Identifiquen la signatura neuronal del ‘flow’
Descobreixen què passa al cervell quan un grup de persones assoleixen aquest estat de gràcia o fluïdesa
Fa alguns anys es va posar de moda l’expressió “tenir flow ” per referir-se a la sensació de desimboltura plaent que de vegades es té quan es realitza una activitat. En l’àmbit de la psicologia es fa servir per referir-se a la sensació agradable que es produeix quan s’assoleix un equilibri entre el rendiment realitzant una tasca, el nivell de desafiament que implica, el fet de tenir uns objectius clars i l’existència d’una retroalimentació immediata. També s’utilitza quan es fan activitats d’equip en què tots els membres actuen gairebé com si fossin una sola entitat, amb equilibri i confiança. Tanmateix, ¿hi ha cap correlació neuronal que justifiqui la singularitat d’aquest estat mental de flow grupal? I de quina manera es pot potenciar?
L’investigador Mohammad Shehata i els seus col·laboradors, d’unes quantes universitats i centres de recerca dels EUA, el Japó, Austràlia i Honk Kong, han monitoritzat l’activitat cerebral de diverses persones quan realitzaven una activitat en grup de manera coordinada. Segons han publicat a la revista eNeuro, durant l’estat de flow grupal s’activa una zona específica del cervell que sincronitza l’activitat neuronal, i això fa que augmenti la integració global de les percepcions dels membres del grup i també les sensacions de confiança mútua i de benestar. Segons apunten els científics, aquestes dades es poden utilitzar per millorar la relació dels integrants de qualsevol equip de treball o esportiu, grup musical i, fins i tot, en educació, atès que incrementa el rendiment i la sensació de satisfacció de totes les persones implicades en la resolució de nous reptes.
Història del ‘flow’
L’expressió “tenir flow ” té una història curiosa. Primer es va utilitzar per anomenar les composicions de hip-hop que, segons els aficionats a aquest estil musical, combinaven de manera equilibrada les notes i els ritmes per generar una sensació de desimboltura o de fluïdesa (que seria la traducció literal de la paraula anglesa flow ). A poc a poc, va passar a definir una actitud i es va començar a utilitzar com a equivalent de “tenir estil”. Actualment es fa servir sobretot per referir-se a la sensació plaent que s’experimenta quan es realitza una activitat que implica un cert desafiament i que manté adsorbit qui la practica. Un exemple el podem trobar en els esports individuals que requereixen un cert nivell de risc i al mateix temps generen grans dosis de satisfacció, com per exemple fer acrobàcies amb skateboard. És el flow individual.
La signatura del ‘flow’ grupal
En aquest treball, els investigadors van enregistrar l’activitat cerebral de deu equips de treball mentre realitzaven una tasca conjunta, a la recerca d’una signatura neuronal que identifiqués l’estat de flow grupal. Es defineix com una experiència compartida que procedeix d’una dinàmica d’equip optimitzada en què s’executen tasques individuals però que són interdependents.
Al llarg de la investigació van fer tres experiments complementaris. En alguns casos van separar els membres de l’equip perquè no es poguessin veure entre ells, de manera que cadascun podia experimentar l’estat de flow individual però difícilment el podia compartir amb els companys. En altres casos van interferir en l’activitat que estaven realitzant els membres del grup, de manera que podien continuar treballant conjuntament però no podien desenvolupar cap estat de flow. Finalment, en altres casos els van permetre assolir el flow d’equip. L’objectiu d’aquests tres tipus d’experiments era veure si hi ha alguna zona del cervell que s’activa de manera específica durant l’estat de flow grupal, a banda de les que s’activen quan l’estat de flow és individual o, alternativament, quan simplement es treballa en equip però sense flow.
I, efectivament, els investigadors van identificar una zona del cervell que s’activa de manera específica durant l’estat de flow grupal, que se situa a l’anomenada escorça temporal medial esquerra. Se sap que aquesta zona del cervell està implicada en la integració sensorial multimodal, i en aquest estat mental sincronitza l’activitat del cervell de tots els membres de l’equip.
El ‘flow’ i la innovació
La importància d’aquesta troballa està en el fet que, quan un equip està en estat de flow, els seus membres són més innovadors i productius i la seva relació és més harmònica, de manera que millora el rendiment de tothom.
Una possible explicació és que les emocions positives resultants de l’experiència de flow contribueixen al fet que les persones implicades se sentin millor i més empoderades, i al mateix temps es fomenta la confiança en les capacitats de l’equip i en l’estimulació i la inspiració recíproques. En aquest sentit, s’ha vist que mantenir aquestes condicions transmet sensació de seguretat, estabilitat i fiabilitat. Finalment, s’han identificat diversos aspectes que contribueixen a generar el flow de grup: tenir una ambició col·lectiva i uns objectius comuns, facilitar que es mantinguin els objectius individuals i que estiguin alineats amb els de l’equip, permetre que s’integrin les habilitats dels diversos membres del grup i mantenir una comunicació oberta i un compromís mutu.
