feina aquell dia en comptes de fer-ho l’endemà.

La majoria de persones voluntàries van dir que preferien pagar o treballar una mica més. El motiu, avaluat a través de tests específics, era poder donar per acabada la situació abans i així deslliurar-se de la pressió mental que comporta no haver-la ratllat de la llista de coses a fer.

Pel que fa a l'activitat cerebral, la hipòtesi més plausible que explica aquest fet és que permet alliberar la memòria de treball dels pensaments associats a la situació que ens està fent esperar. La memòria de treball és una memòria a curt termini que permet l'emmagatzematge i la manipulació temporal de la informació per a la realització de tasques cognitives complexes. És un recurs limitat, que de mitjana només permet que estiguem pensant simultàniament en uns set ítems.

En aquest sentit, el fet d’esperar ocupa bona part d’aquests ítems: controlar els impulsos, estar pendents d’allò que esperem, avaluar com es va desenvolupant la situació, vigilar els canvis del nostre entorn en relació amb el que esperem, etcètera, cosa que limita extraordinàriament la capacitat per fer altres activitats mentals. Donar per acabada la situació allibera aquest recurs mental perquè el puguem dedicar a altres tasques.

Neguit en augment

En el segon treball els investigadors van avaluar la trajectòria emocional dels 300 voluntaris durant l’estona d’espera, és a dir, com van canviar les sensacions d’incomoditat, neguit i impaciència. Van observar que a mesura que notem que ens acostem al final de la situació, aquestes sensacions incrementen exponencialment, la qual cosa encara posa més pressió per cloure-la abans. A escala cerebral, això es tradueix en un augment de la impulsivitat i una disminució dels comportaments o els pensaments de tipus reflexiu.

Roberts i els seus col·laboradors apunten a dues conseqüències concretes, entre les moltes possibles. D’una banda, l’efecte que té en la gestió dels equips de treball. Diuen que, per evitar la procrastinació, és a dir, ocupar-se en tasques irrellevants per la mandra o la por d’actuar sobre el que realment cal fer, cal transmetre certa sensació d’urgència, però sense arribar a l’extrem que la sensació d’incomoditat i neguit comporti donar per acabada una feina abans d’hora.

D'altra banda, des del punt de vista del màrqueting comercial, aquest resultat explica per què eslògans com “Compra ara i paga després” normalment tenen poc èxit entre la majoria de compradors. I, malgrat que els autors del treball no ho diuen explícitament, també permet explicar que, en màrqueting, una de les estratègies que millor funciona és fer creure al comprador que l’estoc de productes és molt limitat o que queda molt poca estona perquè caduqui una oferta.